 |
| Escultura dedicada al metge Pere Castelló |
A Barcelona hi ha deu monuments dedicats a metges
catalans i dos a metges estrangers. Els catalans són els doctors Pi i
Molist, Martí i Julià, Ignasi Barraquer, Jaume Ferran, Josep Girona,
Jeroni de Moragas, Jacint Reventós, Bertomeu Robert, Josep Trueta i Pere
Castelló. Els dos estrangers són Alexandre Fleming, descubridor de la
penicil·lina, i Samuel Hahnemann, creador de l'homeopatia.
Pere Castelló és el que correspon a una època
històrica més reculada, ja que va viure entre 1770 i 1850. Nascut a
Guissona, va viure la major part de la seva vida a Madrid, on va ser
metge de la família reial, primer amb Ferran VII i després amb Maria
Cristina i Isabel II. L'autor del bust de bronze col·locat sobre una
alta base en la plaça que porta el seu nom és un altre escultor
contemporani d'ell, si bé més jove, Ponciano Ponzano, que va començar la
seva carrera artística els anys trenta del segle XIX. Sembla però que
aquest retrat del doctor Castelló no el va prendre al natural sinó que
va fer servir algun retrat pictòric que li havien fet altres artistes,
potser el de Vicente López que es conserva a la Facultat de Medicina de
la Universitat Complutense de Madrid. López sí que fou absolutament
contemporani del doctor Castelló, ja que van néixer i morir gairebé els
mateixos anys. Ponciano Ponzano, aragonès que va viure a Madrid la major
part de la seva vida, com Castelló, és autor d'una obra molt extensa,
majoritàriament de retrats i funerària, però la seva obra més popular és
la última que va fer i la única en que va representar animals: els
lleons de l'entrada del Congrés de Diputats.
Quan un regidor de l'Ajuntament de Guissona, Jaume
Alsina Oliva, va promoure la col·locació d'un monument al doctor
Castelló a Barcelona, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va prendre
l'11 de juliol de 1994, l'acord de fer una còpia del bust original fet
per Ponzano, que es conserva a Madrid i, col·locada aquesta còpia sobre
una base dissenyada per Josep Garganté Pujol, es va enjardinar l'entorn
en una petita placeta de nova creació prop de Piscines i Esports,
delimitada per l'avinguda de Sarrià, el carrer del doctor Fleming i el
de Bori i Fontestà, a la que es va donar també el nom del qui fou
nomenat marqués de la Salud el 1846 per Isabel II, a qui probablement
havia ajudat a néixer, ja que el 1830 era catedràtic d'Obstetrícia del
Real Colegio de Cirugía de San Carlos, a Madrid, i des del 1825 cirurgià
de la família reial. El monument, però, no li fou dedicat per aquesta
vinculació amb la corona sinó, en primer lloc, per ser fill de Guissona,
municipi que el promovia, i també perquè fou el principal autor de la
reforma del 1827, que uní els ensenyaments de Medicina i de Cirurgia. I
això tot i que havia estat destituït del seu títol d'acadèmic el 1824,
en ser restaurat l'absolutisme de Ferran VII, per les opinions que havia
expressat durant el Trienni Liberal (1820-23). Però fou rehabilitat
pocs mesos més tard. Per aquests valors, la Reial Acadèmia de Medicina
va donar suport a la proposta guissonenca i s'adherí a l'acte
d'inauguració, que va tenir lloc el diumenge 6 de novembre de 1994 pel
matí.
Van estar presents en la inauguració els alcaldes de
Barcelona i Guissona, el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi,
representants de la Reial Acadèmia de Medicina, i un gran nombre de
veïns de Guissona traslladats en autocars especialment fletats per
l'ocasió. L'acte es va incloure dintre el programa de la festa major de
Guissona d'aquell any.
Després de la inauguració del monument i la nova
placeta, on la Coral Vila de Guissona va cantar la sardana "Guissona",
de Ramon Pujol Llanes, va tenir lloc un acte acadèmic organitzat per la
Reial Acadèmia de Medicina, al col·legi de La Salle Bonanova, on la
Coral va tornar a oferir un recital de cançons i on l'historiador Josep
Maria Massens i Esplugues va glossar la figura del doctor Castelló.
Després va haver-hi missa i un dinar de germanor de tots els guissonencs
desplaçats a Barcelona per l'ocasió.
