Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2020. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 2020. Mostrar tots els missatges

El coronavirus a Barcelona, barri a barri

Montbau, la Vall d'Hebron i Vallbona són els barris amb més incidència de casos positius de covid-19 per cada 100.000 habitants.

L’impacte del coronavirus a Barcelona es reparteix de manera diferent en els 73 barris, segons l’edat i el nivell socioeconòmic dels ciutadans. Les dades més recents dels casos positius de covid-19 als barris publicades per l’Agència de Salut Pública de Barcelona mostren una incidència més elevada de la pandèmia als districtes d’Horta-Guinardó i Nou Barris.

El barris de Barcelona amb la taxa més alta de casos de coronavirus: Montbau i la Vall d’Hebron.


El barri amb una taxa més elevada és Montbau, amb 2.812 casos per cada 100.000 habitants, a causa de l’envelliment de la població en aquest territori. Quasi amb la mateixa incidència el segueix la Vall d’Hebron, amb 2.810 positius per cada 100.000 habitants. A continuació destaquen Vallbona (2.134), la Font de la Guatlla (1.435) i Sant Genís dels Agudells (1.287). Els casos confirmats del mapa són persones a qui s’ha fet la prova amb resultat positiu. Aquesta incidència no vol dir que siguin els barris amb més casos en xifres absolutes.




Aquests barris de la zona nord de Barcelona tenen gairebé 10 vegades més incidència de casos de coronavirus que els de l’altra cara de la moneda, com Pedralbes (288 casos per cada 100.000 habitants) o les Tres Torres (298). Però els barris de Barcelona amb menys incidència són la Clota (146 casos per cada 100.000 habitants) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (278).

En aquest mapa sorprenen les dades de coronavirus al districte de Ciutat Vella, ja que si el nivell socioeconòmic és clau per a la taxa d’afectats, barris com Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Gòtic tenen una incidència inferior i se situen a la part baixa de la forquilla. Segons l’Ajuntament, això pot ser degut al fet que la població immigrant és més jove. Tot i això, les dades que pinten aquests mapes són dinàmiques i caldrà veure’n l’evolució.

Els més grans de 75 anys a Vallbona, els més vulnerables.
Si filtrem les dades de casos positius als barris per la franja d’edat, es pot constatar que els més grans de 75 anys continuen sent la població més vulnerable als barris de la zona nord (vermell més enfosquit al mapa) però també destaquen altres territoris de la ciutat amb població d’edat avançada. Vallbona es manté com el barri amb més incidència entre els més grans de 75 anys amb 15.172 casos per cada 100.000 habitants. En segon lloc hi ha la Vall d’Hebron (12.572) i a continuació Montbau (10.673), la Font de la Guatlla (8.647) i Vallvidrera, les Planes i el Tibidabo (6.548). En aquest grup d’edat també està destacant el Poblenou (4.363), que ha triplicat la taxa en 10 dies.

La Nova Esquerra de l’Eixample i Sant Andreu concentren més positius en xifres absolutes.

Si fem un anàlisi dels casos confirmats de covid-19 amb xifres absolutes (per tant, sense tenir en compte la densitat de població de cada barri), l’afectació és diferent. La Nova Esquerra de l’Eixample (437), Sant Andreu (418) i la Sagrada Família (416) concentren més barcelonins positius de coronavirus.

Segons l’última actualització de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el nombre de persones amb coronavirus amb test positiu al laboratori és de 11.462 barcelonins. La diferència entre homes (5.025) i dones (6.437) es va ampliant a mesura que avança la pandèmia. Actualment hi ha 1.412 barcelonines amb covid-19 més que el sexe oposat, mentre que fa una setmana aquesta diferència era de 540 dones més que homes, i fa 15 dies, 138.




En el conjunt de Barcelona, el 41 % dels casos confirmats són persones d’entre 35 i 64 anys i el 36 % es corresponen amb persones de més de 75 anys. Cal tenir present que aquests percentatges van variant en funció del creixement d’afectats en cada grup d’edat. En comparació amb l’última setmana, els barcelonins majors de 75 anys han passat de 2.830 positius a 4.117.




El gràfic de línies següent mostra l’evolució dels casos confirmats de coronavirus a Barcelona. Aquestes xifres inclouen els professionals sanitaris. L’Agència de Salut Pública de Barcelona està treballant per oferir aquesta dada desagregada de la població general, ja que el percentatge que representen no és menor.




