 |
| Imatge dels anys 40. |
 |
| Imatge actual de l'any 2014. |
- Artícle relacionat: CINE SPRING. Passeig de la Bonanova (1911-1939 i 1955-1985) / CINE MURILLO (1939-1955)
Un petit cinema desaparegut el "Cinema Spirng".
Tota una generació de sarrianencs i de “tres-torrencs” no poden entendre ni explicar la seva vida sense el Cine Spring. Aquesta sala, oberta al número 103 del passeig de la Bonanova, a tocar de la Via Augusta, va projectar pel•lícules des de la seva inauguració, l'any 1911, fins que va tancar el 1984. Tota una vida durant la qual va passar del cinema mut al cinema modern, convertint-se en un referent inel•ludible sarrianenc. El seu amo ja havia obert abans una altra sala amb el nom de Cinematògraf Edison, però va tancar-la el 1910 per centrar-se en el nou Cine Spring.
Les sessions tenien mitja part, durant la qual s'obrien les finestres per ventilar la sala i es venien tota mena de refrigeris i aperitius. Les cròniques locals asseguren que la sala era molt freda i que a l'hivern hi anaven quatre gats, alguns dels quals s'emportaven l'estufa de petroli des de casa per escalfar-se mentre veien un film. A partir de mitjans del anys 70 van començar les mítiques dobles sessions i els espectadors s'empassaven dues pel•lícules seguides. Qualsevol persona que fos jove durant els anys 70 i 80 ho ha de recordar inevitablement. Aquelles sessions maratonianes van ser el darrer intent dels cinemes de barri de salvar-se d'una extinció inevitable, que en el cas del Cine Spring va arribar el 1984. L'any següent el local va ser enderrocat per construir-hi un bloc d'habitatges.
Al costat del cinema hi havia, segons diuen, un bar diminut l'amo del qual era un perfecte falangista. Retrats del dictador Franco i de Primo de Rivera omplien les parets. Precisament la dictadura va obligar, durant un temps, a canviar el nom del cinema perquè l'anglès no estava ben vist: el Cine Spring va passar a dir-se Cine Murillo. Absurditats de les dictadures, que per sort només va durar fins el 1952.
Edifici per a oficines al carrer Tres Torres nº7.
Aquest edifici es va construïr dins de la llavors anomenada zona calificada com "Especial de la Bonanova, sobre un solar en forma de L que donava als carrers de Tres Torres i Nena Casas.
Estàva envoltat de velles edificacions entre mitgeres i en aquell temps fora de la ordenció vigent de la zona, i mentres aquest circumstància no es modifiqués, les prespectives del edifici, desde cualsevol punt de vista, tindríen un camp visual molt reduit.
La necessitat que era de aprofitar al màxim el sòl, dins del programa establert, l'especial fora del solar i les normes d'edificació, van configurar la planta i la volumetria del edifici.
La construcció es va destinar a seu per a oficines d'una societat comercial.
Pràcticament tot el acabat exterior i part del seu interior es va realitzar amb aplacats de màrbre blanc del país i els tancaments exteriors i particions interiorsamb fusta i vidre fumats.
L'aqrquitecte principal d'aquest edifici fou Francesc Galí i Casademont. Els col·lavoradors fóren Joan Esteve i Alías i Carles Oliver i Cornet, tots ells, aparelladors.
 |
| Plànol de l'anomenada "Zona Especial de la Bonanova". |
 |
| Façana de carrer Nena Casas. |
La construcció es va destinar a seu per a oficines d'una societat comercial.
Descripció de l'edifici
L'edifici projectat i pertant l'actual, ja que es conserva, té dos plantes sota resant i cuatre i àtic sobre el mateix. L'última planta, junt amb l'atic, constituiexen una vivenda en "dúplex" per a l'utilització dels directius de la mateixa empresa. |
| Fitxa de l'edifici. |
 |
| Plànol catastral. |
Projecte d'una carretera desde Sarrià a Barcelona.
El dos d'Agost de l'any 1843 el llavors Ajuntament de Sarrià va encarregar un projecte de carretera als arquitectes Ramon Molet, Josep Mas i Vila, i Francesc Renart i Arús que no es va dur a terme a causa de les crocumstàcies polítiques que aleshores vivien Barcelona i el seu entorn.
Llavors l'enginyer Idelfons Cerdà projectà i dirigirí l'execució d'aquesta carretera de 3757,63 canes de Burgos.
Aquesta carretera figura com acabada a mitjan 1850 substituint l'antic camí medieval estalviant 564 canes de recorregut. Tenia quatre fileres d'arbres que formaven una calçada central de 24 peus d'ample destinada al pas de carruatges i dos passeigs laterals pe a vianants de 15 peus d'amplada. El traçat és quasi recte des del Portal de l'Àngel fins a enllaçar amb el Carrer Major de Sarrià.
El pressupost de l'obra puajava a 306657,54 rals de billó, i incloïa 7 clavegueres i un pontó per salvar la riera de Margalló. És la primera obra de Idelfons Cerdà per a Barcelona que no seria respectada en el seu projecte d'Eixample de l'any 1859. Aquesta carretera, que ara porta el nom de Avinguda de Sarrià, actualment conserva el seu traçat des de la cruïlla dels carrers del Compte Urgell i de París fins a l'entrada del Carrer Major de Sarrià, i en desaparagué la restaen portar-se a terme el ja citat Eixample de Barcelona.
