Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges

El primer gimnàs de taekwondo a Barcelona

Repassem la història del gimnàs Querol Juntai i la filosofia d'aquesta art marcial coreana.




El taekwondo és una art marcial coreana que es va crear l’any 1955. Pocs anys després, concretament el 1969, el mestre coreà John Jun Tai va fundar el primer gimnàs de taekwondo a la ciutat de Barcelona, i un dels primers al territori espanyol, on el barceloní Francisco Querol es va entrenar fins que es va convertir en cinturó negre. Amb els anys, l’alumne va esdevenir mestre i es va quedar a càrrec de continuar la feina que havia iniciat el mestre John Jun Tai.



La filosofia del taekwondo.

El taekwondo, com moltes de les arts marcials asiàtiques, es basa en el respecte. És per això que entre alumnes, abans d’un combat, envers el mestre o en entrar al “dojang” (el lloc on s’entrena), es fa una petita reverència que prové d’una antiga tradició confuciana anomenada Jeol. És un símbol d’humilitat, una de les pedres angulars d’aquesta art marcial.

La filosofia del taekwondo neix del confucianisme i el taoisme i són la cortesia, la integritat moral, la perseverança, l’esperit indòmit i l’autocontrol. Tot i que als ulls del profà pot semblar violent, una de les característiques més importants és que no es permet la violència, ni dins del gimnàs, ni fora. Tal com ens explica el mestre Daniel Querol, si un alumne es mostra violent deixa de ser benvingut.


Un gimnàs familiar de segona generació.

Avui dia el mestre Francisco Querol ja està retirat i són el seu fill, Daniel Querol, i la seva nora, Lourdes Serra, els qui ensenyen taekwondo a les noves generacions. Així i tot, Francisco Querol segueix en contacte amb els nous alumnes, aportant la seva saviesa i experiència. En paraules de Lourdes Serra: “Nosaltres et desmuntem i el mestre Querol et torna a muntar”.

El gimnàs familiar Querol Juntai ara s’enfronta amb un dels reptes més grans de la seva història: subsistir en temps de la covid-19, i és per això que s’han hagut d’adaptar amb nous protocols de desinfecció de tot l’equip, ús obligatori de mascareta, delimitació de l’espai personal dins del “dojang” i classes en línia quan les presencials no s’han pogut impartir a causa del tancament provisional dels gimnasos a Catalunya durant els mesos de repuntada de la pandèmia.



Puntades voladores.

Una de les característiques de l’estil de lluita del taekwondo és l’ús de les puntades com a base de l’art marcial, envers altres disciplines com el karate (cops amb les mans) o el judo (claus). En un entrenament bàsic, primer es fan exercicis d’escalfament i estiraments exhaustius, i són la flexibilitat i l’equilibri dues de les habilitats més importants a desenvolupar.


Una art marcial de defensa.

El taekwondo és una art marcial que es basa en la defensa, no en l’atac. És per això que té diverses tècniques per llançar l’atacant i procedir a la seva immobilització. Això també fa que faci servir una postura més endarrerida que altres disciplines: per una banda, és una manera de veure venir l’atac i, per una altra, l’enemic sempre queda a distància de puntada.

Així i tot, en la modalitat olímpica o plenament esportiva s’eviten els cops baixos o a la cara, i una lesió al contrincant pot significar la desqualificació.


4ª Cursa Solidària The Bosco Run

DIUMENGE, 27 DE GENER 2019

4a CURSA SOLIDÀRIA THE BOSCO RUN

Una fita esportiva per finançar el projecte ‘Repassem Junts.


INSCRIU-TE



Salesians Sarrià, amb la col·laboració de l’escola Salesianes Santa Dorotea, organitza la 4a edició de la cursa solidària The Bosco Run per finançar el projecte ‘Repassem Junts’ que compta amb la col·laboració dels Serveis socials del Districte de Sarrià.

La competició solidària se celebrarà el proper diumenge 27 de gener a les 10:00h. Enguany té un nou recorregut de 5Km pels carrers que envolten l’escola Salesians Sarrià.



