La biblioteca Clarà

La Biblioteca

La Biblioteca Clarà, inaugurada el febrer del 2000, està situada a l'edifici obra de Duran i Reynals d'estil racionalista, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958). L'edifici està totalment rehabilitat i adequat a les necessitats d'una biblioteca moderna.

Al principi formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la gestionava el Districte de Sarrià - Sant Gervasi en conveni amb la Diputació de Barcelona. Des de l'any 2001, forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona, tal com queda establert al Pla de biblioteques de Barcelona del 1998-2010.

Després d’una fase de rehabilitació i adaptació a les noves necessitats a càrrec de l’arquitecte Tonet Sunyer, va obrir les seves portes l’any 2000. Té 762 m2 distribuïts en 2 plantes i disposa de sala d’actes polivalent, amb capacitat per a 45 persones. 

La biblioteca està especialitzada en Noucentisme i Josep Clarà i és dipositària de la que va ser biblioteca personal de l’escultor i de la biblioteca del Museu Clarà. Té també quatre centres d’interès: òpera, àlbum il·lustrat, escultura catalana i racó de mares i pares. 

La programació vinculada a aquests centres d’interès, com l’Òpera Club, el Cicle d’exposicions l’Esperit de l’il·lustrador i els seminaris d’escultura són alguns dels seus projectes més destacats.

La Biblioteca Clarà com a objectiu principal esdevenir un espai de referència dins dels barris als quals dóna servei i un punt de difusió de la cultura i el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida, així com de promoció de la lectura a través del seu fons documental, de la seva programació d’activitats i de la seva atenció propera i personalitzada. 

Font: Pàgina web de la Biblioteca Josep Clarà

Memoria: Any 2017

Josep Clarà

Olot, 16 de desembre de 1878 - Barcelona, 4 de novembre de 1958

Josep Clarà i Ayats va ser un escultor noucentista català. De família humil, va estudiar dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix i a l'Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc.

L'any 1900 es va traslladar a París, on va conèixer els escultors Aristides Maillol i Auguste Rodin. La seva escultura Deessa va representar el reconeixement oficial del seu talent. L'amistat amb la ballarina Isadora Duncan li va permetre realitzar els seus dibuixos més originals i espontanis. També va fer caps i retrats i cada vegada va donar més importància a la llum, i les seves escultures es van simplificar i es van alliberar de tot sentiment. Amb aquesta visió nova, l'any 1928 va reinterpretar Deessa i Serenitat (jardí de Montjuïc, Barcelona), i va crear Repòs (Museu d'Art Modern de Barcelona), que li va valer l'única medalla d'honor de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). El 1936 va crear una de les seves millors obres, per la síntesi de simplicitat, llum i serenitat: Puixança, i el 1941, Figura de dona.

Clarà representa la reacció classicista d'arrel mediterrània davant el modernisme d'arrel germànica i l'impressionisme rodinià.

La gran part del llegat de les seves obres són al Museu de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

Font: Enciclopèdia catalana i Viquipèdia

Les Escoles Professionals Salesianes

Escoles Professionals Salesianes són unes escoles de formació professional fundades el 1884 per la Congregació dels Salesians de Sarrià.

El centre fou fundat gràcies a Dorotea Chopitea, dona dedicada a promocionar obres de caritat arreu de la ciutat, que buscava la creació d'un centre d'ensenyament d'arts i oficis per a fills d'obrers que haguessin acabat l'ensenyament elemental. Al conèixer la feina dels Salesians, els convidà a establir-se a la ciutat. L'any 1883 va comprar la casa de Can Prats i l'adequà per a les activitats que portarien a terme els religiosos. Aquests arriben l'any 1884 i des de llavors s'han anat obrint les més diverses especialitats: sastreria, fusteria i enquadernació (1884) impremta (1885), tipografia (1887), manyeria (1890), mecànica (1920), electricitat (1940), electrònica (1965) informàtica (1981) i administració i finances (2008).

Fou premiada a les Escoles de l'Exposició del Foment del Treball Nacional el 1895 i des d'aleshores han obtingut nombroses condecoracions.

Entrada principal. Cantonada Passeig Sant Joan Bosco amb el carrer de Maria Auxiliadora.

