Any 1902. L'any de la gran urbanització i creació del barri

Les Tres Torres va néixer com a tal entre el 1901 i el 1903. Es tractava d'una zona a la perifèria de Sant Gervasi, prop del límit amb el terme municipal de Sarrià, i que n'acollia el cementiri. Es va començar a urbanitzar per iniciativa d'uns veïns de Sants (els germans Romaní i Climent Mas). Van ser ells qui van construir tres torres, una per a cadascú, en uns terrenys de l'heretat Nena Cases.

Aquestes torres són les que van donar nom al lloc, substituint l’antic topònim Nena Cases, que era el que tenia al final del XIX. Una d'elles es conserva actualment, encara que modificada, a la cantonada Via Augusta - Doctor Roux. Amb el temps es van construir altres torres senyorials, però, com passa a la resta del districte, al llarg de la segona meitat del segle XX van deixar pas a pisos d'alt nivell.

PLANOLS ADJUNTS DE LES FINQUES ANY 1902

TEXTE EXPLICATIU DE LA DOCUMENTACIÓ:

Replanteig d'alineacions i rasants dels carrers Mas [ara Gósol], Rosari, Nena Casas, Castellnou, Romaní [ara Àngel Guimerà], Pomaret [ara Doctor Roux], Baix de Gironella, Alt de Gironella, Castells [ara Milanesat], Verge del Rosari [ara Tres Torres], Llobregat [ara Vergós], Comerç [ara Calatrava]i Paral·lel [ara Via Augusta]. J. Anselmo Capdevila, arquitecte.

• ENLLAÇ: https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/doc?q=gosol&start=4&rows=1&sort=msstored_typology%20asc&fq=norm&fv=*&fo=and&fq=norm&fv=*&fo=and&fq=media&fv=true&fo=and

CLÍNICA PEDIÀTRICA TEKNON (1960- 1990's)

CLÍNICA PEDIÀTRICA TEKNON (1960- 1990's)

La Clínica Pediàtrica Teknon va ser fundada l'any 1960 com establiment privat orientat a l'assistencia mèdica, promogut pels prestigiosos cirurgians infantils Isidre Claret i Joan Picañol i els pediatres Angel Ballabriga, Francesc Llauradó, Enric Miralbell i Pérez del Pulgar. Aquest equipament sanitari va gaudir ben aviat d'una gran reputació social i científica,que el convertiren en un centre de referència per a la pediatria privada. Fou l'embrió del que després seria el Centre Mèdic Teknon que avui s'aixeca a l'antic Asil Duran del barri de la Bonanova.

Aby 1960.- La Clínica Teknon

L'edifici es va inaugurar l'any 1960 al número 4 del carrer Herráiz (avui Lázaro Cárdenas)  sobre un projecte dels arquitectes Josep Maria Feliu Via i Lluís Gelpi Vintró.

En el projecte inicial els espais eren distribuits de la manera següent: A la planta baixa hi havia 15 habitacions clíniques, la sala d'espera, la recepció i la zona d'administració.

A la planta inferior el quiròfan, el consultori, els serveis generals i el garatge accessible per l'ambulància. Finalment la planta superior disposava d'una zona de prematurs amb 8 incubadores, la sala de lactants amb 9 bressols i una guarderia infantil amb capacitat per a 20 nens.

Any 1960.- Una altra imatge de la primera Clínica Pediàtrica Teknon.

1960.- Vista d'una de les habitacions de la clínica.

VIDEO: El rellotge aturat del consolat de Mèxic

VIDEO: El rellotge aturat del consolat de Mèxic.

Al Consolat de Mèxic hi ha un rellotge que marca l’hora en què els valors republicans van quedar aturats en el temps.

Mèxic aliat de la república.

Al passeig de la Bonanova 55, a la Casa Muley Afid, hi ha el consolat de Mèxic. Dins hi ha un rellotge que l’any 1939 va quedar aturat en el temps. Mèxic aliat de la república

Mèxic i el seu president, Lázaro Cárdenas, van jugar un paper molt important en la defensa del govern republicà. Després de la guerra, va ser un dels països que va acollir més exiliats espanyols. En van ser més de 20.000: des dels coneguts “Nens de Morelia”, nens del Vallès i del Raval que van anar a aquesta població durant la guerra, fins a grans polítics.

