Edifici de vivendes SEIDA, de Francesc Mitjans.

Es tracta d'un bloc aïllat de vivendes que està situat en un dels costats d'una illa triangular. L'edifici de vivendes es desenvolupa en una longitud de més de cent metres, i disposa de sis "caixes" d'escala que proporcionen accés a dos vivendes per replà cada una.


Situació


El bloc presenta dos façanes molt diferenciades, en funció de la seva situació. En la façana que dona a carrer dominen les grans superf´cies vidriades i les tarrasses, que ocupen la totalitat de la façana. El gruis de les tarrasses forma "brise-soleil", que es va interopin de forma alternativa mitjançans pèrgoles practicadas al portell.


Plantes

Planta d'anàlisis i façanes


La façana posterior està en forma de retranquieg amb uns patis exteriors que permeten augmentar la superfície de ventilació i així evitar els patits patis interiors.

L'estructura de l'edifici es de pilar i bigues de formigó armat amb un porxo a doble altura que l'eleva sobre xanques.






Les Tres Torres o com sentir-se de la perifèria en ple Sarrià-Sant Gervasi

Se sol pensar que certes molèsties, com la dels sorolls i les pudors, són exclusives dels barris més humils. Que els polítics de torn tracten millor els veïns de les zones acabalades, que aquests ciutadans no necessiten sortir al carrer per protestar perquè tenen de tot. Aquesta cançó molesta especialment a Les Tres Torres, el segon barri amb la renda familiar disponible per càpita (RFDC) de Barcelona, només per darrere de Pedralbes. Sense anar més lluny, des de fa gairebé dos anys, l’obstrucció d’un col·lector inunda d’una molesta fetor la plaça de Joaquim Pena.

Onze comunitats de veïns i comerciants de la zona van denunciar la situació al consistori i la solució que van rebre va ser un generador de gasoil que bombava l’aigua fecal del col·lector embussat fins al clavegueram de la plaça. Fa mesos que estan així, suportant el soroll i la contaminació produïda per aquesta màquina amb motor de gasoil. «El problema es va encallar perquè les obres s’havien de fer al pati d’una finca i aquests veïns no donaven permís», explica un dels afectats, Jordi Olsina, president de la comunitat del bloc 14.



El tema es va encallar, gairebé tant com el col·lector, per un detall tècnic. A aquests veïns no els convencia crear una zona de servitud perquè l’Ajuntament pogués executar-hi les obres necessàries i fer-hi inspeccions periòdiques durant els pròxims 30 anys. «Després de diversos mesos de negociacions van arribar a un acord i ja han començat les obres. En uns tres o quatre mesos haurien d’estar acabades», afirma Olsina, mentre contempla des del seu àtic la feina de mitja dotzena d’operaris.

Malgrat els aires fètids que envaïen sorprenentment l’espai i les molèsties associades al generador, l’Associació de Veïns i Veïnes de Les Tres Torres va organitzar un primer mercat nadalenc en aquesta plaça fa una setmanes. Tampoc en tenen cap altra amb aquestes dimensions. «Es tracta de començar a fer coses perquè ens coneguin, perquè molts fins fa poc no sabien que existia una associació de veïns», diu Luis Tusell, de 40 anys, president de l’entitat veïnal des de fa dos anys. Hi va entrar fa quatre amb la intenció de rejovenir i impulsar l’entitat. «Aquí mai ha existit una associació de veïns forta; som en terra de ningú, entre dos nuclis històrics com Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles», afirma el portaveu veïnal d’un barri amb més de 17.000 d’empadronats.


«Classisme invers»


Amb l’arribada dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona Tusell assegura haver patit un «classisme invers», si bé admet que les relacions amb l’equip del districte, ara amb el socialista Albert Batlle al capdavant, s’ha produït un acostament. «Tampoc era gaire difícil millorar les relacions quan eren inexistents», diu Tusell amb ironia, mentre treu una llista amb les prioritats per al barri. Són 10 reivindicacions, les mateixes que va presentar Tusell a la seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi quan va arribar a l’associació.

Pel que fa als equipaments, demanen una escola bressol en un solar municipal al carrer de Dalmases desocupat des dels temps de l’alcalde Trias i un centre de dia o casal per a la gent gran, que a falta d’un lloc per reunir-se es refugien a la Biblioteca Clarà. «Hem demanat una  ampliació dels horaris d’aquest equipament perquè ara mateix només obre tres matins», afirma Tusell, que ens convida a visitar qualsevol dimecres, dijous o dissabte al matí aquest edifici construït el 1947 i antic taller de l’escultor Josep Clarà fins a la seva mort, el 1958. Assegura que s’hi respira molta vida. I ho confirma la seva actual directora en funcions, Joana M. Torres. «Rebem uns 300 usuaris, sobretot gent gran. Venen a llegir el diari, revistes, llibres... I a la tarda participen en algun dels diferents clubs de lectura que tenim», diu la directora provisional, enamorada d’aquest racó de Tres Torres des que estudiava la carrera. «Em vaig llicenciar primer en Història de l’Art i coneixia bé aquesta biblioteca; era la meva favorita», afirma Torres, i recorda que aquest equipament municipal està especialitzat en òpera i escultura.

