Les Tres Torres Christmas Market

Les Tres Torres Christmas Market.





PODEU SEGUIR L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LES TRES TORRES A:



Comunicat de l'Associació de Veïns de Les Tres Torres

COMUNICAT AVV LES TRES TORRES:

Barcelona està patint una onada de violència en les últimes nits que no té cap mena de justificació. La violència no té ideologies. És, senzillament, violència. I, entre tots, la hem de fer fora dels nostres carrers.

Lamentablement, veiem com els violents estan posant en perill la convivència, la integritat dels veïns, el patrimoni de la ciutat, els negocis i la imatge de Barcelona.

Però no ens poden fer fora dels nostres carrers i places, que són de tots els barcelonins. No poden malmetre la nostra ciutat a base de fogueres. Ni poden agredir la gent, espantar-la o fer-la fora de l’espai públic.

És hora de que els veïns de Barcelona recuperem la nostra ciutat i fem fora els violents. Amb l’unic llenguatge que entenem: la pau i la convivència.

L’AVV de Les Tres Torres fa una crida a tots els barcelonins a ocupar els nostres carrers per evitar la impunitat dels violents. Cada nit. Fins que marxin.








VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament

VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament.

El gener de 2019 en el programa de BTV anomenat "Va passar aquí" l'episodi tracta del fotògraf Robert Capa.

El camp de l'Espanyol es va inaugurar l'any 1923. L'any 1939 es va convertir en un camp de reclutament. Fotografía de Robert Capa. Imatge del Gener de 1939.


Aquest famós i prolífic fotògraf va arribar a Barcelona l'any 1936 i va fotografiar en l'antic Estadi del Reial Club Deportiu Español "Estadi de Sarrià", que llavors era un camp de reclutament i allistament de soldats en la població civil, com la població era reclutada tot donantlis uniformes i armament per que anessin a lluitar ja que la guerra es veia per perduda.

Es veu que les fotos que va fer varen ser les últimes que va fer a Barcelona abans de marxar degut a la guerra civil. Aixó va ser en aquest lloc el gener de 1939.

Adjuntem doncs el vídeo d'aquest programa tant interessant.


VIDEO



VIDEO



Soterrament de la línia ferroviària entre Sarrià i Plaça de Catalunya

Obres de soterrament de la línia ferroviària entre Sarrià i Plaça de Catalunya. Vista d'una explanada a la via Agusta on s'estan fent obres de soterrament de la xarxa ferroviària entre Sarrià i Plaça Catalunya. Any 1947. En l'actualitat correspondría a la Vis Augusta entre els carrers del Dr. Roux i Calatrava.






Les Escoles Professionals Salesianes

Escoles Professionals Salesianes són unes escoles de formació professional fundades el 1884 per la Congregació dels Salesians de Sarrià.

El centre fou fundat gràcies a Dorotea Chopitea, dona dedicada a promocionar obres de caritat arreu de la ciutat, que buscava la creació d'un centre d'ensenyament d'arts i oficis per a fills d'obrers que haguessin acabat l'ensenyament elemental. Al conèixer la feina dels Salesians, els convidà a establir-se a la ciutat. L'any 1883 va comprar la casa de Can Prats i l'adequà per a les activitats que portarien a terme els religiosos. Aquests arriben l'any 1884 i des de llavors s'han anat obrint les més diverses especialitats: sastreria, fusteria i enquadernació (1884) impremta (1885), tipografia (1887), manyeria (1890), mecànica (1920), electricitat (1940), electrònica (1965) informàtica (1981) i administració i finances (2008).

Fou premiada a les Escoles de l'Exposició del Foment del Treball Nacional el 1895 i des d'aleshores han obtingut nombroses condecoracions.


Entrada principal. Cantonada Passeig Sant Joan Bosco amb el carrer de Maria Auxiliadora.


L'escola de primer ensenyament va ser creada l'any 1891 amb el nom de Col·legi del Sant Àngel com a complement dels Tallers, per proporcionar 1a i 2a ensenyança als alumnes que no tinguessin edat suficient per accedir als Tallers. Inicialment tenia tant alumnes interns com externs, fins a la desaparició de l'internat el 1974.

A part, la seva Església s'inaugurà l'any 1901 i amb aquesta obra s'acabà una primera etapa d'expansions successives.

Durant la guerra civil espanyola fou clausurada i s'hi instal·là una fàbrica de material de guerra; el 26 de gener del 1939 foren dinamitats dos pavellons de tallers. El 1955 foren reconegudes oficialment dins els graus d'ensenyament i el 1956 foren declarades d'interès social.