Mèxic, de fet, mai no va reconèixer el règim franquista. L’ambaixada que representava a Espanya a Mèxic era la republicana. Als anys 50, Josep Tarradellas va ser proclamat president de la Generalitat en una sessió celebrada a l’ambaixada de la República d’Espanya a Mèxic.

VIDEO

El gener de 1939, les tropes franquistes van entrar per la Diagonal. En aquella època, el consolat de Mèxic estava situat a la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. El personal del consolat mexicà va abandonar el país de seguida. El conserge de l’edifici, però, va decidir conservar algunes coses de valor perquè no caiguessin a mans dels franquistes. En aquell moment, pensava que les hauria de custodiar per un període breu, d’uns sis mesos, fins que es reobrís el consolat. Però Mèxic no el va reobrir en tot el període franquista.

Obertura del consolat

L’any 1978, un cop recuperada la democràcia, Mèxic va tornar a obrir el consolat a Barcelona. Un dia es va presentar al consolat un noi amb una furgoneta carregada d’objectes. Es va presentar com el fill de l’antic conserge, ja mort. El seu pare li havia fet prometre que el dia que el consolat tornés a obrir, tornaria aquell llegat.

L’any 2003, el consolat de Mèxit es va traslladar a la casa Muley Afid, un edifici encarregat per un soldà marroquí exiliat a Puig i Cadafalch l’any 1914. El cònsol d’aquell moment, l’escriptor Sealtiel Alatriste, va voler posar en valor el paper que Mèxic havia jugat durant el franquisme, i va veure que aquell rellotge aturat a les dues de la tarda d’un dia del gener del 1939, reflectia molt bé els valors republicans aturats en el temps. Des d’aleshores, el rellotge aturat presideix la sala d’actes i reunions del consolat.

• ENLLAÇ DIRECTE A LÁRTICLE: https://beteve.cat/va-passar-aqui/rellotge-aturat-consolat/

La masia desapareguda de Can negre

La masia de Can Negre es situava entre Sarrià i Les Corts, més concretament en la finca número 13 de l’avinguda del General Mitre.

La construcció del mas era una casa-torre de planta rectangular i dos pisos coberts amb teulada que mostrava en la façana uns senzills esgrafiats geomètrics a base de tires i cercles. Era el centre d’una explotació que originàriament comprenia quatre mujades de terra, voltades per una paret de tàpia i que estaven regades per un cabal d’aigua procedent de Sarrià.

Finca d’origen desconegut; els primers propietaris dels quals hi ha la notícia era la família Prats al 1778. Va ser adquirida i enderrocada pel Reial Club Esportiu Espanyol, en ampliar el seu estadi l’any 1956.

Compartim amb vosaltres l'imatge que testimonia com era la seva arquitectura fet per

Can Negre l'any 1951.

ENLLAÇOS

• Fitxa técnica a Carta Arquològica de Barcelona: http://cartaarqueologica.bcn.cat/3374
• Imatge original del Arxiu Municipal de Barcelona: http://w151.bcn.cat/opac/doc?q=can+negre&start=5&rows=1&sort=fecha%20asc&fq=mssearch_doctype&fv=*&fq=media&fv=true

Bibliografia:

MAÑÉ SÀBAT, A., Finques i masies del vell Sarrià. El Mirador - Jaume Gras i Bartrolí, Vilamòs.
NAVARRO MOLLEVÍ, I., 1993. Masies de Les Corts: Torres, masos i altres cases, Arxiu Municipal del Districte de Les Corts, Barcelona.

Edifici de vivendes SEIDA, de Francesc Mitjans.

Es tracta d'un bloc aïllat de vivendes que està situat en un dels costats d'una illa triangular. L'edifici de vivendes es desenvolupa en una longitud de més de cent metres, i disposa de sis "caixes" d'escala que proporcionen accés a dos vivendes per replà cada una.

Situació

El bloc presenta dos façanes molt diferenciades, en funció de la seva situació. En la façana que dona a carrer dominen les grans superf´cies vidriades i les tarrasses, que ocupen la totalitat de la façana. El gruis de les tarrasses forma "brise-soleil", que es va interopin de forma alternativa mitjançans pèrgoles practicadas al portell.

