Els resultats del 28-A a les Tres Torres

Els resultats de les eleccions generals detallats per seccions censals permeten comprovar què han votat els barcelonins pràcticament carrer a carrer. Al mapa del partit més votat, ERC s'imposa a la major part de la ciutat, el PSC als barris més pròxims al Besòs i Ciutadans fa forat a la zona alta. En Comú Podem i JxCat tenen una presència més discreta en el mapa, mentre que el PP guanya en una illa.



Un dels millors pans de Catalunya està en el nostre barri

Avui hem llegit al portal de RAC1 que un del millors forns de pa o "fleca" es troba dins del nostre barri. Es tracta del Forn de Pa "Elias Boulanger" del carrer de Ganduxer, 115. En fem una breu descripció d'questa cadena d'excelents pans.


Historia

Els nostres besavis van ser uns importants carboners de la Ciutat Comtal. Venien carbó per a xemeneies i calefaccions. Quan la nostra besàvia Eudosia els va preguntar al nostre avi Isidre i al seu germà Josep què volien ser de grans tots dos van coincidir que volien ser forners. Atès que havien d’embrutar-se, preferien canviar el negre carbó al blanc de la farina.

I va ser una gran decisió. L’Isidre i en Josep van ser els primers forners de la família. Ells van ser els encarregats d’obrir les seves primeres fleques l’any 1932 a la carretera de Sant Just, just a la cantonada del Mercat Municipal, i a Collblanc.

L’avi Isidre va aprendre a fer pa amb un amic seu forner d’Almenar, Lleida, que li va ensenyar tots els secrets per fer pa amb Massa Mare; secrets que avui dia segueixen sent un dels nostres màxims estendards. La seva trajectòria, passió i bon treball li van portar a ser Vicepresident del Gremi de Forners de Barcelona durant més de 35 anys.




Al costat de dos forners més, un d’ells Andreu Costafreda, fundador de Panrico, l’any 1956 es van traslladar al nou barri de la Verneda per proveir als nouvinguts a Barcelona. Amb això va arribar una nova obertura. Va ser al carrer Alcalà de Guadaira 21, local on actualment estan situats els serveis centrals de pastisseria i càtering d’EliasBoulanger.

Del llegat de l’avi Isidre i del nostre pare hem fet la nostra història i treballem cada dia per oferir-vos el millor de nosaltres i dels nostres col·laboradors.

L’any 2007 redefinim la nostra estratègia, establint com a missió l’elaboració de pans varietales de cada zona de cultiu, amb les especificacions i diferències organolèptiques que aporta cada sòl, clima i planta. Per això decidim assegurar el control de les pròpies matèries primeres per garantir, de manera perdurable, la qualitat del producte final. En aquest sentit, controlem el cicle complet del nostre producte, des de la selecció de les llavors, el cultiu dels blats, l’elaboració de la farina, fins al seu lliurament al client final, assegurant la traçabilitat. I utilitzem mètodes de producció artesanals en totes les seves fases.

Ja són tres les generacions a les quals ens entusiasma embrutar-nos amb farina per poder oferir-vos tot el nostre coneixement i passió pel pa!


Concepte


Gràcies al saber fer de tres empreses capdavanteres en la selecció de grans de cereal, molins de pedra i fleca podem oferir un pa únic. A partir del pa que volem elaborar creem les farines plantant els blats amb varietats i entorn geogràfic adequats.

El punt clau en el seu procés d’elaboració és la fermentació, arribant a elaborar pans amb fermentacions de fins a 72h. Aquest procés consumeix els sucres simples de la massa i els converteix en àcids, alcohols i CO2. Per aquesta raó, el producte resultant és baix en sucres, ric en nutrients i d’una qualitat sensorial excepcional.

Optem per la protecció del medi ambient seguint tècniques tradicionals que no danyen la terra. L’èmfasi en la salut humana és bàsica en l’elaboració de tots els nostres pans.

El nostre objectiu: sabor i salut.




Casa Joan Vilagut

Caseta entre mitgeres de planta baixa i terrat, de l'any 1904, obra del reconegut arquitecte modernista Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, 1876-1946).

La façana, simètrica, s'estructura en tres eixos marcats per les obertures, ressaltats amb parelles de pinacles que serveixen per delimitar les baranes del terrat.

Tot plegat adornat amb trets netament modernistes, tant en els estucats com en les baranes i reixes de forja, amb una falsa policromia afegida durant la restauració de 1990.













Territori en discòrdia

Al marge esquerre del carrer Ganduixer, en direcció muntanya, des del seu inici a l'Avinguda Diagonal i entre la ronda del Mig "General Mitre" existeix un "territori" o "tros de barri" indegudament expropiat. És un sector a on es poden trobar carrers, places o jardins com "Els Jardins de Les Tres Torres" o el mateix carrer que duu el nom carrer de Les Tres Torres. Una zona que sempre ha estat lligada a les Tres Torres. Es tracta d'una zona amb història pròpia del nostre barri i no al barri veí Galvany.

Amb l'actual delimitació, ja que les anteriors no eren oficials, aquest sector es va incorporar indegudament al barri de Galvany. És de sentit lògic i no cal ser urbanista o historiador per veure i entendre que el límit més oriental del nostre barri sempre ha estat el Carrer Ganduixer. Cal demanar doncs que aquest límit és rectifiqui. Ja són varies les persones que hi estan d'acord en revisar el límit de Les Tres Torres. Un partit polític que no direm ja el tenia en el programa durant les eleccions municipals anteriors.

Tots sabem que el nostre barri es molt petit. No arriba al km2 es a dir té 0,81 km2. Tots sabem també que en al barri hi falten equipaments com parcs, edificis públic i jardins i per aixó la superfíce és la clau. Precisament en aquest sector es troben aquestes eines que fan d'un barri sigui millor que un altre. Es tracta doncs de lluitar pera a recuperar alló que sempre ha estat del barri.