Durant els anys 50 i 60 el centre pateix una profunda ampliació i renovació. D'aquesta època són la majoria de construccions actuals.

El 1984 van rebre la Creu de Sant Jordi. Es troben al passeig de Sant Joan Bosco núm. 42 (Escoles Professionals) i 74 (Col·legi), en un extrem del barri de les Tres Torres.

Batxillerat Internacional

Actualment, l'escola de Salesians de Sarrià compta amb la possibilitat de fer el batxillerat-internacional Programa del Diploma de Batxillerat Internacional. El reeixit mètode d'ensenyança únicament es troba disponible en escassos centres de Barcelona, i la demanda per accedir-hi augmenta exponencialment cada any.

Enllaços externs




Festa Major 2019




Ja arriba la Festa Major de Les Tres Torres! El cap de setmana del 24, 25 i 26 de maig gaudeix del nostre barri amb activitats culturals, infantils, esportives, musicals, gastronòmiques i per a tota la família!






La desapareguda Villa Maria

Les Tres Torres, 1912 . Villa Maria . A la confluència dels carrers Nena Casas i Milanesat s'alçava Villa Maria.

Era una torre que va edificar el contratista local Joan Vilagut amb plànols signats pel mestre d'obres Ramon Ribera. No obstant l'arquitecte original era Arnau Calvet que és el mateix que va disenyar el "Cinema Spring" del Passeig de la Bonanova.


Fotografia signada per Joan Vilagut - col. Jorge Àlvarez. Imatge de l'any 1912.

Alçat i secció. Plànols signats per el arquitecte Arnau Calvet l'any 1910.

Aquest projecte va sortir a la revista "La Arquitectura Moderna" en el seu número del 30 d'Abril de 1913.

Imatge publicada a la revista "L'Arquitectura Moderna" de l'abril 1913.










Els resultats del 28-A a les Tres Torres

Els resultats de les eleccions generals detallats per seccions censals permeten comprovar què han votat els barcelonins pràcticament carrer a carrer. Al mapa del partit més votat, ERC s'imposa a la major part de la ciutat, el PSC als barris més pròxims al Besòs i Ciutadans fa forat a la zona alta. En Comú Podem i JxCat tenen una presència més discreta en el mapa, mentre que el PP guanya en una illa.



Un dels millors pans de Catalunya està en el nostre barri

Avui hem llegit al portal de RAC1 que un del millors forns de pa o "fleca" es troba dins del nostre barri. Es tracta del Forn de Pa "Elias Boulanger" del carrer de Ganduxer, 115. En fem una breu descripció d'questa cadena d'excelents pans.


Historia

Els nostres besavis van ser uns importants carboners de la Ciutat Comtal. Venien carbó per a xemeneies i calefaccions. Quan la nostra besàvia Eudosia els va preguntar al nostre avi Isidre i al seu germà Josep què volien ser de grans tots dos van coincidir que volien ser forners. Atès que havien d’embrutar-se, preferien canviar el negre carbó al blanc de la farina.

I va ser una gran decisió. L’Isidre i en Josep van ser els primers forners de la família. Ells van ser els encarregats d’obrir les seves primeres fleques l’any 1932 a la carretera de Sant Just, just a la cantonada del Mercat Municipal, i a Collblanc.

L’avi Isidre va aprendre a fer pa amb un amic seu forner d’Almenar, Lleida, que li va ensenyar tots els secrets per fer pa amb Massa Mare; secrets que avui dia segueixen sent un dels nostres màxims estendards. La seva trajectòria, passió i bon treball li van portar a ser Vicepresident del Gremi de Forners de Barcelona durant més de 35 anys.




Al costat de dos forners més, un d’ells Andreu Costafreda, fundador de Panrico, l’any 1956 es van traslladar al nou barri de la Verneda per proveir als nouvinguts a Barcelona. Amb això va arribar una nova obertura. Va ser al carrer Alcalà de Guadaira 21, local on actualment estan situats els serveis centrals de pastisseria i càtering d’EliasBoulanger.

Del llegat de l’avi Isidre i del nostre pare hem fet la nostra història i treballem cada dia per oferir-vos el millor de nosaltres i dels nostres col·laboradors.

