La finca de Can Pomaret

Francesc Roig Tot de Barcelona la va comprar a mitjans del segle XVII, despres va passar a mans del seu hereu Marià Alegre Aparici, Baró de Castellet ( 1756-1831) que estava casat amb Paula Duran Cerdà. La vidua, al morir ho va deixar a l'Hosiptal de Sant Pau, que en va ser propietari entre 1835 i 1860.

Duran l'epidemia de 1854 s'hi va instalar la casa de maternitat.

El 22 de setembre de 1860 la va comprar Lambert Fontanellas, Marques de Fontanellas, que a 1864 va crear una societat amb els seus germans que va acabar arruinada i amb les finques embargades.

L'any 1968 la subhasta es va adjudicar a Ana Bauces Llatasa, esposa de Joan Casamitjana Constans. Hi va haver litigis fins 1871 en que el Tribunal Suprem va confirmar la propietat de Ana Bauces.

L'any 1873 es demana la urbanització que no va ser aprovada fins 1881.

La part del nord, més amunt de l'actual Ronda de Dalt es va urbanitzar a 1908.



El limit en color groc es la part urbanitzada l'any 1881, te el limit sud al Passeig de la Bonanova, i el nord a l'antic camí a Sant Gervasi. En color vermell es el total de la finca que s'endins dins del nostre barri fins l'actual carrer Emancipació.



La familia Roig es una saga d'argenters reconvertits en comerciants i propietaris de Barcelona. Consten les seves compres de joies, pedres precioses, diaments i relotjes a Genova.

Més tard les compres son de teles, guarnicions, capells, mocadors brodats en or, etc..a diferents llocs com Lió, Marsella i Holanda.

Al carrer Pomaret hi van viure, entre altres, Salvador Paniker i Josep Carner quan es va casar amb Carmen de la Ossa.

Des de l'any 1838 existia un contracte com a masover a nom de Gervasi Amat, amb la obligació de pagar 120 lliures a l'any i plantar 100 garrofers als marges del torrent. El repartiment de fruits es a la vinya una tercera part i les garrofes a mitats.La conservació de la casa aniria a càrrec de l'Hospital que es reservava l'ús del primer pis.

Hi ha altres contractes d'algunes peces de terra a nom de:

joan amat             2 mujades

josep nanot          2 mujades

valenti xatart        1 quartera

salvador gelbert   2 mujades


La biblioteca Clarà

La Biblioteca

La Biblioteca Clarà, inaugurada el febrer del 2000, està situada a l'edifici obra de Duran i Reynals d'estil racionalista, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958). L'edifici està totalment rehabilitat i adequat a les necessitats d'una biblioteca moderna.

Al principi formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la gestionava el Districte de Sarrià - Sant Gervasi en conveni amb la Diputació de Barcelona. Des de l'any 2001, forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona, tal com queda establert al Pla de biblioteques de Barcelona del 1998-2010.

Després d’una fase de rehabilitació i adaptació a les noves necessitats a càrrec de l’arquitecte Tonet Sunyer, va obrir les seves portes l’any 2000. Té 762 m2 distribuïts en 2 plantes i disposa de sala d’actes polivalent, amb capacitat per a 45 persones. 




La biblioteca està especialitzada en Noucentisme i Josep Clarà i és dipositària de la que va ser biblioteca personal de l’escultor i de la biblioteca del Museu Clarà. Té també quatre centres d’interès: òpera, àlbum il·lustrat, escultura catalana i racó de mares i pares. 

La programació vinculada a aquests centres d’interès, com l’Òpera Club, el Cicle d’exposicions l’Esperit de l’il·lustrador i els seminaris d’escultura són alguns dels seus projectes més destacats.

La Biblioteca Clarà com a objectiu principal esdevenir un espai de referència dins dels barris als quals dóna servei i un punt de difusió de la cultura i el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida, així com de promoció de la lectura a través del seu fons documental, de la seva programació d’activitats i de la seva atenció propera i personalitzada. 

Font: Pàgina web de la Biblioteca Josep Clarà

Memoria: Any 2017


Josep Clarà

Olot, 16 de desembre de 1878 - Barcelona, 4 de novembre de 1958

Josep Clarà i Ayats va ser un escultor noucentista català. De família humil, va estudiar dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix i a l'Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc.