Plantes

Planta d'anàlisis i façanes

La façana posterior està en forma de retranquieg amb uns patis exteriors que permeten augmentar la superfície de ventilació i així evitar els patits patis interiors.

L'estructura de l'edifici es de pilar i bigues de formigó armat amb un porxo a doble altura que l'eleva sobre xanques.

VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament

VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament.

El gener de 2019 en el programa de BTV anomenat "Va passar aquí" l'episodi tracta del fotògraf Robert Capa.

El camp de l'Espanyol es va inaugurar l'any 1923. L'any 1939 es va convertir en un camp de reclutament. Fotografía de Robert Capa. Imatge del Gener de 1939.

Aquest famós i prolífic fotògraf va arribar a Barcelona l'any 1936 i va fotografiar en l'antic Estadi del Reial Club Deportiu Español "Estadi de Sarrià", que llavors era un camp de reclutament i allistament de soldats en la població civil, com la població era reclutada tot donantlis uniformes i armament per que anessin a lluitar ja que la guerra es veia per perduda.

Es veu que les fotos que va fer varen ser les últimes que va fer a Barcelona abans de marxar degut a la guerra civil. Aixó va ser en aquest lloc el gener de 1939.

Adjuntem doncs el vídeo d'aquest programa tant interessant.

VIDEO

VIDEO

Casa Joan Vilagut

Caseta entre mitgeres de planta baixa i terrat, de l'any 1904, obra del reconegut arquitecte modernista Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, 1876-1946).

La façana, simètrica, s'estructura en tres eixos marcats per les obertures, ressaltats amb parelles de pinacles que serveixen per delimitar les baranes del terrat.

Tot plegat adornat amb trets netament modernistes, tant en els estucats com en les baranes i reixes de forja, amb una falsa policromia afegida durant la restauració de 1990.

FOTOGRAFÍES DE RAMON SALES ENCINAS

• Enllaç per a veure més fotografíes de l'edifici: https://redescubriendomibarcelona.blogspot.com/2019/04/02102018-casa-joan-vilagut.html
• Enllaç de l'artícle "escrit" original: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10543

VIDEO: Dos videos del barri molt interesants de BARCELONA EN TEMPS PASSAT

Fa uns díes en el facebook van compartir amb nosaltres uns vídeos a on es pot observar com era el nostre barri.

VIDEO ANY 1979

En el primer video que és de l'any 1979 tracta d'un documental sobre l'encariment del petroli i de la negativa i excedent dependència en ell. Ja aquells temps es parlava del mal que el petroli feia en el clima, és a dir en altres paraules, en aqueslls temps ja es parlava del canvi climàtic.

VIDEO ANYS '60

En el segon video dels anys 60 podem veure en el minut 01:55 la boca del metro estació Sarrià. Ès un reportatge del ferrocaril de Barcelona a Sarrià. Es molt gratificant i interessant haber rebut aquests dos vídeos en el facebook del blog del Barri de Les Tres Torres.

Donem mil gràcies a BARCELONA EN TEMPS PASSAT. Aquí teniu el seu facebook: https://www.facebook.com/barcelonaentempspassat/ si us plau segui-los tene molts videos de Barcelona i com diuen ells "en temps passat".


Moltes gràcies de nou.

Reforma i Ampliació del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports

La seu del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins ocupava un habitatge unifamiliar aïllat en un solar molt petit situat al barri de Les Tres Torres. La reforma i ampliació de la seu es va plantejar amb una exigència que condicionava de manera determinant el projecte. Aquesta era la construcció d’una sala d’actes amb capacitat per 150 persones.

Donades les dimensions de l’edifici a ampliar i del solar, l’única solució possible era la d’ubicar dita sala en planta soterrani ocupant el subsòl del pati frontal de l’edifici existent. Per tal de resoldre de manera funcional els accessos a la sala i donar una  resposta adequada a les necessitats d’evacuació es va dissenyar la reforma i ampliació eliminant l’escala de l’edifici existent. Aquesta es va desplaçar a la nova construcció conjuntament amb l’ascensor i els servies higiènics de cada planta. D’aquesta manera, s’alliberava de circulacions verticals l’edifici vell destintant-lo a zona noble de planta baixa, i a oficines la resta de plantes.