Un mercat sense relleu


Un altre centre neuràlgic és el Mercat de Les Tres Torres, una llotja singular, entre altres coses per la seva mida reduïda, amb només una desena de parades. Això fa que les persianes baixades d’alguns llocs encara destaquin més. Núria Sunyer, de la carnisseria i xarcuteria Lourdes i Núria, puntualitza: «Els llocs aquí funcionen però costa trobar gent jove que agafi el relleu. Tots han tancat per jubilació». La falta de joves s’està accentuant amb el pas dels anys. «Acaben marxant perquè si no heretes la casa dels teus pares o avis és molt difícil viure aquí. Els lloguers són molt alts», diu Sunyer. 

L’associació de veïns aposta per la pacificació del trànsit a l’entorn del mercat. Creuen que és necessari potenciar aquest equipament comercial, en altre temps principal punt de trobada dels veïns i motor de l’escassa però resistent oferta comercial de la part alta del barri. Per això, l’entitat demana una redistribució de les zones de càrrega i descàrrega perquè no dificulti el pas dels vianants i un pas zebra a nivell de vorera que faciliti l’accés pel carrer d’Escoles Pies. «Ens van donar el vistiplau al districte, però encara estem esperant», afirma el president, amb ganes de ratllar alguna de les 10 reivindicacions de la llista. A veure si el 2020...



Any 1862 plànol d'Urbanització del Carrer Castellnou i Plaça Joaquim Pena

Buscant en el arxiu de l'Ajuntament de Barcelona hem trobat una plànol de planejament per a la futura urbanització del que ara son els Carrers de Castellnou, Plaça Joaquim pena i els altres carrers que atrevesen com serien els carrers Milanesat i Vergós.


Aquest plano data de l'any 1862 i duu el text següent:

Dª Raimunda Castellnou Solicitando Permiso para Urbanizar unos Terrenos de Su Propiedad Conocidos por Casa Nena-casas Formando Varias Calles.

L'arquitecte es Juan Cortés.






Les Tres Torres Christmas Market

Les Tres Torres Christmas Market.





PODEU SEGUIR L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LES TRES TORRES A:



Comunicat de l'Associació de Veïns de Les Tres Torres

COMUNICAT AVV LES TRES TORRES:

Barcelona està patint una onada de violència en les últimes nits que no té cap mena de justificació. La violència no té ideologies. És, senzillament, violència. I, entre tots, la hem de fer fora dels nostres carrers.

Lamentablement, veiem com els violents estan posant en perill la convivència, la integritat dels veïns, el patrimoni de la ciutat, els negocis i la imatge de Barcelona.

Però no ens poden fer fora dels nostres carrers i places, que són de tots els barcelonins. No poden malmetre la nostra ciutat a base de fogueres. Ni poden agredir la gent, espantar-la o fer-la fora de l’espai públic.

És hora de que els veïns de Barcelona recuperem la nostra ciutat i fem fora els violents. Amb l’unic llenguatge que entenem: la pau i la convivència.

L’AVV de Les Tres Torres fa una crida a tots els barcelonins a ocupar els nostres carrers per evitar la impunitat dels violents. Cada nit. Fins que marxin.








VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament

VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament.

El gener de 2019 en el programa de BTV anomenat "Va passar aquí" l'episodi tracta del fotògraf Robert Capa.

El camp de l'Espanyol es va inaugurar l'any 1923. L'any 1939 es va convertir en un camp de reclutament. Fotografía de Robert Capa. Imatge del Gener de 1939.


Aquest famós i prolífic fotògraf va arribar a Barcelona l'any 1936 i va fotografiar en l'antic Estadi del Reial Club Deportiu Español "Estadi de Sarrià", que llavors era un camp de reclutament i allistament de soldats en la població civil, com la població era reclutada tot donantlis uniformes i armament per que anessin a lluitar ja que la guerra es veia per perduda.

Es veu que les fotos que va fer varen ser les últimes que va fer a Barcelona abans de marxar degut a la guerra civil. Aixó va ser en aquest lloc el gener de 1939.

Adjuntem doncs el vídeo d'aquest programa tant interessant.


VIDEO



VIDEO