L'any 1900 es va traslladar a París, on va conèixer els escultors Aristides Maillol i Auguste Rodin. La seva escultura Deessa va representar el reconeixement oficial del seu talent. L'amistat amb la ballarina Isadora Duncan li va permetre realitzar els seus dibuixos més originals i espontanis. També va fer caps i retrats i cada vegada va donar més importància a la llum, i les seves escultures es van simplificar i es van alliberar de tot sentiment. Amb aquesta visió nova, l'any 1928 va reinterpretar Deessa i Serenitat (jardí de Montjuïc, Barcelona), i va crear Repòs (Museu d'Art Modern de Barcelona), que li va valer l'única medalla d'honor de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). El 1936 va crear una de les seves millors obres, per la síntesi de simplicitat, llum i serenitat: Puixança, i el 1941, Figura de dona.

Clarà representa la reacció classicista d'arrel mediterrània davant el modernisme d'arrel germànica i l'impressionisme rodinià.

La gran part del llegat de les seves obres són al Museu de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

Font: Enciclopèdia catalana i Viquipèdia


El primer gimnàs de taekwondo a Barcelona

Repassem la història del gimnàs Querol Juntai i la filosofia d'aquesta art marcial coreana.




El taekwondo és una art marcial coreana que es va crear l’any 1955. Pocs anys després, concretament el 1969, el mestre coreà John Jun Tai va fundar el primer gimnàs de taekwondo a la ciutat de Barcelona, i un dels primers al territori espanyol, on el barceloní Francisco Querol es va entrenar fins que es va convertir en cinturó negre. Amb els anys, l’alumne va esdevenir mestre i es va quedar a càrrec de continuar la feina que havia iniciat el mestre John Jun Tai.



La filosofia del taekwondo.

El taekwondo, com moltes de les arts marcials asiàtiques, es basa en el respecte. És per això que entre alumnes, abans d’un combat, envers el mestre o en entrar al “dojang” (el lloc on s’entrena), es fa una petita reverència que prové d’una antiga tradició confuciana anomenada Jeol. És un símbol d’humilitat, una de les pedres angulars d’aquesta art marcial.

La filosofia del taekwondo neix del confucianisme i el taoisme i són la cortesia, la integritat moral, la perseverança, l’esperit indòmit i l’autocontrol. Tot i que als ulls del profà pot semblar violent, una de les característiques més importants és que no es permet la violència, ni dins del gimnàs, ni fora. Tal com ens explica el mestre Daniel Querol, si un alumne es mostra violent deixa de ser benvingut.


Un gimnàs familiar de segona generació.

Avui dia el mestre Francisco Querol ja està retirat i són el seu fill, Daniel Querol, i la seva nora, Lourdes Serra, els qui ensenyen taekwondo a les noves generacions. Així i tot, Francisco Querol segueix en contacte amb els nous alumnes, aportant la seva saviesa i experiència. En paraules de Lourdes Serra: “Nosaltres et desmuntem i el mestre Querol et torna a muntar”.

El gimnàs familiar Querol Juntai ara s’enfronta amb un dels reptes més grans de la seva història: subsistir en temps de la covid-19, i és per això que s’han hagut d’adaptar amb nous protocols de desinfecció de tot l’equip, ús obligatori de mascareta, delimitació de l’espai personal dins del “dojang” i classes en línia quan les presencials no s’han pogut impartir a causa del tancament provisional dels gimnasos a Catalunya durant els mesos de repuntada de la pandèmia.



Puntades voladores.

Una de les característiques de l’estil de lluita del taekwondo és l’ús de les puntades com a base de l’art marcial, envers altres disciplines com el karate (cops amb les mans) o el judo (claus). En un entrenament bàsic, primer es fan exercicis d’escalfament i estiraments exhaustius, i són la flexibilitat i l’equilibri dues de les habilitats més importants a desenvolupar.


Una art marcial de defensa.

El taekwondo és una art marcial que es basa en la defensa, no en l’atac. És per això que té diverses tècniques per llançar l’atacant i procedir a la seva immobilització. Això també fa que faci servir una postura més endarrerida que altres disciplines: per una banda, és una manera de veure venir l’atac i, per una altra, l’enemic sempre queda a distància de puntada.

Així i tot, en la modalitat olímpica o plenament esportiva s’eviten els cops baixos o a la cara, i una lesió al contrincant pot significar la desqualificació.


L'Associació de Veïns de Les Tres Torres estrena pàgina web

 L'Associació de Veïns i Veïnes de Les Tres Torres estrena nova pàgina web.


  • El Barri


El barri de Les Tres Torres, ubicat al Districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona, compta amb poc més de 16.000 habitants segons el cens de l’Ajuntament de l’any 2020. Eminentment residencial, és colindant als barris de Sarrià i La Bonanova, sent la plaça Artós, el carrer Ganduxer, el passeig de la Bonanova i l’Avinguda Sarrià els seus límits.