INSCRIU-TE






CAMP DE FUTBOL DE SARRIÀ. RCD Espanyol. (1923-1997)

El 18 de febrer de 1923, l'Espanyol va inaugurar el seu camp a la carretera de Sarrià en un indret envoltat d'arbres i conegut com la Manigua de Ca'n Ràbia. La iniciativa de construir un camp propi havia estat promoguda pels germans De la Riva, destacats espanyolistes. La primera pedra s'havia col·locat l'últim dia de l'any 1922 i, per tant, el recinte es va construir en un temps rècord sota la supervisió de l'arquitecte Matías Colmenares. La previsió inicial d'aforament era de 40.000 espectadors, però l'empresa constructora va fer fallida i la capacitat de les graderies va quedar en només 10.000. El partit inaugural disputat contra el Sants acabà amb victòria blanc i blava per 4-1.
En els primers anys l'estadi era conegut com Ca'n Ràbia i va compartir veïnatge amb les instal·lacions esportives del Real Polo Jockey Club que eren una mica més avall en direcció a Barcelona. Després van ser substituides pel complex esportiu de Piscines i Esports.
Després de la guerra civil l'Espanyol va viure el recolzament del règim franquista que el veia amb més bons ulls que no pas el FC Barcelona que representava el catalanisme. El 1948 el club va poder comprar la propietat del camp, que encara pertanyia a la família De la Riva, per cinc milions de pessetes. El recinte es va anar ampliant poc a poc fins a convertir-se en un estadi. El 1951 va ser enderrocat el xalet que hi havia al gol sud i fou construida una nova graderia. El 30 de setembre de 1956 es va inaugurar la tribuna que donava a la banda de la carretera de Sarrià i uns anys després les torres d'enllumenat artificial.
La dècada dels seixanta va veure com en aquest estadi hi jugaven plegats en el mateix equip dues de les més grans estrelles que ha donat el futbol mundial: Laszlo Kubala i Alfredo Di Stéfano.
L'any 1973, sota la presidència de Manuel Meler, l'estadi es va completar amb la nova tribuna lateral de Piscines i Esports fins a assolir un aforament total de 41.000 espectadors.
Durant el Mundial de Futbol de 1982, Sarrià va viure els millors partits del campionat amb la presència de les seleccions d'Itàlia, Brasil i Argentina.
El 21 de juny de 1997 el vell estadi espanyolista va viure l'últim partit de la seva història. L'Espanyol s'imposà al València per 3-2. Tot seguit, el solar va ser venut a una promoció immobiliària prèvies les corresponents requalificacions i el club va poder sanejar la seva economia. Sarrià fou enderrocat mitjançant un sistema d'explosions controlades. Tot seguit, els pericos van passar a  disputar els seus partits a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en règim de lloguer a l'Ajuntament, fins que finalment l'any 2009 l'Espanyol es va traslladar al seu nou estadi de Cornellà-El Prat.
Llegeix l'artícle en el seu lloc original.

L'antic club de polo

Anualment el Polo organitzava des de 1908 el concurs hípic de Barcelona. L'any 1913 el Real Polo Club i el Jockey Club es varen fussionar i constituiren el Real Polo Jockey Club.
Als anys 1920's el Polo va tenir al seu club genets de gran prestigi, mentre que en categoria femenina l'amaçona Matilde Foix va ser la més destacada.


L'any 1910 l'aleshores anomenat Real Polo Club va adquirir uns amplis terrenys a l'indret de Can Ràbia contigus a la carretera de Sarrià, i situats entre la Diagonal i els terrenys on uns anys després s'aixecaria el camp de futbol del RCD Espanyol. Aquesta fou la primera seu social estable amb instal.lacions esportives pròpies de l'actual Reial Club de Polo fundat el 1897. El parc esportiu de Can Ràbia va ser inaugurat el 1911 i comprenia bàsicament una pista hípica amb graderies, un camp de gespa per a la pràctica del polo, un altre d'hoquei herba, a més dels serveis de quadres, casetes pels esportistes, un àmpli aparcament de carruatges i cotxes i uns espais socials al voltant d'un magnífic passeig ben ajardinat. Amb els temps s'hi afegiren també algunes pistes de tennis.



 *1933.- Plànol topogràfic de l'Ajuntament de Barcelona on es pot veure el recinte que integrava les instal·lacions esportives del Real Polo Jockey Club amb l'accés des de la carretera de Sarrià.  (Cliqueu a sobre per ampliar. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)´.
Finalment, l'any 1932 el club (que havia perdut el titol de Real a conseqüència de l'adveniment de la República) va abandonar les instal·lacions de la carretera de Sarrià i es traslladà als terrenys situats al final de la Diagonal on avui encara es troba establert. El parc esportiu de Can Ràbia va evolucionar fins convertir-se a partir de 1935 en Piscines i Esports 
 
Llegeix l'artícle original: aquí.