CLÍNICA PEDIÀTRICA TEKNON (1960- 1990's)

CLÍNICA PEDIÀTRICA TEKNON (1960- 1990's)

La Clínica Pediàtrica Teknon va ser fundada l'any 1960 com establiment privat orientat a l'assistencia mèdica, promogut pels prestigiosos cirurgians infantils Isidre Claret i Joan Picañol i els pediatres Angel Ballabriga, Francesc Llauradó, Enric Miralbell i Pérez del Pulgar. Aquest equipament sanitari va gaudir ben aviat d'una gran reputació social i científica,que el convertiren en un centre de referència per a la pediatria privada. Fou l'embrió del que després seria el Centre Mèdic Teknon que avui s'aixeca a l'antic Asil Duran del barri de la Bonanova.

Aby 1960.- La Clínica Teknon

L'edifici es va inaugurar l'any 1960 al número 4 del carrer Herráiz (avui Lázaro Cárdenas)  sobre un projecte dels arquitectes Josep Maria Feliu Via i Lluís Gelpi Vintró.

En el projecte inicial els espais eren distribuits de la manera següent: A la planta baixa hi havia 15 habitacions clíniques, la sala d'espera, la recepció i la zona d'administració.

A la planta inferior el quiròfan, el consultori, els serveis generals i el garatge accessible per l'ambulància. Finalment la planta superior disposava d'una zona de prematurs amb 8 incubadores, la sala de lactants amb 9 bressols i una guarderia infantil amb capacitat per a 20 nens.

Any 1960.- Una altra imatge de la primera Clínica Pediàtrica Teknon.

1960.- Vista d'una de les habitacions de la clínica.

Clínica del Dr. Reverter

A tocar del baixador de Les Tres Torres, la gran mansió del carrer d’Anglí, 1, acollia la clínica que prestava serveis de cirurgia urinària a càrrec de Josep Maria Reverter i Girona, i de cirurgia general i ginecologia en mans del doctor Sixte Pérez i del Castillo. Reverter havia tingut un consultori de cirurgia urològica al carrer del Carme, 42 (1918).

L'edifici del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

La junta presidida pel Dr. Trias de Bes acordà el 1964 la construcció d’un nou edifici col·legial. Els espais al Casal del Metge, la casa gran de la medicina catalana des del 1931 a la Via Laietana, eren insuficients per als serveis professionals i de lleure dels més de 5.000 metges col·legiats.

L’adquisició d’un solar al passeig de la Bonanova fou objecte de controvèrsia entre els col·legiats, més per la llunyania del centre i la fidelitat al significat del Casal que no pas pel finançament de l’obra, que es féu mitjançant crèdit i no aportacions col·lectives dels metges.

L'edifici en construcció.

El concurs fou guanyat el febrer de 1965 pel projecte presentat per Robert Terradas Via, director de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, i Jordi Adroer Iglesias, catedràtic a la mateixa escola. Influïts per la revolució estètica dels seus mestres racionalistes, Terradas Edifici del COMB en construcciói Adroer afegiren al seu projecte la vanguàrdia constructiva europea del moment.

L'edifici en l'actualitat.

El resultat arquitectònic fou singular en aquell context d’aïllament i desinformació del franquisme. La sintaxi arquitectònica es mostra en un joc de volums que va més enllà de la funcionalitat interior que l’edifici referma. L’edifici s’ennoblí amb la incorporació d’un mural del pintor Joan Vila Grau realitzat pel ceramista Jordi Aguadé Clos.