Les Tres Torres o com sentir-se de la perifèria en ple Sarrià-Sant Gervasi

Se sol pensar que certes molèsties, com la dels sorolls i les pudors, són exclusives dels barris més humils. Que els polítics de torn tracten millor els veïns de les zones acabalades, que aquests ciutadans no necessiten sortir al carrer per protestar perquè tenen de tot. Aquesta cançó molesta especialment a Les Tres Torres, el segon barri amb la renda familiar disponible per càpita (RFDC) de Barcelona, només per darrere de Pedralbes. Sense anar més lluny, des de fa gairebé dos anys, l’obstrucció d’un col·lector inunda d’una molesta fetor la plaça de Joaquim Pena.

Onze comunitats de veïns i comerciants de la zona van denunciar la situació al consistori i la solució que van rebre va ser un generador de gasoil que bombava l’aigua fecal del col·lector embussat fins al clavegueram de la plaça. Fa mesos que estan així, suportant el soroll i la contaminació produïda per aquesta màquina amb motor de gasoil. «El problema es va encallar perquè les obres s’havien de fer al pati d’una finca i aquests veïns no donaven permís», explica un dels afectats, Jordi Olsina, president de la comunitat del bloc 14.



El tema es va encallar, gairebé tant com el col·lector, per un detall tècnic. A aquests veïns no els convencia crear una zona de servitud perquè l’Ajuntament pogués executar-hi les obres necessàries i fer-hi inspeccions periòdiques durant els pròxims 30 anys. «Després de diversos mesos de negociacions van arribar a un acord i ja han començat les obres. En uns tres o quatre mesos haurien d’estar acabades», afirma Olsina, mentre contempla des del seu àtic la feina de mitja dotzena d’operaris.

Malgrat els aires fètids que envaïen sorprenentment l’espai i les molèsties associades al generador, l’Associació de Veïns i Veïnes de Les Tres Torres va organitzar un primer mercat nadalenc en aquesta plaça fa una setmanes. Tampoc en tenen cap altra amb aquestes dimensions. «Es tracta de començar a fer coses perquè ens coneguin, perquè molts fins fa poc no sabien que existia una associació de veïns», diu Luis Tusell, de 40 anys, president de l’entitat veïnal des de fa dos anys. Hi va entrar fa quatre amb la intenció de rejovenir i impulsar l’entitat. «Aquí mai ha existit una associació de veïns forta; som en terra de ningú, entre dos nuclis històrics com Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles», afirma el portaveu veïnal d’un barri amb més de 17.000 d’empadronats.


«Classisme invers»


Amb l’arribada dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona Tusell assegura haver patit un «classisme invers», si bé admet que les relacions amb l’equip del districte, ara amb el socialista Albert Batlle al capdavant, s’ha produït un acostament. «Tampoc era gaire difícil millorar les relacions quan eren inexistents», diu Tusell amb ironia, mentre treu una llista amb les prioritats per al barri. Són 10 reivindicacions, les mateixes que va presentar Tusell a la seu del districte de Sarrià-Sant Gervasi quan va arribar a l’associació.

Pel que fa als equipaments, demanen una escola bressol en un solar municipal al carrer de Dalmases desocupat des dels temps de l’alcalde Trias i un centre de dia o casal per a la gent gran, que a falta d’un lloc per reunir-se es refugien a la Biblioteca Clarà. «Hem demanat una  ampliació dels horaris d’aquest equipament perquè ara mateix només obre tres matins», afirma Tusell, que ens convida a visitar qualsevol dimecres, dijous o dissabte al matí aquest edifici construït el 1947 i antic taller de l’escultor Josep Clarà fins a la seva mort, el 1958. Assegura que s’hi respira molta vida. I ho confirma la seva actual directora en funcions, Joana M. Torres. «Rebem uns 300 usuaris, sobretot gent gran. Venen a llegir el diari, revistes, llibres... I a la tarda participen en algun dels diferents clubs de lectura que tenim», diu la directora provisional, enamorada d’aquest racó de Tres Torres des que estudiava la carrera. «Em vaig llicenciar primer en Història de l’Art i coneixia bé aquesta biblioteca; era la meva favorita», afirma Torres, i recorda que aquest equipament municipal està especialitzat en òpera i escultura.

Un mercat sense relleu


Un altre centre neuràlgic és el Mercat de Les Tres Torres, una llotja singular, entre altres coses per la seva mida reduïda, amb només una desena de parades. Això fa que les persianes baixades d’alguns llocs encara destaquin més. Núria Sunyer, de la carnisseria i xarcuteria Lourdes i Núria, puntualitza: «Els llocs aquí funcionen però costa trobar gent jove que agafi el relleu. Tots han tancat per jubilació». La falta de joves s’està accentuant amb el pas dels anys. «Acaben marxant perquè si no heretes la casa dels teus pares o avis és molt difícil viure aquí. Els lloguers són molt alts», diu Sunyer. 

L’associació de veïns aposta per la pacificació del trànsit a l’entorn del mercat. Creuen que és necessari potenciar aquest equipament comercial, en altre temps principal punt de trobada dels veïns i motor de l’escassa però resistent oferta comercial de la part alta del barri. Per això, l’entitat demana una redistribució de les zones de càrrega i descàrrega perquè no dificulti el pas dels vianants i un pas zebra a nivell de vorera que faciliti l’accés pel carrer d’Escoles Pies. «Ens van donar el vistiplau al districte, però encara estem esperant», afirma el president, amb ganes de ratllar alguna de les 10 reivindicacions de la llista. A veure si el 2020...



Any 1862 plànol d'Urbanització del Carrer Castellnou i Plaça Joaquim Pena

Buscant en el arxiu de l'Ajuntament de Barcelona hem trobat una plànol de planejament per a la futura urbanització del que ara son els Carrers de Castellnou, Plaça Joaquim pena i els altres carrers que atrevesen com serien els carrers Milanesat i Vergós.


Aquest plano data de l'any 1862 i duu el text següent:

Dª Raimunda Castellnou Solicitando Permiso para Urbanizar unos Terrenos de Su Propiedad Conocidos por Casa Nena-casas Formando Varias Calles.

L'arquitecte es Juan Cortés.