L'escola de primer ensenyament va ser creada l'any 1891 amb el nom de Col·legi del Sant Àngel com a complement dels Tallers, per proporcionar 1a i 2a ensenyança als alumnes que no tinguessin edat suficient per accedir als Tallers. Inicialment tenia tant alumnes interns com externs, fins a la desaparició de l'internat el 1974.

A part, la seva Església s'inaugurà l'any 1901 i amb aquesta obra s'acabà una primera etapa d'expansions successives.

Durant la guerra civil espanyola fou clausurada i s'hi instal·là una fàbrica de material de guerra; el 26 de gener del 1939 foren dinamitats dos pavellons de tallers. El 1955 foren reconegudes oficialment dins els graus d'ensenyament i el 1956 foren declarades d'interès social.

Durant els anys 50 i 60 el centre pateix una profunda ampliació i renovació. D'aquesta època són la majoria de construccions actuals.

El 1984 van rebre la Creu de Sant Jordi. Es troben al passeig de Sant Joan Bosco núm. 42 (Escoles Professionals) i 74 (Col·legi), en un extrem del barri de les Tres Torres.

Batxillerat Internacional

Actualment, l'escola de Salesians de Sarrià compta amb la possibilitat de fer el batxillerat-internacional Programa del Diploma de Batxillerat Internacional. El reeixit mètode d'ensenyança únicament es troba disponible en escassos centres de Barcelona, i la demanda per accedir-hi augmenta exponencialment cada any.

Enllaços externs

• Pàgina dels Salesians de Sarrià
• Pàgina de l'Escola Universitària Salesiana de Sarrià

Casa Ribas ara Col·legi Major Universitari Sagrat Cor

Es tracta de una de les finques més antigues de les situades fora del nucli de Sarrià, dins del Barri de Les Tres Torres. Ja es citada en una relació de 1791 on només parla de les finques Sentmenat, Gardenyes i Palacios. Inicialment tenia una extensió de 20.000 m2. Era propietat de la família Ribas que eren els marquesos d’Alfarràs.

El títol de Marqués d’Alfarràs va ser concedit a 1702 per felip V a Pere de Ribas Boixadors, originari Camprodon. Casat a 1671 amb Teresa Granollachs.

El segon marqués va ser el fill, Pere Ribas Granollachs casat a 1702 amb Esperança Castellvell.
El tercer marqués va ser el fill, Jeroni Ribas Castellvell casat a 1737 amb Ignasia Olzinelles.El va succeir la filla Teresa Ribas Olzinellas quarta marquesa d’Alfarràs, que va morir a 1796. S’havia casat l’any 1769 amb Joan A. Desvalls Ardena (1740-1820) que ja era marqués de Poal i Llupià. Aquest es qui va fer construir el Laberint d’Horta, l’any 1791.

Durant la seva vida va ser conegut com marqués d’Alfarràs, títol que mai va tenir doncs la marquesa era ella. Vivien a Barcelona al carrer Dormidor de Sant Francesc en una gran casa amb una biblioteca de més de 1.500 llibres.

Cal suposar que en construir a la finca del Laberint ja van perdre l’interès en la finca de Sarrià.A l’any 1865 ja ens apareix com a propietari de la finca en Josep Martí Fàbregas que amplia la casa i fa diferents obres. L’any 1896 el fill Josep Oriol Martí Ballús, demana permís per a obres millora, i a 1920 la filla Dolors Martí vda. de Ramon Albó es queixa de l'expropiacio de part de la finca per a ampliar l'estacio del tren.

Al 1917 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per adquirir una finca on volia fer l’escola de cecs i sords. Només es va presentar una proposta; la casa ribas de Sarrià.Va haver-hi moltes negociacions fins a 1919 en que estava a punt per a firmar els documents. No sabem perquè es va deixar córrer. Al final l’any 1922 l’Ajuntament de Barcelona va comprar a Ramon Miralles la finca de Vallvidrera, Villa Joana.(on havia mort Verdaguer)
 

Nuria Albó ens parla de la finca de Casa Ribas,al seu llibre: “Quan xiula el tren”. “El col.legi havia estat una casa senyorial que un matrimoni sense fills havia regalat a les monges del Sagrat Cor per que la dediquessin a hostatjar noies sense recursos que volien ser mestres. Després de la guerra també hi van fer batxillerat i van afegir-hi tota una ala on hi havia els dormitoris. L’avinguda dels plàtans donava a la antiga porta que ja no s’obria mai, i a la dreta hi havia una part del jardí, on només es podia anar els dies de festa, segurament per que era perillós a causa de la paret de tancament que per la part del jardí tenia nomes mig metre, però per la part de fora s’enfonsava profundament fins les vies del tren de l’estació de Sarrià. El col.legi era una antiga torre cedida a les monges. Era damunt l’estació de Sarrià, a l’altre banda de les vies, encara descobertes, i calia travessar un pontet de ferro.”