Actualualment mes del 50% del trajecte d'aquella carretera está interroput per la graella o cuadrícula d'illes de cases projectades per Idelfons Cerdà. El trajecte doncs d'ara va del Carrer París fins a la Plaça Prat de la Riba lloc d'enllac amb al Passeg Sant Joan Bosco que aquest conecta amb l boca del Carrer Major de Sarrià just a on es trova la Placá d'Artós.
Llavors l'enginyer Idelfons Cerdà projectà i dirigirí l'execució d'aquesta carretera de 3757,63 canes de Burgos.
 |
| El trejecte projectat |
El pressupost de l'obra puajava a 306657,54 rals de billó, i incloïa 7 clavegueres i un pontó per salvar la riera de Margalló. És la primera obra de Idelfons Cerdà per a Barcelona que no seria respectada en el seu projecte d'Eixample de l'any 1859. Aquesta carretera, que ara porta el nom de Avinguda de Sarrià, actualment conserva el seu traçat des de la cruïlla dels carrers del Compte Urgell i de París fins a l'entrada del Carrer Major de Sarrià, i en desaparagué la restaen portar-se a terme el ja citat Eixample de Barcelona.
 |
| El trajecte actual |
Festa Major 2015
- Divendres, 29 de maig a les 18 h
Plaça Joaquim Pena
Xocolatada i activitat infantil. Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
Biblioteca Clarà
A les 18 h
Lletra petita. Taller de descoberta. Dibuballa i Ballapinta. Coneix la història de la biblioteca a través del diàleg entre la dansa i la pintura. A partir dels 5 anys.
- Dissabte, 30 de maig
Jardins del Camp de Sarrià
De les 10 a les 14 h
Activitat de civisme caní. M’agrada viure amb tu! Al Parc convivim tots.
Organitza el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Plaça Joaquim PenaDe les 12 a les 14 h
XXI Concurs de dibuix infantil.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
A les 20 h
Concert de la Banda Municipal de Barcelona.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres, L’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
A les 21.30 h
Sopar de carmanyola
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
- Diumenge, 31 de maig a les 13 h
Plaça Joaquim Pena
Missa a la plaça
A la finalització de l’acte s’oferirà un vermut a la plaça.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres.
A les 18 hExhibició de colles sardanistes i ballada de sardanes amb les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Organitza L’Associació de veïns i veïnes de Les Tres Torres, L’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Eleccions Municipals 2015
A la ciutat de Barcelona, la victòria a les eleccions municipals d'aquest diumenge va ser per Barcelona en Comú, liderada per Ada Colau, qui va obtenir 11 regidors. CiU, amb Xavier Trias al capdavant, va ser segona força amb 10 regidors. Tots els barris de la ciutat se'ls van repartir aquests dos partits.
En el mapa que trobareu a continuació, es poden veure els barris on Barcelona en Comú i CiU van aconseguir més vots respectivament. Els blaus, per CiU, i els verds, per BComú. El partit d'Ada Colau es va emportar 53 dels 73 barris que té la ciutat. Per la seva banda, Trias en va aconseguir 20.
En aquest segon mapa de calor, es poden veure els resultats de Barcelona en Comú, per percentatges, d'aquest diumenge 24 de maig. Com més fort és el color, més vots van obtenir. Si passeu el cursor per sobre o cliqueu, veureu el percentatge exacte i el partit més votat al barri en qüestió.
Els lloc en els que van obtenir més vots van ser els de la part nord, amb Vallbona, amb un 40,3% dels vots o Torre Baró, amb un 38,9%. Als punts on van tenir-ne menys són al que es coneix com al zona alta de Barcelona, amb Pedralbes, on només van obtenir un 5,4%, o Sant Gervasi, amb un 9%.
Similar a l'anterior però amb els percentatges aconseguits per CiU. El partit liderat per Trias a la capital catalana, on va aconseguir més vots va ser a les Tres Torres, amb un 45%, Sarrià, amb el 43,1% i a Sant Gervasi - la Bonanova (42,3%). Els llocs on CiU va ser la força menys votada van ser Torre Baró, amb un 4,3% dels vots i Ciutat Meridiana, amb un 5,2%.
Els lloc en els que van obtenir més vots van ser els de la part nord, amb Vallbona, amb un 40,3% dels vots o Torre Baró, amb un 38,9%. Als punts on van tenir-ne menys són al que es coneix com al zona alta de Barcelona, amb Pedralbes, on només van obtenir un 5,4%, o Sant Gervasi, amb un 9%.
Imatge del 1916
La Via Augusta, a l'alçada del carrer Anglí, del 1916. Si es
mira amb atenció es pot veure que el tren està parat a una andana molt
senzilla amb un petit edicle per a la venda de bitllets (al costat
esquerre). Aquest baixador tant senzill és el de Tres Torres. Es va
crear el 1906 com a punt de bifurcació entre la línia antiga de Sarrià i
la branca nova de Vallvidrera (tramvia d'Anglí o tramvia "de cinc") que
duia fins al peu del nou funicular. A la dreta del baixador es veu una
petita caseta de fusta que correspon al refugi del guardaagulles que
controla la bifurcació. L'edifici residencial situat davant del baixador
encara existeix actualment. És el número 300 de la Via Augusta,
cantonada amb el carrer dels Vergós.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)