L’any 2007 redefinim la nostra estratègia, establint com a missió l’elaboració de pans varietales de cada zona de cultiu, amb les especificacions i diferències organolèptiques que aporta cada sòl, clima i planta. Per això decidim assegurar el control de les pròpies matèries primeres per garantir, de manera perdurable, la qualitat del producte final. En aquest sentit, controlem el cicle complet del nostre producte, des de la selecció de les llavors, el cultiu dels blats, l’elaboració de la farina, fins al seu lliurament al client final, assegurant la traçabilitat. I utilitzem mètodes de producció artesanals en totes les seves fases.

Ja són tres les generacions a les quals ens entusiasma embrutar-nos amb farina per poder oferir-vos tot el nostre coneixement i passió pel pa!


Concepte


Gràcies al saber fer de tres empreses capdavanteres en la selecció de grans de cereal, molins de pedra i fleca podem oferir un pa únic. A partir del pa que volem elaborar creem les farines plantant els blats amb varietats i entorn geogràfic adequats.

El punt clau en el seu procés d’elaboració és la fermentació, arribant a elaborar pans amb fermentacions de fins a 72h. Aquest procés consumeix els sucres simples de la massa i els converteix en àcids, alcohols i CO2. Per aquesta raó, el producte resultant és baix en sucres, ric en nutrients i d’una qualitat sensorial excepcional.

Optem per la protecció del medi ambient seguint tècniques tradicionals que no danyen la terra. L’èmfasi en la salut humana és bàsica en l’elaboració de tots els nostres pans.

El nostre objectiu: sabor i salut.




Casa Joan Vilagut

Caseta entre mitgeres de planta baixa i terrat, de l'any 1904, obra del reconegut arquitecte modernista Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, 1876-1946).

La façana, simètrica, s'estructura en tres eixos marcats per les obertures, ressaltats amb parelles de pinacles que serveixen per delimitar les baranes del terrat.

Tot plegat adornat amb trets netament modernistes, tant en els estucats com en les baranes i reixes de forja, amb una falsa policromia afegida durant la restauració de 1990.













Territori en discòrdia

Al marge esquerre del carrer Ganduixer, en direcció muntanya, des del seu inici a l'Avinguda Diagonal i entre la ronda del Mig "General Mitre" existeix un "territori" o "tros de barri" indegudament expropiat. És un sector a on es poden trobar carrers, places o jardins com "Els Jardins de Les Tres Torres" o el mateix carrer que duu el nom carrer de Les Tres Torres. Una zona que sempre ha estat lligada a les Tres Torres. Es tracta d'una zona amb història pròpia del nostre barri i no al barri veí Galvany.

Amb l'actual delimitació, ja que les anteriors no eren oficials, aquest sector es va incorporar indegudament al barri de Galvany. És de sentit lògic i no cal ser urbanista o historiador per veure i entendre que el límit més oriental del nostre barri sempre ha estat el Carrer Ganduixer. Cal demanar doncs que aquest límit és rectifiqui. Ja són varies les persones que hi estan d'acord en revisar el límit de Les Tres Torres. Un partit polític que no direm ja el tenia en el programa durant les eleccions municipals anteriors.

Tots sabem que el nostre barri es molt petit. No arriba al km2 es a dir té 0,81 km2. Tots sabem també que en al barri hi falten equipaments com parcs, edificis públic i jardins i per aixó la superfíce és la clau. Precisament en aquest sector es troben aquestes eines que fan d'un barri sigui millor que un altre. Es tracta doncs de lluitar pera a recuperar alló que sempre ha estat del barri.








VIDEO: Dos videos del barri molt interesants de BARCELONA EN TEMPS PASSAT

Fa uns díes en el facebook van compartir amb nosaltres uns vídeos a on es pot observar com era el nostre barri.



En el primer video que és de l'any 1979 tracta d'un documental sobre l'encariment del petroli i de la negativa i excedent dependència en ell. Ja aquells temps es parlava del mal que el petroli feia en el clima, és a dir en altres paraules, en aqueslls temps ja es parlava del canvi climàtic.


VIDEO ANYS '60





En el segon video dels anys 60 podem veure en el minut 01:55 la boca del metro estació Sarrià. Ès un reportatge del ferrocaril de Barcelona a Sarrià. Es molt gratificant i interessant haber rebut aquests dos vídeos en el facebook del blog del Barri de Les Tres Torres.

Donem mil gràcies a BARCELONA EN TEMPS PASSAT. Aquí teniu el seu facebook: https://www.facebook.com/barcelonaentempspassat/ si us plau segui-los tene molts videos de Barcelona i com diuen ells "en temps passat".