Els tancaments exteriors responien a una plantejament inicial de respecte a l’edificació existent, mantenint el revoc, pintura i fusteries originals, excepte en el cos central, en el que la modificació radical va fer necessari un tractament d’alumini. L’edificació nova es va resoldre amb obra vista de totxo premsat agafada amb morter de cal.

Els paviments escollits fores el marbre travertí en el zona de la nova construcció, el parquet de tarima clavada de fusta d’Iroko en les zones nobles i el sintètic de PVC en les oficines.

L’estructura de la sala d’actes soterrada es va resoldre mitjançant una volta de formigó armat subjectada pels murs laterals de contenció de terres. La volta es va deixar de formigó vist utilitzant per l’encofrat planxes de canyís.

Construcció de 4 baixos cantonada Rosales-Calatrava

L'any 1931 es concedía el permís per a la construcció d'uns cuatre baixos i una tanca just a la cantonada del que ara és el carrer Calatrava i el carrer Rosales.

El projecte original plantejava cuatre vivendes en renglera d'una sola planta (baixos) i una de elles en xamflà.

Actualment i per sort aquest conjunt, (que està "abraçat" per una nau industrial d'aquells temps, any 1911"), constructiu encara es conserva i forma part del programa de protecció arquitectònica tal i com estipula el POUM de Barcelona i PGM aprovat inicialment l'any 1976.

No ens podem imaginar com seria el nostre barri si altres consjunts o cases aïllades com aquestes haguèssin passat a formar part del programa de protecció arquitèctònica ja que si el barri ara és bonic i tranquil encara ho seria molt més.

ACTUALITAT

ANY 1931

• ACCÉS AL PLÀNOL ORIGINAL DE L'ANY 1931.

Concertante

Després de 25 anys d’experiència pedagògica i 10 anys d’experiència professional en organització de cursos, concerts, concursos i festivals dels seus fundadors, obre la CORCERTANTE Barcelona.

Academia Internacional de Música, d’acord amb la seva llarga trajectòria professional. L’acadèmia ofereix la possibilitat de viure la música com un tot unificador, que fusiona  el llenguatge musical i la pràctica. Els alumnes desenvoluparan les habilitats musicals i les personals i, així, es facilita la unió entre el perfeccionament, l’exercici, les destreses individuals i la praxis musicals. D’aquesta manera, els alumnes podran iniciar-se, educar-se, especialitzar-se i, sobretot, viure amb la música.

Raúl Giménez i Assunto Nese s’uneixen en aquesta experiència pedagògica amb la intenció de fer una escola de música que ofereixi una formació completa als seus alumnes. D’un costat, a aquelles persones que s’inicien en l’estudi de la música i de l’altre, a professionals que necessiten perfeccionar-se.

Raúl Giménez, tenor argentí amb més de 30 anys d’experiència professional del cant i que ha actuat en els teatres més prestigiosos del món, s’uneix a Assunto Nese, amb 20 anys d’experiència com a pedagog i instrumentista, per crear una acadèmia internacional on l’art de la música estigui a l’abast de tothom.

• http://barcelonaconcertante.com/

El Plà Parcial de la Zona Nord de la Diagonal de l'any 1959

L'ordenació a la postguerra de la part alta de la Diagonal, a més d'una operació especulativa fou també de prestigi. Es volia una entrada a Barcelona ben espectacular i propangandìstica. Primer s'instal·là la Ciutat Universitària a Pedralbes (primera expulsió dels estudiants del centre de Barcelona), i després s'ordenaren, per a la futura residència de l'alta burgesia i del sector terciari més dinàmic, els espais més representatius.

Però al mateix temps, aquest pla serví per a il·luestrar el significat d'aquest sistema de gestió urbanística que és pròpiament tot pla parcial, el qual serveix per a la legalització de les irregularitats comeses. De 41 plans parcials aprovats i existents fins a l'any 1971 a Barcelona, el 25 per cent foren relitzats per legalitzar l'existència d'uns edificis, una zonificació o una trama de carrers, que ja eren relitzats amb interioritat a la redacció dels plans esmentats o que contràriament el Pla General o Comarcal, o bé per incrementar el volum edificable. El 60 per cent dels plans parcials esmentats aprovats augmentaven el volum edificable. En conjunt aquells 41 plans parcials mutiplicàven per a tot Barcelona el volum edificable per 1,8 de tal manera que si, segons el Pla General del 1953, Barcelona podia arribar fins als 2.400.000 d'habitans, amb els nous sostres permesos arribarà als 4.300.000.

