Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris video. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris video. Mostrar tots els missatges

VIDEO: El rellotge aturat del consolat de Mèxic

VIDEO: El rellotge aturat del consolat de Mèxic.


Al Consolat de Mèxic hi ha un rellotge que marca l’hora en què els valors republicans van quedar aturats en el temps.

Mèxic aliat de la república.

Al passeig de la Bonanova 55, a la Casa Muley Afid, hi ha el consolat de Mèxic. Dins hi ha un rellotge que l’any 1939 va quedar aturat en el temps. Mèxic aliat de la república

Mèxic i el seu president, Lázaro Cárdenas, van jugar un paper molt important en la defensa del govern republicà. Després de la guerra, va ser un dels països que va acollir més exiliats espanyols. En van ser més de 20.000: des dels coneguts “Nens de Morelia”, nens del Vallès i del Raval que van anar a aquesta població durant la guerra, fins a grans polítics.

Mèxic, de fet, mai no va reconèixer el règim franquista. L’ambaixada que representava a Espanya a Mèxic era la republicana. Als anys 50, Josep Tarradellas va ser proclamat president de la Generalitat en una sessió celebrada a l’ambaixada de la República d’Espanya a Mèxic.


VIDEO

El gener de 1939, les tropes franquistes van entrar per la Diagonal. En aquella època, el consolat de Mèxic estava situat a la confluència entre la Diagonal i el passeig de Gràcia. El personal del consolat mexicà va abandonar el país de seguida. El conserge de l’edifici, però, va decidir conservar algunes coses de valor perquè no caiguessin a mans dels franquistes. En aquell moment, pensava que les hauria de custodiar per un període breu, d’uns sis mesos, fins que es reobrís el consolat. Però Mèxic no el va reobrir en tot el període franquista.

Obertura del consolat

L’any 1978, un cop recuperada la democràcia, Mèxic va tornar a obrir el consolat a Barcelona. Un dia es va presentar al consolat un noi amb una furgoneta carregada d’objectes. Es va presentar com el fill de l’antic conserge, ja mort. El seu pare li havia fet prometre que el dia que el consolat tornés a obrir, tornaria aquell llegat.



L’any 2003, el consolat de Mèxit es va traslladar a la casa Muley Afid, un edifici encarregat per un soldà marroquí exiliat a Puig i Cadafalch l’any 1914. El cònsol d’aquell moment, l’escriptor Sealtiel Alatriste, va voler posar en valor el paper que Mèxic havia jugat durant el franquisme, i va veure que aquell rellotge aturat a les dues de la tarda d’un dia del gener del 1939, reflectia molt bé els valors republicans aturats en el temps. Des d’aleshores, el rellotge aturat presideix la sala d’actes i reunions del consolat.

El primer gimnàs de taekwondo a Barcelona

Repassem la història del gimnàs Querol Juntai i la filosofia d'aquesta art marcial coreana.




El taekwondo és una art marcial coreana que es va crear l’any 1955. Pocs anys després, concretament el 1969, el mestre coreà John Jun Tai va fundar el primer gimnàs de taekwondo a la ciutat de Barcelona, i un dels primers al territori espanyol, on el barceloní Francisco Querol es va entrenar fins que es va convertir en cinturó negre. Amb els anys, l’alumne va esdevenir mestre i es va quedar a càrrec de continuar la feina que havia iniciat el mestre John Jun Tai.



La filosofia del taekwondo.

El taekwondo, com moltes de les arts marcials asiàtiques, es basa en el respecte. És per això que entre alumnes, abans d’un combat, envers el mestre o en entrar al “dojang” (el lloc on s’entrena), es fa una petita reverència que prové d’una antiga tradició confuciana anomenada Jeol. És un símbol d’humilitat, una de les pedres angulars d’aquesta art marcial.

La filosofia del taekwondo neix del confucianisme i el taoisme i són la cortesia, la integritat moral, la perseverança, l’esperit indòmit i l’autocontrol. Tot i que als ulls del profà pot semblar violent, una de les característiques més importants és que no es permet la violència, ni dins del gimnàs, ni fora. Tal com ens explica el mestre Daniel Querol, si un alumne es mostra violent deixa de ser benvingut.


Un gimnàs familiar de segona generació.

Avui dia el mestre Francisco Querol ja està retirat i són el seu fill, Daniel Querol, i la seva nora, Lourdes Serra, els qui ensenyen taekwondo a les noves generacions. Així i tot, Francisco Querol segueix en contacte amb els nous alumnes, aportant la seva saviesa i experiència. En paraules de Lourdes Serra: “Nosaltres et desmuntem i el mestre Querol et torna a muntar”.

El gimnàs familiar Querol Juntai ara s’enfronta amb un dels reptes més grans de la seva història: subsistir en temps de la covid-19, i és per això que s’han hagut d’adaptar amb nous protocols de desinfecció de tot l’equip, ús obligatori de mascareta, delimitació de l’espai personal dins del “dojang” i classes en línia quan les presencials no s’han pogut impartir a causa del tancament provisional dels gimnasos a Catalunya durant els mesos de repuntada de la pandèmia.



Puntades voladores.

Una de les característiques de l’estil de lluita del taekwondo és l’ús de les puntades com a base de l’art marcial, envers altres disciplines com el karate (cops amb les mans) o el judo (claus). En un entrenament bàsic, primer es fan exercicis d’escalfament i estiraments exhaustius, i són la flexibilitat i l’equilibri dues de les habilitats més importants a desenvolupar.


Una art marcial de defensa.