El creixement diari dels casos representat amb el gràfic de barres inferior permet observar millor com varien les dades dia a dia. Segons va afirmar l’Ajuntament de Barcelona el 10 d’abril, la pandèmia estava en fase de baixada, però del dia 15 al 18 es va tornar a registrar un augment de casos, segurament per l’increment de proves fetes a la població.






VIDEO: Sarrià i les Tres Torres, separats per una obra inacabada

Els veïns demanen connectar millor els dos barris recuperant la passarel·la que hi havia fa 15 anys, abans que es cobrissin les vies de FGC de Sarrià

Les associacions de veïns de les Tres Torres i de Sarrià demanen una connexió millor entre els dos barris, que es troben separats per sis carrils de la via Augusta. La cobertura de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que es va fer el 2004, va eliminar la passarel·la que connectava la via Augusta amb al carrer del Cardenal Sentmenat i que facilitava l’accés entre els dos barris. Ja fa 15 anys que l’associació de veïns de Sarrià demana que la tornin a instal·lar, així com també, que es finalitzi l’obra de la cobertura de vies amb la urbanització dels Jardins d’Oriol Martorell.


Barris separats per una “autopista”


Per anar de les Tres Torres a Sarrià s’ha de travessar la via Augusta, que en aquest punt té sis carrils. Però els dos passos de vianants que ho permeten estan separats per mig quilòmetre –un a l’altura del carrer dels Vergós i l’altre al de l’Hort de la Vila-. I això suposa fer una volta important per poder creuar.


VIDEO





VIDEO



Per això, les dues entitats veïnals demanen que al mig de la via Augusta es recuperi una connexió que travessava les vies de FGC de Sarrià i que va desaparèixer quan es va fer l’obra de cobertura de les vies. “És una vergonya que estiguem totalment incomunicats per culpa de la deixadesa municipal durant fa molts anys“, reivindica Lluís Tusell, president de l’Associació de Veïns les Tres Torres.

La parada de ferrocarrils de Sarrià connecta els dos barris a través dels seus accessos, que tenen sortida al carrer del Cardenal Sentmenat i la via Augusta –vorera Besòs, al barri de les Tres Torres-, però els veïns consideren que aquesta no és una solució de connexió.


Els jardins oblidats d’Oriol Martorell


Les associacions de veïns demanen que es comenci a urbanitzar els Jardins d’Oriol Martorell, que estan planejats per situar-se sobre la cobertura de les vies de FGC de Sarrià, entre la via Augusta i el carrer del Cardenal Sentmenat. “Haurien de començar a fer, encara que sigui, una petita part dels jardins, per donar un to més amable a la via Augusta“, demana Eulàlia Marqués, de l’Associació de Veïns Sarrià. Els jardins estaven en fase de projecte i havien de començar a construir-se el 2009. Tindrien 10.000 m², 292 metres de longitud i 50 d’ample.

Actualment una part de l’espai que hauria de destinar-se als jardins, la que dona al carrer del Cardenal Sentmenat, hi ha instal·lat un punt verd que es va inaugurar fa un any. Just al costat, els veïns van crear fa cinc anys l’hort comunitari Espai Gardenyes, un espai autogestionat que depèn del pla Buits de l’Ajuntament.




Les Tres Torres o com sentir-se de la perifèria en ple Sarrià-Sant Gervasi

Se sol pensar que certes molèsties, com la dels sorolls i les pudors, són exclusives dels barris més humils. Que els polítics de torn tracten millor els veïns de les zones acabalades, que aquests ciutadans no necessiten sortir al carrer per protestar perquè tenen de tot. Aquesta cançó molesta especialment a Les Tres Torres, el segon barri amb la renda familiar disponible per càpita (RFDC) de Barcelona, només per darrere de Pedralbes. Sense anar més lluny, des de fa gairebé dos anys, l’obstrucció d’un col·lector inunda d’una molesta fetor la plaça de Joaquim Pena.

Onze comunitats de veïns i comerciants de la zona van denunciar la situació al consistori i la solució que van rebre va ser un generador de gasoil que bombava l’aigua fecal del col·lector embussat fins al clavegueram de la plaça. Fa mesos que estan així, suportant el soroll i la contaminació produïda per aquesta màquina amb motor de gasoil. «El problema es va encallar perquè les obres s’havien de fer al pati d’una finca i aquests veïns no donaven permís», explica un dels afectats, Jordi Olsina, president de la comunitat del bloc 14.