Moltes gràcies de nou.



4ª Cursa Solidària The Bosco Run

DIUMENGE, 27 DE GENER 2019

4a CURSA SOLIDÀRIA THE BOSCO RUN

Una fita esportiva per finançar el projecte ‘Repassem Junts.


INSCRIU-TE



Salesians Sarrià, amb la col·laboració de l’escola Salesianes Santa Dorotea, organitza la 4a edició de la cursa solidària The Bosco Run per finançar el projecte ‘Repassem Junts’ que compta amb la col·laboració dels Serveis socials del Districte de Sarrià.

La competició solidària se celebrarà el proper diumenge 27 de gener a les 10:00h. Enguany té un nou recorregut de 5Km pels carrers que envolten l’escola Salesians Sarrià.



INSCRIU-TE






El llegat de Dorotea de Chopitea en el nostre barri

Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891) va ser una laica salesiana xilena i catalana, protectora i benefactora de diversos ordes catòlics i promotora d'obres socials. Va ser proclamada venerable per l'Església catòlica el juny del 1983 i el seu procés de beatificació està en estudi. És recordada per les seves activitats en el camp de la beneficència.

Biografia


Nasqué a Xile, en el si d'una família aristòcrata. El seu pare era l'emigrant, comerciant i cavaller Pedro Nicolás de Chopitea y Aurrecoechea, originari de Lekeitio (País Basc), cosí germà de José Miguel Carrera. Sa mare fou Isabel de Villota, xilena. El 1819 la família s'instal·là a Barcelona, al barri de la Ribera, ja que l'any anterior Xile havia proclamat la seva independència.

Retrat de Dorotea de Chopitea on en el fons apareix el paisatge amb l'edifici "Can Prats" seu fundacional de les "Escoles Salesianes".


Durant tretze anys van residir al carrer Barra de Ferro prop de l'església de Santa Maria del Mar i de la casa d’un vell amic nascut a Xile, però de pare català (de Palafrugell), Josep Maria Serra, futur sogre de Dorotea.[1] Es casà molt jove, als setze anys d'edat (1832), amb Josep Maria Serra i Muñoz, també nascut a Santiago, però fill del palafrugellenc Marian Serra, industrial metal·lúrgic i que més tard seria cònsol del govern xilè a Barcelona i un dels tres fundadors del Banc de Barcelona. Establerts al carrer de Moncada, tingueren sis filles. De ben aviat, la família va començar a col·laborar en el patrocini d'obres pies, entre 1844 i 1882 va participar en la fundació del Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, poble on tenien la casa d'estiueig. El 1860, Dorotea va fundar una residència per als fills dels treballadors de tallers i fàbriques, que permetés tenir-ne cura mentre els pares estaven treballant, i el 1868 funda el primer hospital per a nens de tot l'estat, encarregat a sant Benet Menni. El 1873, la família es trasllada a un palau senyorial al nou Eixample de Barcelona, avui en dia l'Hotel Granvia, just a tocar del passeig de Gràcia.


Tomba de Dorotea de Chopitea a l'església de la Parroquia Maria Auxiliadora.

En 1879 va col·laborar en la fundació de l'Hospital del Sagrat Cor i poc després, en 1882, enviudà. Des de llavors, es lliurà al compromís social i contribuí a fundar hospicis, asils, escoles, temples, etc. Tingué correspondència amb Sant Joan Bosco i amb el seu successor, el beat Miguel Rúa, i contribuí a la fundació d'obres socials dels salesians, com una escola taller a Sarrià (1884), a més de fundacions a Xile, a Santiago de Xile i Talca. Finançà la construcció de l'església del Sagrat Cor del carrer de Casp de Barcelona, dels jesuïtes, i promogué, arran de la visita de Joan Bosco a Barcelona, la construcció d'un temple al cim del Tibidabo.

A Barcelona finançà la creació de les Escoles Professionals de Sarrià, amb la primera escola-taller d'arts gràfiques de la ciutat, el Col·legi Salesià de Sant Josep, amb la seva església (a Rocafort, 42), i altres institucions religioses encaminades a l'educació i formació de joves pobres. Fora de Barcelona, contribuí juntament amb al pare Blas Cañas i el filantrop xilè Manuel Arriarán a la fundació dels col·legis salesians del Patrocini de Sant Josep i Maria Auxiliadora a Santiago de Xile.

