VIDEO: El rellotge aturat del consolat de Mèxic

VIDEO: El rellotge aturat del consolat de Mèxic.


Al Consolat de Mèxic hi ha un rellotge que marca l’hora en què els valors republicans van quedar aturats en el temps.

Mèxic aliat de la república.

Al passeig de la Bonanova 55, a la Casa Muley Afid, hi ha el consolat de Mèxic. Dins hi ha un rellotge que l’any 1939 va quedar aturat en el temps. Mèxic aliat de la república

Mèxic i el seu president, Lázaro Cárdenas, van jugar un paper molt important en la defensa del govern republicà. Després de la guerra, va ser un dels països que va acollir més exiliats espanyols. En van ser més de 20.000: des dels coneguts “Nens de Morelia”, nens del Vallès i del Raval que van anar a aquesta població durant la guerra, fins a grans polítics.

Mèxic, de fet, mai no va reconèixer el règim franquista. L’ambaixada que representava a Espanya a Mèxic era la republicana. Als anys 50, Josep Tarradellas va ser proclamat president de la Generalitat en una sessió celebrada a l’ambaixada de la República d’Espanya a Mèxic.


VIDEO

El gener de 1939, les tropes franquistes van entrar per la Diagonal. En aquella època, el consolat de Mèxic estava situat a la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. El personal del consolat mexicà va abandonar el país de seguida. El conserge de l’edifici, però, va decidir conservar algunes coses de valor perquè no caiguessin a mans dels franquistes. En aquell moment, pensava que les hauria de custodiar per un període breu, d’uns sis mesos, fins que es reobrís el consolat. Però Mèxic no el va reobrir en tot el període franquista.

Obertura del consolat

L’any 1978, un cop recuperada la democràcia, Mèxic va tornar a obrir el consolat a Barcelona. Un dia es va presentar al consolat un noi amb una furgoneta carregada d’objectes. Es va presentar com el fill de l’antic conserge, ja mort. El seu pare li havia fet prometre que el dia que el consolat tornés a obrir, tornaria aquell llegat.



L’any 2003, el consolat de Mèxit es va traslladar a la casa Muley Afid, un edifici encarregat per un soldà marroquí exiliat a Puig i Cadafalch l’any 1914. El cònsol d’aquell moment, l’escriptor Sealtiel Alatriste, va voler posar en valor el paper que Mèxic havia jugat durant el franquisme, i va veure que aquell rellotge aturat a les dues de la tarda d’un dia del gener del 1939, reflectia molt bé els valors republicans aturats en el temps. Des d’aleshores, el rellotge aturat presideix la sala d’actes i reunions del consolat.

La finca de Can Pomaret

Francesc Roig Tot de Barcelona la va comprar a mitjans del segle XVII, despres va passar a mans del seu hereu Marià Alegre Aparici, Baró de Castellet ( 1756-1831) que estava casat amb Paula Duran Cerdà. La vidua, al morir ho va deixar a l'Hosiptal de Sant Pau, que en va ser propietari entre 1835 i 1860.

Duran l'epidemia de 1854 s'hi va instalar la casa de maternitat.

El 22 de setembre de 1860 la va comprar Lambert Fontanellas, Marques de Fontanellas, que a 1864 va crear una societat amb els seus germans que va acabar arruinada i amb les finques embargades.

L'any 1968 la subhasta es va adjudicar a Ana Bauces Llatasa, esposa de Joan Casamitjana Constans. Hi va haver litigis fins 1871 en que el Tribunal Suprem va confirmar la propietat de Ana Bauces.

L'any 1873 es demana la urbanització que no va ser aprovada fins 1881.

La part del nord, més amunt de l'actual Ronda de Dalt es va urbanitzar a 1908.



El limit en color groc es la part urbanitzada l'any 1881, te el limit sud al Passeig de la Bonanova, i el nord a l'antic camí a Sant Gervasi. En color vermell es el total de la finca que s'endins dins del nostre barri fins l'actual carrer Emancipació.



La familia Roig es una saga d'argenters reconvertits en comerciants i propietaris de Barcelona. Consten les seves compres de joies, pedres precioses, diaments i relotjes a Genova.