Part d'aquest Pla General afectà el nostre barri el que llavors era Can Ràbia, és a dir l'Estadi de l'Espanyol que llavors consistia, segons la proposta en una "super" illa. Actuament en son sis i concretament afectava el que ara son els carrers de Ronda General Mitre, Carrer de Can Ràbia, Passeig Doctor Flèmig, Carre de Santa Fè de Nou Mèxic, Carrer de Bori i Fontestà, Av de Sarrià, Carrer de Ricard Zamora i Ricardo Villa.

Plan Parcial de Ordenació de la Zona Norte de la Avda. del Generalísimo Franco entre las Plazas de Calvo Sotelo y del Papa Pio XII y del Barrio de las Corts, Ajuntament de Barcelona.

El Pla en l'actulitat

El naixement del barri

Plàno d'alinecions dels principals carrers i plaçes del barri de Les Tres Torres de l'any 1902.
"Plano que acompaña la solitud suscrita de los Sres D. Clemente Mas, D. Manuel Romaní y D.Pedro Romaní para la petición de alineaciones y rasantes" firmat per l'arquitecte municipal J.Anselm Capdevila al setembre de 1902.

Entre altres curiositats es pot veure les propietats afectades i amb futures expropiacions que es van duu a terme seguidement de la seva urbanització. Es a partir d'aquestes alineacions que serugeix l'atual barri partit en dos per la Via Agusta pero degut a les alineacions de carres en cuadricula permeten la cohesió de les dos parts separades.

Clínica del Dr. Reverter

A tocar del baixador de Les Tres Torres, la gran mansió del carrer d’Anglí, 1, acollia la clínica que prestava serveis de cirurgia urinària a càrrec de Josep Maria Reverter i Girona, i de cirurgia general i ginecologia en mans del doctor Sixte Pérez i del Castillo. Reverter havia tingut un consultori de cirurgia urològica al carrer del Carme, 42 (1918).

Permís per a una lletería per a Pere Cardona Miquel

En Pere Cardona Miquel, que llavors vivía al carrer Gelabert, 28 de Barcelona demanà permís per a la instal·lació d'un local, als baixos del llavors anomenat carrer Adolf Blanch, 5, per a la venta i suministrament de llet.

El local el cual va poder obtenir el permís de lleteria estava situat a l'actual carrer Milanesat, 5 just a la plaça, llavors dita "de Llevant", Joaquim Pena.

L'edific en l'actualitat

El Sr Pere Cardona i Miquel va demanar els serveis d'un topògraf per que aquest demostrés que la seva nova lleteria estava com a mínim a 100 metres de cualsevol altra, tal i com deia la llei en aquell temps.

El topògraf va demostrar que realment la futura lleteria del seu client, en Pere, estava a uns 180 metres d'una altre existent situada al carrer Rosari i a uns 600 d'una altre lleteria.

No cal dir doncs que el permís li va ser favorable.

Curiositats del barri ben singulars que volem compartir amb tots vosaltres. Adjuntem els documents en format PDF trobats al Arxiu Municipal de Barcelona.

IMATGES DEL DOCUMENT DEL PERMÍS FAVORABLE



Pàgina 1



Pàgina 2



Pàgina 3



Pàgina 4: Plànol demostratiu



Pàgina 5



Pàgina 6

• ENLLAÇ DEL DOCUMENT ORIGINAL: Arxiu Municiapal de Barcelona.

Casa Ribas ara Col·legi Major Universitari Sagrat Cor

Es tracta de una de les finques més antigues de les situades fora del nucli de Sarrià, dins del Barri de Les Tres Torres. Ja es citada en una relació de 1791 on només parla de les finques Sentmenat, Gardenyes i Palacios. Inicialment tenia una extensió de 20.000 m2. Era propietat de la família Ribas que eren els marquesos d’Alfarràs.

