“Tinc la sensació que el nom de Tres Torres el vam inventar nosaltres.” Quan parla de
nosaltres,
Maurici Serrahima, es referia a una colla de nois que vivien a les
afores de Sarrià. Serrahima, polític i escriptor, ho confessava en els
seus dietaris, publicats a
De mitja vida ençà (1970).
Tres Torres era un lloc molt poc urbanitzat. Era travessat per les
vies del tren de Sarrià amb una petita estació a l’encreuament amb el
carrer Anglí. L’estació es deia
Enllaç, per la senzilla raó que
allà hi passava el tramvia que anava al Peu de Funicular, d’on sortia
el funicular que pujava a Vallvidrera. Fins l’any 1916 el tren de Sarrià
només arribava a Sarrià.
L’any 1916 és un any mot important per a Tres Torres. És l’any en que
el tramvia del carrer Anglí deixa de circular, ja que s’inaugura el
tram del tren que va des de Sarrià fins a Les Planes, passant per les
parades de Peu de Funicular i Baixador de Vallvidrera. Aquell any
l’estació es va haver de buscar un nom alternatiu per a l’estació d’
Enllaç, ja que ja no hi havia cap enllaç amb el tramvia. És llavors que va sorgir el nom de Tres Torres.
|
Fragment del mapa de Josep Maria Serra, de 1890. Hi veiem
ressaltada aproximadament la zona de Tres Torres, a la zona entre els
municipis de Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles. El barri està gairebé
completament despoblat. Només hi veiem el Cementiri de Sarrià i una
petita agrupació de cases disperses amb el nom de “Caserío de
Gironella”. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. |
Segurament ja sabeu que el nom de Tres Torres sorgeix de l’existència
de tres torres idèntiques. Però per què Serrahima i la seva colla van
decidir anomenar aquell indret com a Tres Torres?
Realment només hi havia tres torres a la zona? Les tres torres que
han acabat donant nom al barri eren fruit de la urbanització d’una part
d’una finca. Els tres socis, Climent Mas i els germans Romaní, es van
repartir la parcel·la que havien adquirit i hi van construir tres cases,
una per a cadascú d’ells.
Quan van aparèixer aquelles tres torres, però, hi havia torres i
masies molt més importants a la zona. D’una banda, la Torre Gironella,
construïda l’any 1886 i que donava nom a una petita barriada sorgida a
finals del segle XIX, al voltant del carrer Alt de Gironella.
|
Torre Gironella, al passeig Sant Joan Bosco. |
Però la finca més important de Tres Torres era Ca la Nena Casas. La
masia es remunta almenys al segle XVII i donava nom a aquesta zona. Si
Tres Torres volgués tornar als seus orígens i adoptar el seu nom
històric, aquest seria Nena Casas. Als anys 1980 el topònim encara era
emprat per alguns veïns de Sarrià, però avui ja ha caigut en desús.
Parlar de Tres Torres és parlar de la immensa finca de Nena Casas, que
abastava gran part del barri actual.
A l’encreuament del carrer Nena Casas amb Alt Gironella, els dos
carrers més antics del barri, molt a prop de la Torre Gironella, hi
trobem una torre modernista de grans dimensions, envoltada d’un gran
jardí. De totes les torres que encara es conserven a Tres Torres,
aquesta és sens dubte la més important.
L’edifici modernista actual és obra d’Ignasi Maria Adrover i
Calafell, construït l’any 1901. L’any 1915 l’edifici era adquirit per la
congregació de les Religioses Filipenses i encara avui és la seva seu
central a l’estat. És llavors que s’hi va afegir una ala més a
l’edifici, respectant però, la construcció modernista.
|
Detall de Ca la Nena Casas. Font: Lloc web de les Religioses Filipenses. |
Si ens mirem l’edifici modernista veurem que té un cert regust rural.
Adrover i Calafell va respectar el caràcter i una petita per de
l’estructura de l’antiga masia. Fins a cert punt, podríem considerar-la
encara el vestigi d’una de les masies més importants de Sarrià.
Parlar de la Nena Casas és parlar de Ramona Castellnou, propietària
de la gran heretat a mitjans del segle XIX. Castellnou és també el nom
d’un dels carrers de Tres Torres. Nena Casas va ser el sobrenom que va
rebre, segons sembla, per la gran quantitat de propietats (i cases) que
tenia. No massa lluny, a la carretera de Collblanc, a l’Hospitalet, hi
trobarem Ca la Pubilla Casas, construïda l’any 1771, i la pubilla que va
acabar donant nom al barri, Josefa Casas Clavé. Us he deixat una
incògnita per al final. On eren són les tres torres que van donar nom al
barri? Eren situades al carrer Doctor Roux, entre els carrers Rosari i
la Via Augusta.
|
Imatge de la zona de Tres Torres per on passa la Via Augusta.
Ressaltat en vermell la Via Augusta, en diagonal, i els carrers Doctor
Roux, al centre, i Anglí, a l’esquerra. En el quadrat la casa Mariano
Farriols. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. |
El problema ve quan anem a la cruïlla de Doctor Roux amb Via Augusta. No hi trobarem cap de les torres antigues. Segons el
web de l’ajuntament, encara en queda una. Però segons el
nomenclàtor
les tres torres han estat enderrocades. Si encara hi fos, hauria de ser
la casa de Mariano Farriols, a l’encreuament del carrer Vergós amb Via
Augusta, on actualment hi ha el restaurant
Dos Torres.
|
Casa Mariano Farriols des del carrer Vergós |
Sigui com sigui, és possible, molt possible, que el nom d’un dels
barris més benestants de Barcelona fos inventat per una colla
d’adolescents, al mig d’un barri encara erm i despoblat, en un carrer
polsegós i al costat de les vies d’un tren.