El taekwondo és una art marcial que es basa en la defensa, no en l’atac. És per això que té diverses tècniques per llançar l’atacant i procedir a la seva immobilització. Això també fa que faci servir una postura més endarrerida que altres disciplines: per una banda, és una manera de veure venir l’atac i, per una altra, l’enemic sempre queda a distància de puntada.

Així i tot, en la modalitat olímpica o plenament esportiva s’eviten els cops baixos o a la cara, i una lesió al contrincant pot significar la desqualificació.


VIDEO: Sarrià i les Tres Torres, separats per una obra inacabada

Els veïns demanen connectar millor els dos barris recuperant la passarel·la que hi havia fa 15 anys, abans que es cobrissin les vies de FGC de Sarrià

Les associacions de veïns de les Tres Torres i de Sarrià demanen una connexió millor entre els dos barris, que es troben separats per sis carrils de la via Augusta. La cobertura de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que es va fer el 2004, va eliminar la passarel·la que connectava la via Augusta amb al carrer del Cardenal Sentmenat i que facilitava l’accés entre els dos barris. Ja fa 15 anys que l’associació de veïns de Sarrià demana que la tornin a instal·lar, així com també, que es finalitzi l’obra de la cobertura de vies amb la urbanització dels Jardins d’Oriol Martorell.


Barris separats per una “autopista”


Per anar de les Tres Torres a Sarrià s’ha de travessar la via Augusta, que en aquest punt té sis carrils. Però els dos passos de vianants que ho permeten estan separats per mig quilòmetre –un a l’altura del carrer dels Vergós i l’altre al de l’Hort de la Vila-. I això suposa fer una volta important per poder creuar.


VIDEO





VIDEO



Per això, les dues entitats veïnals demanen que al mig de la via Augusta es recuperi una connexió que travessava les vies de FGC de Sarrià i que va desaparèixer quan es va fer l’obra de cobertura de les vies. “És una vergonya que estiguem totalment incomunicats per culpa de la deixadesa municipal durant fa molts anys“, reivindica Lluís Tusell, president de l’Associació de Veïns les Tres Torres.

La parada de ferrocarrils de Sarrià connecta els dos barris a través dels seus accessos, que tenen sortida al carrer del Cardenal Sentmenat i la via Augusta –vorera Besòs, al barri de les Tres Torres-, però els veïns consideren que aquesta no és una solució de connexió.


Els jardins oblidats d’Oriol Martorell


Les associacions de veïns demanen que es comenci a urbanitzar els Jardins d’Oriol Martorell, que estan planejats per situar-se sobre la cobertura de les vies de FGC de Sarrià, entre la via Augusta i el carrer del Cardenal Sentmenat. “Haurien de començar a fer, encara que sigui, una petita part dels jardins, per donar un to més amable a la via Augusta“, demana Eulàlia Marqués, de l’Associació de Veïns Sarrià. Els jardins estaven en fase de projecte i havien de començar a construir-se el 2009. Tindrien 10.000 m², 292 metres de longitud i 50 d’ample.

Actualment una part de l’espai que hauria de destinar-se als jardins, la que dona al carrer del Cardenal Sentmenat, hi ha instal·lat un punt verd que es va inaugurar fa un any. Just al costat, els veïns van crear fa cinc anys l’hort comunitari Espai Gardenyes, un espai autogestionat que depèn del pla Buits de l’Ajuntament.




VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament

VIDEO: L'estadi de l'Espanyol quan era un camp de reclutament.

El gener de 2019 en el programa de BTV anomenat "Va passar aquí" l'episodi tracta del fotògraf Robert Capa.

El camp de l'Espanyol es va inaugurar l'any 1923. L'any 1939 es va convertir en un camp de reclutament. Fotografía de Robert Capa. Imatge del Gener de 1939.


Aquest famós i prolífic fotògraf va arribar a Barcelona l'any 1936 i va fotografiar en l'antic Estadi del Reial Club Deportiu Español "Estadi de Sarrià", que llavors era un camp de reclutament i allistament de soldats en la població civil, com la població era reclutada tot donantlis uniformes i armament per que anessin a lluitar ja que la guerra es veia per perduda.

Es veu que les fotos que va fer varen ser les últimes que va fer a Barcelona abans de marxar degut a la guerra civil. Aixó va ser en aquest lloc el gener de 1939.

Adjuntem doncs el vídeo d'aquest programa tant interessant.


VIDEO



VIDEO



VIDEO: Dos videos del barri molt interesants de BARCELONA EN TEMPS PASSAT

Fa uns díes en el facebook van compartir amb nosaltres uns vídeos a on es pot observar com era el nostre barri.



En el primer video que és de l'any 1979 tracta d'un documental sobre l'encariment del petroli i de la negativa i excedent dependència en ell. Ja aquells temps es parlava del mal que el petroli feia en el clima, és a dir en altres paraules, en aqueslls temps ja es parlava del canvi climàtic.


VIDEO ANYS '60





En el segon video dels anys 60 podem veure en el minut 01:55 la boca del metro estació Sarrià. Ès un reportatge del ferrocaril de Barcelona a Sarrià. Es molt gratificant i interessant haber rebut aquests dos vídeos en el facebook del blog del Barri de Les Tres Torres.

Donem mil gràcies a BARCELONA EN TEMPS PASSAT. Aquí teniu el seu facebook: https://www.facebook.com/barcelonaentempspassat/ si us plau segui-los tene molts videos de Barcelona i com diuen ells "en temps passat".


Moltes gràcies de nou.