Tenia un pont de ferro per accedir al poble que travessava per sobre les vies del tren.
 

Tornat a la casa Ribas consta que a 1925 va passar a mans de les monges del Sagrat Cor, que la van utilitzar de diferents maneres: des del començament va ser pensionat, de 1961 a 1969 hi ha haver llar d’infants, de 1965 a 1976 formació professional, de 1966 a 1978 segona ensenyança, i a partir de 1965 fins avui Col.legi Major.

Imatges de l'estat actual del recinte.

L'únic orgue de Les Tres Torres

El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. L'escola imparteix tots els cursos de l'ensenyament reglat des del segon cicle d'educació infantil fins al batxillerat. Antigament, era una escola només per a noies, però a finals del segle XX va passar a ser mixta. Té un concert amb la Generalitat de Catalunya per a impartir els ensenyaments obligatoris.

Imatge de lórgue dins de l'església del col·legi.

L'edifici, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, fou concebut per Enric d'Ossó per a allotjar un col·legi i el convent de la congregació de religioses teresianes (Companyia de Santa Teresa de Jesús), que ell mateix havia fundat.

Va ser concebut per substituir l'immoble que fins llavors les religioses havien habitat al c/ Sant Elies, 4, del llavors municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles. La casa va ser ocupada l'any 1886 i funcionava com a col·legi internat, noviciat i seu provincial en règim de lloguer. Aviat es veié la insuficiència del local i es compraren els terrenys actuals, llavors de fàcil accés per trobar-se prop del ferrocarril de Sarrià a Barcelona, llavors municipi independent i allunyat de Barcelona.

La construcció s'inicià el 1887 sota la direcció de l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, però el 1888 Ossó encarregà el projecte a Gaudí, que ja havia adquirit gran renom tant com a arquitecte com a persona devota, raó per la qual Ossó es decantà per ell. Les obres es van perllongar del 1888 al 1889.

Del projecte inicial de Pons i Trabal s'havia realitzat tan sols els fonaments. Gaudí acomplí la voluntat de l'orde de reflectir austeritat en l'edifici, en compliment del vot de pobresa; seguint les indicacions de les religioses, projectà un edifici sobri, realitzat en maó per fora, i amb alguns elements de maó per dins. Utilitzant l'argument que el maó no era car, i que no hi havia gran diferència de costos a col·locar les peces d'una manera o d'altra, fou creant elements decoratius on li fou possible, tant a l'exterior com a l'interior. També incorporà a la façana reixes de ferro forjat, un dels seus materials favorits, i la coronà amb un conjunt de merlets que suggereixen un castell, possible al·lusió a l'obra de santa Teresa El castell interior.

Als angles de la façana, figuren uns pinacles de maó amb una columna helicoïdal culminada amb la creu de quatre braços, típica de les obres de Gaudí, i amb uns escuts de ceràmica amb diversos símbols definitoris de l'orde teresià: el mont Carmel coronat per la creu, el cor de la Verge coronat per espines i el de santa Teresa travessat per una fletxa.

A l'interior, existeix un passadís que és famós per la successió d'arcs parabòlics que conté. Aquests arcs de línies elegants no són merament decoratius, sinó que tenen la funció de sostenir el sostre i la planta superior. Gaudí utilitzà l'arc en paràbola com a element constructiu idoni, capaç de sostenir pesos elevats mitjançant perfils poc grossos.

El 1908, Gaudí projectà una capella que no arribà a realitzar per desacords amb la superiora del convent; l'actual, d'estil neogòtic, és obra de Gabriel Borrell i Cardona.