Més tard les compres son de teles, guarnicions, capells, mocadors brodats en or, etc..a diferents llocs com Lió, Marsella i Holanda.

Al carrer Pomaret hi van viure, entre altres, Salvador Paniker i Josep Carner quan es va casar amb Carmen de la Ossa.

Des de l'any 1838 existia un contracte com a masover a nom de Gervasi Amat, amb la obligació de pagar 120 lliures a l'any i plantar 100 garrofers als marges del torrent. El repartiment de fruits es a la vinya una tercera part i les garrofes a mitats.La conservació de la casa aniria a càrrec de l'Hospital que es reservava l'ús del primer pis.

Hi ha altres contractes d'algunes peces de terra a nom de:

joan amat             2 mujades

josep nanot          2 mujades

valenti xatart        1 quartera

salvador gelbert   2 mujades


La biblioteca Clarà

La Biblioteca

La Biblioteca Clarà, inaugurada el febrer del 2000, està situada a l'edifici obra de Duran i Reynals d'estil racionalista, que va ser el taller de l'escultor Josep Clarà i Ayats (Olot, 1878 - Barcelona, 1958). L'edifici està totalment rehabilitat i adequat a les necessitats d'una biblioteca moderna.

Al principi formava part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la gestionava el Districte de Sarrià - Sant Gervasi en conveni amb la Diputació de Barcelona. Des de l'any 2001, forma part del Consorci de Biblioteques de Barcelona, tal com queda establert al Pla de biblioteques de Barcelona del 1998-2010.

Després d’una fase de rehabilitació i adaptació a les noves necessitats a càrrec de l’arquitecte Tonet Sunyer, va obrir les seves portes l’any 2000. Té 762 m2 distribuïts en 2 plantes i disposa de sala d’actes polivalent, amb capacitat per a 45 persones. 




La biblioteca està especialitzada en Noucentisme i Josep Clarà i és dipositària de la que va ser biblioteca personal de l’escultor i de la biblioteca del Museu Clarà. Té també quatre centres d’interès: òpera, àlbum il·lustrat, escultura catalana i racó de mares i pares. 

La programació vinculada a aquests centres d’interès, com l’Òpera Club, el Cicle d’exposicions l’Esperit de l’il·lustrador i els seminaris d’escultura són alguns dels seus projectes més destacats.

La Biblioteca Clarà com a objectiu principal esdevenir un espai de referència dins dels barris als quals dóna servei i un punt de difusió de la cultura i el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida, així com de promoció de la lectura a través del seu fons documental, de la seva programació d’activitats i de la seva atenció propera i personalitzada. 

Font: Pàgina web de la Biblioteca Josep Clarà

Memoria: Any 2017


Josep Clarà

Olot, 16 de desembre de 1878 - Barcelona, 4 de novembre de 1958

Josep Clarà i Ayats va ser un escultor noucentista català. De família humil, va estudiar dibuix a Olot amb Josep Berga i Boix i a l'Escola de Belles Arts de Tolosa de Llenguadoc.

L'any 1900 es va traslladar a París, on va conèixer els escultors Aristides Maillol i Auguste Rodin. La seva escultura Deessa va representar el reconeixement oficial del seu talent. L'amistat amb la ballarina Isadora Duncan li va permetre realitzar els seus dibuixos més originals i espontanis. També va fer caps i retrats i cada vegada va donar més importància a la llum, i les seves escultures es van simplificar i es van alliberar de tot sentiment. Amb aquesta visió nova, l'any 1928 va reinterpretar Deessa i Serenitat (jardí de Montjuïc, Barcelona), i va crear Repòs (Museu d'Art Modern de Barcelona), que li va valer l'única medalla d'honor de l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). El 1936 va crear una de les seves millors obres, per la síntesi de simplicitat, llum i serenitat: Puixança, i el 1941, Figura de dona.

Clarà representa la reacció classicista d'arrel mediterrània davant el modernisme d'arrel germànica i l'impressionisme rodinià.

La gran part del llegat de les seves obres són al Museu de la Garrotxa a Olot i al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Barcelona.

Font: Enciclopèdia catalana i Viquipèdia