El tema es va encallar, gairebé tant com el col·lector, per un detall tècnic. A aquests veïns no els convencia crear una zona de servitud perquè l’Ajuntament pogués executar-hi les obres necessàries i fer-hi inspeccions periòdiques durant els pròxims 30 anys. «Després de diversos mesos de negociacions van arribar a un acord i ja han començat les obres. En uns tres o quatre mesos haurien d’estar acabades», afirma Olsina, mentre contempla des del seu àtic la feina de mitja dotzena d’operaris.

Malgrat els aires fètids que envaïen sorprenentment l’espai i les molèsties associades al generador, l’Associació de Veïns i Veïnes de Les Tres Torres va organitzar un primer mercat nadalenc en aquesta plaça fa una setmanes. Tampoc en tenen cap altra amb aquestes dimensions. «Es tracta de començar a fer coses perquè ens coneguin, perquè molts fins fa poc no sabien que existia una associació de veïns», diu Luis Tusell, de 40 anys, president de l’entitat veïnal des de fa dos anys. Hi va entrar fa quatre amb la intenció de rejovenir i impulsar l’entitat. «Aquí mai ha existit una associació de veïns forta; som en terra de ningú, entre dos nuclis històrics com Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles», afirma el portaveu veïnal d’un barri amb més de 17.000 d’empadronats.


«Classisme invers»


Amb l’arribada dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona Tusell assegura haver patit un «classisme invers», si bé admet que les relacions amb l’equip del districte, ara amb el socialista Albert Batlle al capdavant, s’ha produït un acostament. «Tampoc era gaire difícil millorar les relacions quan eren inexistents», diu Tusell amb ironia, mentre treu una llista amb les prioritats per al barri. Són 10 reivindicacions, les mateixes que va presentar Tusell a la seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi quan va arribar a l’associació.

Pel que fa als equipaments, demanen una escola bressol en un solar municipal al carrer de Dalmases desocupat des dels temps de l’alcalde Trias i un centre de dia o casal per a la gent gran, que a falta d’un lloc per reunir-se es refugien a la Biblioteca Clarà. «Hem demanat una  ampliació dels horaris d’aquest equipament perquè ara mateix només obre tres matins», afirma Tusell, que ens convida a visitar qualsevol dimecres, dijous o dissabte al matí aquest edifici construït el 1947 i antic taller de l’escultor Josep Clarà fins a la seva mort, el 1958. Assegura que s’hi respira molta vida. I ho confirma la seva actual directora en funcions, Joana M. Torres. «Rebem uns 300 usuaris, sobretot gent gran. Venen a llegir el diari, revistes, llibres... I a la tarda participen en algun dels diferents clubs de lectura que tenim», diu la directora provisional, enamorada d’aquest racó de Tres Torres des que estudiava la carrera. «Em vaig llicenciar primer en Història de l’Art i coneixia bé aquesta biblioteca; era la meva favorita», afirma Torres, i recorda que aquest equipament municipal està especialitzat en òpera i escultura.

Un mercat sense relleu


Un altre centre neuràlgic és el Mercat de Les Tres Torres, una llotja singular, entre altres coses per la seva mida reduïda, amb només una desena de parades. Això fa que les persianes baixades d’alguns llocs encara destaquin més. Núria Sunyer, de la carnisseria i xarcuteria Lourdes i Núria, puntualitza: «Els llocs aquí funcionen però costa trobar gent jove que agafi el relleu. Tots han tancat per jubilació». La falta de joves s’està accentuant amb el pas dels anys. «Acaben marxant perquè si no heretes la casa dels teus pares o avis és molt difícil viure aquí. Els lloguers són molt alts», diu Sunyer. 

L’associació de veïns aposta per la pacificació del trànsit a l’entorn del mercat. Creuen que és necessari potenciar aquest equipament comercial, en altre temps principal punt de trobada dels veïns i motor de l’escassa però resistent oferta comercial de la part alta del barri. Per això, l’entitat demana una redistribució de les zones de càrrega i descàrrega perquè no dificulti el pas dels vianants i un pas zebra a nivell de vorera que faciliti l’accés pel carrer d’Escoles Pies. «Ens van donar el vistiplau al districte, però encara estem esperant», afirma el president, amb ganes de ratllar alguna de les 10 reivindicacions de la llista. A veure si el 2020...