Acabada la Guerra Civil, Juan Homedes Mauri, un fabricant de licors de
Tortosa apassionat pel cinema, va obrir uns estudis cinematogràfics en
un antic magatzem de materials de construcció del carrer dels Vergós al
barri de les Tres Torres, que abans de la guerra ja havia acollit els
estudis de doblatge
Trebor de Roberto Wahl.
Registrats com
Estudis Kinefon S.A., disposaven inicialment
d'un únic plató i un altre espai per rodatges exteriors amb decorats que
als pocs mesos esdevindria segon plató. El 1942 s'incorporà un tercer
plató al recinte, la qual cosa ve permetre un increment notable de
l'activitat de rodatge possibilitant la producció de diversos films
simultàniament.
Amb les successives ampliacions, a començaments dels anys 1950's la
superfície dels estudis superava els 2500 metres quadrats i la seva
capacitat anual de producció de pel·lícules era de 12 llargmetratges i
25 curts. No obstant això, fou en aquesta època quan
Kinefon va
començar a acusar la forta crisi que envaí el cinema espanyol arrel de
l'arribada de les noves tècniques del color i el Cinemascope. Competir
amb aquest nou estat de coses suposava el necessari abordatge de les
adaptacions precises, ampliar i canviar la major part dels materials,
les instal.lacions i els aparells dels estudis. D'altra banda, els fills
i hereus de Juan Homedes, no tenien especial interès a continuar amb
l'empresa del seu pare i, d'altra banda, el rodatge en exteriors creixia
exponencialment en el món del cinema. Aquest canvi d'escenari del
mercat va portar al tancament dels estudis a finals de 1951.
Després el recinte del carrer Vergós 2-4, cantonada amb Escoles Pies,
fou dividit en diverses parts que ocuparen el Mercat de Tres Torres,
l'editorial German Plaza i uns estudis més petits, els
Buch San Juan, oberts el 1953 i orientats bàsicament a la publicitat, tot i que després de l'incendi i destrucció dels
Estudis Orphea de Montjuïc el 1962, varen també servir per rodar els interiors d'uns quants films com
Cena de matrimonios d'Alfonso Balcázar o
Brillante porvenir de Vicente Aranda i altres titols menors de directors que tot just començaven com Camino, Font o Lorente. El 1964 els
Estudis Buch San Juan varen tancar i el local fou ocupat pels
Laboratoris de Cinema Riera i posteriorment per la productora
Filmtel S.A.
Avui (2012), a banda del Mercat de Les Tres Torres, s'hi pot veure un centre esportiu privat de la cadena DIR.
Alguns dels films rodats als Estudis Kinefon:
Julieta y Romeo (J.M.Castellví, 1940)
El hombre que se quiso matar (R.Gil, 1942)
Hay un alto en el camino (J.Torremocha, 1941)
Por un amor (R.Gutiérrez, 1941)
La madre guapa (F.de Pomés, 1941)
El difunto es un vivo (I.F.Iquino, 1941)
El pobre rico (I.F.Iquino, 1942)
Los ladrones somos gente honrada (R.Gil, 1942)
Estaba escrito (A.Ulloa, 1945)
Noche sin cielo (I.F.Iquino, 1947)
Alma baturra (A.Sau Olite, 1947)
Un ladrón de guante blanco (R.Gascón, 1947)
La calle sin sol (R.Gil, 1948)
Si te hubieses casado conmigo (W.Tourjansky, 1948)
El misterioso viajero del Clipper (G.Pardo Delgrás, 1948)
La niña de Luzmela (R.Gascón, 1949)
Se le fue el novio (J.Salvador, 1949
Historia de una escalera (I.F.Iquino, 1950)
Catalina de Inglaterra (A.Ruiz Castillo, 1951)