Col·legi Santa Teresa-Ganduxer

El Col·legi Santa Teresa-Ganduxer realitza una missió d’església en el barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona des del 1886.
La configuració de l'escola com a comunitat educativa es manifesta sobretot en la comunió de criteris en el treball conjunt i en la participació corresponsable de tots els estaments en la tasca educativa i la gestió del centre. Aquesta comunitat educativa vol ser una comunitat cristiana, al servei de la persona i de la societat on viu.

Les germanes Teresianes, dedicades per vocació a aquesta tasca de l'educació, formen part de la comunitat educativa , i animen l'acció educativa de l'escola teresiana.

IDENTITAT DE L’ESCOLA TERESIANA

"A l'escola eduquem educant-nos des de la real itat que som i vivim, abraçada en la seva pluralitat i complexitat, i col·laborem en la seva transformació deixant-nos transformar, segons el projecte de Jesús. Eduquem per a una convivència pacífica, no violenta, des de la perspectiva local i planetària, promovent relacions de reciprocitat i corresponsabilitat entre homes i dones; despertant la consciència d’interdependència, formant-nos com a subjectes de trobada, capaços de col·laborar en la construcció d’una nova ciutadania democràtica, intercultural, incloent i solidària."
Proposta Educativa Teresiana pàg76

Estil educatiu de l'Escola Teresiana

L'Escola Teresiana es constitueix en comunitat que aprèn i vol fer viva aquesta afirmació: eduquem educant. Creu en la força transformadora de l'educació.
Volem ser:

1. Escola en Pastoral: valors cristians, educació per a la transcendència, ensenyament religiós escolar, celebracions i festes religioses, Quart d'hora d'oració, animació pastoral de nens / es com Amics de Jesús.
2. Escola oberta: inserida en el context sociocultural que li és propi, fomenta el desenvolupament integral de la persona, és acollidora i va més enllà de l'horari i matèries curriculars.
3. Escola que opta per la persona a través de:
   • L'atenció a la diversitat, com a distintiu de l'Escola Teresiana.
   • L'acció tutorial, com a mitjà privilegiat per a l'atenció personal i / o grupal.
   • L'orientació educativa, acompanyant la tasca docent de les persones implicades en l'escola, la prevenció de problemes, la renovació pedagògica...
4. Escola de qualitat:
   • Amb un tasca pedagògica que parteix de la pedagogia de la trobada i de l'aprenentatge cooperatiu que proposa la Proposta Educativa Teresiana (PET).
   • Que cuida la selecció i formació del personal en l'àmbit professional, en el sentit educatiu i en la identitat teresiana.
   • Que fomenta l'avaluació entesa com a procés de millora contínua.

A l'Escola Teresiana es cuiden especialment la selecció, l'acompanyament i la formació de tots els educadors / es per aconseguir la vinculació de tots /es al Projecte Educatiu.
L'organització i gestió educatives estan en funció dels fins de l'Escola Teresiana, aprenent en col·laboració. El Projecte Educatiu està animat per equips cohesionats, identificats i compromesos amb el desenvolupament de la missió de l'escola a través de projectes que posen en marxa les línies educatives del Centre.

Com ho fem

• Animem un projecte evangelitzador que integra tot el que es fa al Centre: acadèmicament, socialment, festivament, culturalment, ... religiosament.
• Oferim una manera organitzada i sistemàtica d’educar en comunitat educativa que treballa en equip, afavorint la cooperació de tots en un clima de diàleg i transparència.
• Compromesos a que l’escola eduqui per a la vida i que la vida entri a l’escola, preparant els nostres alumnes per a la participació activa en la vida pública i cultural.
• Busquen en tot la qualitat educativa mitjançant la competència professional i l’actualització dels docents, receptius a la vida i atents als progressos pedagògics.
• Afavorim en l’alumnat el desenvolupament de l’autonomia personal i la responsabilitat, de manera que el rigor en el treball afavoreixi una constant millora dels resultats acadèmics.
• Estem oberts a dialogar i a donar respostes a la problemàtica social.
• Impulsem la implicació i el compromís del Personal de la Comunitat Educativa en el Projecte educatiu, i en la direcció i la gestió del Centre.

Com escola de la FUNDACIÓ ESCOLA TERESIANA volem oferir una escola cristiana de qualitat, inserta en la seva realitat i al servei de tots el homes