Per la vinculació familiar amb Palafrugell, especialment amb Calella de Palafrugell, poble de mariners, i per la seva condició de catòlica, considerà que hi havia unes necessitats espirituals i de fe importants, i dedicà una especial part de la seva vida i fortuna. A Palafrugell es pot documentar el seu suport al Centre Catòlic i a la restauració de l'església de Sant Pere de Calella de Palafrugell.

Morí a Barcelona el 3 d'abril de 1891, als 75 anys, deixant quasi tota la seva fortuna personal a la beneficència. Les seves filles continuaran les obres que van restar inacabades. El papa Benet XV va concedir a la seva néta Isidra Pons Serra, casada amb Sebastián Pascual i Bofarull, el títol pontifici de marquesa de Villota de San Martín.

Veneració


Tomba de Dorotea de Chopitea a Barcelona.
El seu cos reposa al Santuari Parroquial de Maria Auxiliadora de Sarrià (Barcelona), també fundat per ella (passeig de S. Joan Bosco, 74). Ben aviat, el 1892, se'n publicà una biografia, per Jaume Nonell, jesuïta, i una segona en 1926, del també jesuïta Jacint Alegre. El 1963 se'n publica la tercera, pel salesià Amadeo Burdeus. I el 2009, la quarta, pel salesià Ramon Alberdi.

El 1927 s'obre el procés de beatificació i es traslladen les seves restes des del cementiri del Poble Nou al Santuari de Maria Auxiliadora. Fou declarada venerable per sant Joan Pau II el 9 de juny de 1983 i actualment està oberta la seva causa debeatificació.

Obra


A més dels temples esmentats, es deuen al seu mecenatge, les escoles i col·legis:

Sagrat Cor - Sarrià (Religioses del Sagrat Cor de Jesús), carrer del Sagrat Cor, 25.
Sagrat Cor - Aldana (Religioses del Sagrat Cor de Jesús), carrer d'Aldana 1.
Sagrada Família (Paüles), carrer del Comte d'Urgell, 262.
Jesuïtes de Casp, carrer de Casp, 25.
Salesians de Sarrià, passeig de Sant Joan Bosco, 42.
Salesianes de Sarrià, passeig de Sant Joan Bosco, 24.
Salesians de Rocafort, carrer de Rocafort, 42.
La Salle Barceloneta, carrer de Balboa, 18.
Jesuïtes de Sarrià, carrer de Carrasco i Formiguera, 32.
Assumpció (Concepcionistes); primer a Triomf, 107 (Sant Martí de Provençals), avui a la Rambla del Poblenou, 94-96.
Sagrat Cor - Diputació (Religioses del Sagrat Cor de Jesús), al carrer de la Diputació, 326 (primer al 270).
La Salle Gràcia; primer a Església, 4 (Gràcia), avui a la plaça del Nord, 14.
Sant Vicenç de Paül (Paüles), carrer de les Carolines 16 (desaparegut com a col·legi).
La Salle Les Corts, avinguda de Sarrià, 8 (desaparegut).
La Salle Poble Sec, carrer de Blai, 42 (desaparegut).
Els hospitals fundats van ésser:

Hospital de Sant Joan de Déu (Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu), primer a les Corts i avui a Esplugues de Llobregat.
Hospital Sant Rafael (Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús), primer a les Corts, avui a la Vall d'Hebron.
Hospital del Sagrat Cor (Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús), primer als carrers del Comte Borrell i de Londres, avui al carrer de Viladomat, 288.
Hospital de Nens de Barcelona, primer anomenat Alberg de Sant Antoni (Paüles), carrer de Roger de Flor, 259.
Finalment, va fundar set residències per a gent gran i infants:

Asil de Sant Joan Baptista, avui Escola Sant Joan Baptista (Paüles), carrer de Balboa, 19-27.
Asil de Sant Rafael, avui Llar d'Infants de Sant Rafael (Paüles), carrer de Roger de Flor, 98.
Residència de Maria Reparadora (Reparadores), primer als carrers de Casp i de Girona, avui a Cerdanyola del Vallès.
Residència i Centre Social de Maria Immaculada (Religioses de Maria Immaculada), al carrer Comtal, 35, avui al carrer del Consell de Cent, 393-397.
Asil del carrer de la Lluna (desaparegut).
Asil del Bon Consell (Dominiques de la Presentació), on avui hi ha El Corte Inglés - Diagonal (desaparegut).
Asil d'Ancians (Germanetes dels Pobres), carrer del Comte Borrell, 159-169 (desaparegut).