En total són 78,80 hectàrres en les que hi trobem tres equipaments públics: la Biblioteca Clarà (antic estudi de l’escultor Josep Clarà (1878-1958), el Centre Cívic Pere Pruna i el Mercat de Les Tres Torres.

El nom del barri prové de la construcció de tres torres idèntiques en una mateixa finca ubicada a l’actual carrer del Doctor Roux, entre Rosari i Via Augusta. Els tres socis propietaris, Climent Mas i els germans Romaní, es van repartir la parcel·la que havien adquirit i hi van construir tres cases, una per a cadascú d’ells. Quan van aparèixer aquelles tres torres, però, hi havia torres i masies molt més importants a la zona. Per exemple, Ca la Nena Casas, una masia del segle XVII, o la Torre Gironella, construïda l’any 1886, al voltant del carrer Alt de Gironella. La Nena Casas (juntament amb Alt de Gironella els carrers més antics del barri) era el sobrenom que tenia Ramona Castellnou degut a la gran quantitat de propietats que tenia.


https://lestrestorres.com/


Aquest és l’origen del barri, quan a banda d’aquestes poques edificacions (no en queda cap en l’actualitat), la resta eren camps i les vies del tren de Sarrià.

Va ser més endavant, cap el 1916, quan va començar a emprar-se el nom de Les Tres Torres. El motiu va ser l’eliminació del tramvia del carrer Anglí, que es va substituir pel perllongament del tren de Sarrià fins a Les Planes, Peu del Funicular i Baixador de Vallvidrera. Això va obligar a canviar el nom de l’estació del tren que hi havia llavors, i que es deia d’Enllaç, perquè enllaçava amb el tramvia. El nom pel qual es va optar va ser el de Les Tres Torres.


  • L'Associació


L’arribada de la democràcia al nostre país va propiciar el naixement i la vertebració del moviment veïnal.

La importància d’aquest moviment demostra la seva consolidació, especialment a la ciutat de Barcelona on la nostra Associació continua present des de l’any 1978.

La primera reunió fundacional va tenir lloc a les “Filipenses” del carrer Nena Casas. Fou elegit president el senyor Lluis Xancó. Desprès d’un temps d’exercir de vicepresident, passa a ser president el senyor Josep Pallàs.

El primer local de l’Associació era a uns baixos del carrer Castellnou. Josep Pallàs va donar una empenta i un dinamisme a l’Associació, llogant el local de la Plaça Joaquim Pena, un punt estratègic per la seva visualització i difusió. La seva situació va permetre molta participació en les activitats que s’organitzaren.


https://lestrestorres.com/


Desprès de la malaurada pèrdua d’en Josep Pallàs, fou elegit el senyor Josep Mentruit, que va mantenir i ampliar les activitats festives, culturals i esportives.

Un dels seus principals objectius fou aconseguir la propietat del local social actual, consolidant l’Associació com un referent pel veïnat, incrementant any rere any el número d’associats. La relació amb l’Ajuntament sempre va ser fluida, col·laborant amb el Districte en la millora del barri.

Desprès d’un llarg mandat, agafa el relleu la senyora Maria Rosa Coll, qui va promocionar especialment la col·laboració dels veïns del barri en els actes populars.

Actualment la presideix el senyor Lluis Tusell, que ha aportat un gran dinamisme i amb la seva actuació ha generat una important participació de la joventut.

La masia desapareguda de Can negre

La masia de Can Negre es situava entre Sarrià i Les Corts, més concretament en la finca número 13 de l’avinguda del General Mitre.

La construcció del mas era una casa-torre de planta rectangular i dos pisos coberts amb teulada que mostrava en la façana uns senzills esgrafiats geomètrics a base de tires i cercles. Era el centre d’una explotació que originàriament comprenia quatre mujades de terra, voltades per una paret de tàpia i que estaven regades per un cabal d’aigua procedent de Sarrià.

Finca d’origen desconegut; els primers propietaris dels quals hi ha la notícia era la família Prats al 1778. Va ser adquirida i enderrocada pel Reial Club Esportiu Espanyol, en ampliar el seu estadi l’any 1956.

Compartim amb vosaltres l'imatge que testimonia com era la seva arquitectura fet per

Can Negre l'any 1951.


ENLLAÇOS






Bibliografia:

MAÑÉ SÀBAT, A., Finques i masies del vell Sarrià. El Mirador - Jaume Gras i Bartrolí, Vilamòs.
NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.


