El sobrenom de Can Ràbia

Caseriu situat a la carretera que menava de Barcelona a les Corts i Sarrià.

Sembla que el sobrenom de Can Ràbia prové del següent: en una taverna situada a la carretera de Sarrià cantonada riera de Magòria, es feia menjar doncs era pas de carros i cavalleries, camí de Sarrià.

Conten que un dia uns nens jugaven amb el gos de la taverna fins que van fer-li mal; els crits del gos van alertar l'amo i aquest enfadat va atonyinar els nois. Els noiets com a venjança van començar a dir-li "rabiós, rabiós, ràbia, ràbia!!" i d'aquí nasqué el mot de Can Ràbia.

Imatge de "Can Ràbia" entre l'any 1950-1952.

Les tribulacions de la família Fontanellas

La finca dita del Marquès de Fontanellas estava a l’altra banda del torrent que avui és la Via Augusta i arribava des de més amunt del Passeig de la Bonanova fins el que seria la prolongació del carrer Hort de la vila. De fet a l’obrir el passeig de la Bonanova se li va partir la finca. No es tractava d’un noble d’estirp hereditària.

D. Francisco Fontanellas Calaf casat amb Eulalia Sala, havia nascut a Capellades a 1773 i era un important comerciant de colonials a Vilanova al 1810, i al 1822 ja s’havia establert a Barcelona com a proveïdor dels exèrcits. També va fundar una banca i va ser conseller del Banco de San Fernando. Poc abans de morir va aconseguir ser anomenat Marquès de Casa Fontanellas.

Al 1845 tenia 4 fills: Lamberto, Joaquina, Eulalia, i Claudio. Aquest últim tenia fama de tarambana i en expressió de l’època era un "calavera". Nascut a 1822 la tarda del 19 de setembre de 1845 va marxar de casa i es deia que havia anat a Amèrica. Passat un temps es va rebre avís que l’havien segrestat i es va demanar un rescat que ningú no va pagar, ni la família va moure un dit, a part de denunciar-ho a les autoritats.

L’any 1851 va morir el marquès D. Francisco deixant d’hereu a Lamberto que era el fill gran, encara que en el seu testament deixava una part de l’herència per quan tornés el desaparegut fill Claudio.

Van passar 10 anys més i un bon dia de 1861 va arribar una comunicació dient que en Claudio Fontanellas tornava en vaixell d’Amèrica. Es va enviar gent a esperar-lo al port i el van portar a casa. Tothom el va rebre i el varen reconèixer, germans, amics, cunyats. Al poc es va fer córrer que no era ell sinó un impostor i ràpidament un jutge el va tancar a la presó.

En els interrogatoris tot eren contradiccions. Els criats de Sarrià clarament deien que era el noi Claudio que havien conegut i el reconeixien per una fractura a la cama que s’havia fet al caure del cavall en les seves correries per Sarrià i Vallvidrera.

La carretera de Sarrià l'any 1870

Al peu de les muntanyes, traçat del camí de Sarrià assenyalat per una filera d'arbres i alguna masia; en primer pla, a banda i banda, arbres.

Inscripció manuscrita a tinta "Carretera de Sarriá" a l'angle inferior dret 

Inscripció moderna a llapis al revers: "Lluís o Agustí Rigalt" 

• ENLLAÇ DIRECTE

FESTA MAJOR DE LES TRES TORRES 2018

Feu "click" en la imatge per veure el catlàleg de la festa major del 2018.

• https://issuu.com/editorialmic/docs/bcn_tres_torres2018

Per fi els pals de llum i telefonía serán eleminats

Els pals de llum y telefonía serán eliminats ja que es soterrarán.

Gràcies a l'Associació de Veïns i Veïnes de Les Tres Torres s'ha arribat en un acord que millorará les voreres del nsotre barri.

• FACEBOOK DE L'ASSOCIACIÓ

Instal·lació d'un ascensor a l'estació de Sarrià de FGC Ferrocarrils

Han començat les obres per instal·lar un ascensor a l'estació de Sarrià de FGC Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs duraran sis mesos i faran accessible l'estació des de l'accés més proper al barri a Hort de la Vila - Via Augusta (ja ho és a la banda de Sarrià).

A més de l'ascensor, es faran unes noves escales a la vorera de la Via Augusta (costat Les Tres Torres) i s'eliminaran les que hi ha a la illeta de Hort de la Vila, que guanyarà vorera i pas de vianants.

Plànol de l'ntervenció.