El títol de Marqués d’Alfarràs va ser concedit a 1702 per felip V a Pere de Ribas Boixadors, originari Camprodon. Casat a 1671 amb Teresa Granollachs.

El segon marqués va ser el fill, Pere Ribas Granollachs casat a 1702 amb Esperança Castellvell.
El tercer marqués va ser el fill, Jeroni Ribas Castellvell casat a 1737 amb Ignasia Olzinelles.El va succeir la filla Teresa Ribas Olzinellas quarta marquesa d’Alfarràs, que va morir a 1796. S’havia casat l’any 1769 amb Joan A. Desvalls Ardena (1740-1820) que ja era marqués de Poal i Llupià. Aquest es qui va fer construir el Laberint d’Horta, l’any 1791.

Durant la seva vida va ser conegut com marqués d’Alfarràs, títol que mai va tenir doncs la marquesa era ella. Vivien a Barcelona al carrer Dormidor de Sant Francesc en una gran casa amb una biblioteca de més de 1.500 llibres.

Cal suposar que en construir a la finca del Laberint ja van perdre l’interès en la finca de Sarrià.A l’any 1865 ja ens apareix com a propietari de la finca en Josep Martí Fàbregas que amplia la casa i fa diferents obres. L’any 1896 el fill Josep Oriol Martí Ballús, demana permís per a obres millora, i a 1920 la filla Dolors Martí vda. de Ramon Albó es queixa de l'expropiacio de part de la finca per a ampliar l'estacio del tren.

Al 1917 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per adquirir una finca on volia fer l’escola de cecs i sords. Només es va presentar una proposta; la casa ribas de Sarrià.Va haver-hi moltes negociacions fins a 1919 en que estava a punt per a firmar els documents. No sabem perquè es va deixar córrer. Al final l’any 1922 l’Ajuntament de Barcelona va comprar a Ramon Miralles la finca de Vallvidrera, Villa Joana.(on havia mort Verdaguer)
 

Nuria Albó ens parla de la finca de Casa Ribas,al seu llibre: “Quan xiula el tren”. “El col.legi havia estat una casa senyorial que un matrimoni sense fills havia regalat a les monges del Sagrat Cor per que la dediquessin a hostatjar noies sense recursos que volien ser mestres. Després de la guerra també hi van fer batxillerat i van afegir-hi tota una ala on hi havia els dormitoris. L’avinguda dels plàtans donava a la antiga porta que ja no s’obria mai, i a la dreta hi havia una part del jardí, on només es podia anar els dies de festa, segurament per que era perillós a causa de la paret de tancament que per la part del jardí tenia nomes mig metre, però per la part de fora s’enfonsava profundament fins les vies del tren de l’estació de Sarrià. El col.legi era una antiga torre cedida a les monges. Era damunt l’estació de Sarrià, a l’altre banda de les vies, encara descobertes, i calia travessar un pontet de ferro.”

Tenia un pont de ferro per accedir al poble que travessava per sobre les vies del tren.
 

Tornat a la casa Ribas consta que a 1925 va passar a mans de les monges del Sagrat Cor, que la van utilitzar de diferents maneres: des del començament va ser pensionat, de 1961 a 1969 hi ha haver llar d’infants, de 1965 a 1976 formació professional, de 1966 a 1978 segona ensenyança, i a partir de 1965 fins avui Col.legi Major.

Imatges de l'estat actual del recinte.

L'Orgue de la Parròquia Francesa del carrer Anglí nº15

Aquest orgue, construït als anys 80, es trova en els baixos del carrer Anglí nº15, d'un edifici que exteriorment sembla el típic edifici plurifamiliar aïllat d'obre vista.

Cal indicar doncs que tot l'edific pertany a la Parroquia Francesa de Nostra Senyora de Lourdes i que pertant no es el que sembla si es veu des del carrer.

En la planta baixa es trova l'església i en els el nivells superiors altres dependències depenents de la parroquia. Aquest orgue pel lloc a on está instal·lat el converteixen en un cas ben curiós sense parlar d'orgues particulars que també es troven en residencies dins de edificis siguin plurifamiars i o aïllats o no.

Un cas ben curiós i original del barri de Les Tres Torres de Barcelona.

Enllaços

• Facebook de la Parroquia
• Web de la Parroquia