El coronavirus a Barcelona, barri a barri

Montbau, la Vall d'Hebron i Vallbona són els barris amb més incidència de casos positius de covid-19 per cada 100.000 habitants.

L’impacte del coronavirus a Barcelona es reparteix de manera diferent en els 73 barris, segons l’edat i el nivell socioeconòmic dels ciutadans. Les dades més recents dels casos positius de covid-19 als barris publicades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona mostren una incidència més elevada de la pandèmia als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.

El barris de Barcelona amb la taxa més alta de casos de coronavirus: Montbau i la Vall d’Hebron.


El barri amb una taxa més elevada és Montbau, amb 2.812 casos per cada 100.000 habitants, a causa de l’envelliment de la població en aquest territori. Quasi amb la mateixa incidència el segueix la Vall d’Hebron, amb 2.810 positius per cada 100.000 habitants. A continuació destaquen Vallbona (2.134), la Font de la Guatlla (1.435) i Sant Genís dels Agudells (1.287). Els casos confirmats del mapa són persones a qui s’ha fet la prova amb resultat positiu. Aquesta incidència no vol dir que siguin els barris amb més casos en xifres absolutes.




Aquests barris de la zona nord de Barcelona tenen gairebé 10 vegades més incidència de casos de coronavirus que els de l’altra cara de la moneda, com Pedralbes (288 casos per cada 100.000 habitants) o les Tres Torres (298). Però els barris de Barcelona amb menys incidència són la Clota (146 casos per cada 100.000 habitants) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (278).

En aquest mapa sorprenen les dades de coronavirus al districte de Ciutat Vella, ja que si el nivell socioeconòmic és clau per a la taxa d’afectats, barris com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Gòtic tenen una incidència inferior i se situen a la part baixa de la forquilla. Segons l’Ajuntament, això pot ser degut al fet que la població immigrant és més jove. Tot i això, les dades que pinten aquests mapes són dinàmiques i caldrà veure’n l’evolució.

Els més grans de 75 anys a Vallbona, els més vulnerables.
Si filtrem les dades de casos positius als barris per la franja d’edat, es pot constatar que els més grans de 75 anys continuen sent la població més vulnerable als barris de la zona nord (vermell més enfosquit al mapa) però també destaquen altres territoris de la ciutat amb població d’edat avançada. Vallbona es manté com el barri amb més incidència entre els més grans de 75 anys amb 15.172 casos per cada 100.000 habitants. En segon lloc hi ha la Vall d’Hebron (12.572) i a continuació Montbau (10.673), la Font de la Guatlla (8.647) i Vallvidrera, les Planes i el Tibidabo (6.548). En aquest grup d’edat també està destacant el Poblenou (4.363), que ha triplicat la taxa en 10 dies.

La Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Andreu concentren més positius en xifres absolutes.

Si fem un anàlisi dels casos confirmats de covid-19 amb xifres absolutes (per tant, sense tenir en compte la densitat de població de cada barri), l’afectació és diferent. La Nova Esquerra de l’Eixample (437), Sant Andreu (418) i la Sagrada Família (416) concentren més barcelonins positius de coronavirus.

Segons l’última actualització de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el nombre de persones amb coronavirus amb test positiu al laboratori és de 11.462 barcelonins. La diferència entre homes (5.025) i dones (6.437) es va ampliant a mesura que avança la pandèmia. Actualment hi ha 1.412 barcelonines amb covid-19 més que el sexe oposat, mentre que fa una setmana aquesta diferència era de 540 dones més que homes, i fa 15 dies, 138.




En el conjunt de Barcelona, el 41 % dels casos confirmats són persones d’entre 35 i 64 anys i el 36 % es corresponen amb persones de més de 75 anys. Cal tenir present que aquests percentatges van variant en funció del creixement d’afectats en cada grup d’edat. En comparació amb l’última setmana, els barcelonins majors de 75 anys han passat de 2.830 positius a 4.117.




El gràfic de línies següent mostra l’evolució dels casos confirmats de coronavirus a Barcelona. Aquestes xifres inclouen els professionals sanitaris. L’Agència de Salut Pública de Barcelona està treballant per oferir aquesta dada desagregada de la població general, ja que el percentatge que representen no és menor.




El creixement diari dels casos representat amb el gràfic de barres inferior permet observar millor com varien les dades dia a dia. Segons va afirmar l’Ajuntament de Barcelona el 10 d’abril, la pandèmia estava en fase de baixada, però del dia 15 al 18 es va tornar a registrar un augment de casos, segurament per l’increment de proves fetes a la població.