Casa Joan Vilagut

Caseta entre mitgeres de planta baixa i terrat, de l'any 1904, obra del reconegut arquitecte modernista Bonaventura Conill Montobbio (Barcelona, 1876-1946).

La façana, simètrica, s'estructura en tres eixos marcats per les obertures, ressaltats amb parelles de pinacles que serveixen per delimitar les baranes del terrat.

Tot plegat adornat amb trets netament modernistes, tant en els estucats com en les baranes i reixes de forja, amb una falsa policromia afegida durant la restauració de 1990.













Territori en discòrdia

Al marge esquerre del carrer Ganduixer, en direcció muntanya, des del seu inici a l'Avinguda Diagonal i entre la ronda del Mig "General Mitre" existeix un "territori" o "tros de barri" indegudament expropiat. És un sector a on es poden trobar carrers, places o jardins com "Els Jardins de Les Tres Torres" o el mateix carrer que duu el nom carrer de Les Tres Torres. Una zona que sempre ha estat lligada a les Tres Torres. Es tracta d'una zona amb història pròpia del nostre barri i no al barri veí Galvany.

Amb l'actual delimitació, ja que les anteriors no eren oficials, aquest sector es va incorporar indegudament al barri de Galvany. És de sentit lògic i no cal ser urbanista o historiador per veure i entendre que el límit més oriental del nostre barri sempre ha estat el Carrer Ganduixer. Cal demanar doncs que aquest límit és rectifiqui. Ja són varies les persones que hi estan d'acord en revisar el límit de Les Tres Torres. Un partit polític que no direm ja el tenia en el programa durant les eleccions municipals anteriors.

Tots sabem que el nostre barri es molt petit. No arriba al km2 es a dir té 0,81 km2. Tots sabem també que en al barri hi falten equipaments com parcs, edificis públic i jardins i per aixó la superfíce és la clau. Precisament en aquest sector es troben aquestes eines que fan d'un barri sigui millor que un altre. Es tracta doncs de lluitar pera a recuperar alló que sempre ha estat del barri.








VIDEO: Dos videos del barri molt interesants de BARCELONA EN TEMPS PASSAT

Fa uns díes en el facebook van compartir amb nosaltres uns vídeos a on es pot observar com era el nostre barri.



En el primer video que és de l'any 1979 tracta d'un documental sobre l'encariment del petroli i de la negativa i excedent dependència en ell. Ja aquells temps es parlava del mal que el petroli feia en el clima, és a dir en altres paraules, en aqueslls temps ja es parlava del canvi climàtic.


VIDEO ANYS '60





En el segon video dels anys 60 podem veure en el minut 01:55 la boca del metro estació Sarrià. Ès un reportatge del ferrocaril de Barcelona a Sarrià. Es molt gratificant i interessant haber rebut aquests dos vídeos en el facebook del blog del Barri de Les Tres Torres.

Donem mil gràcies a BARCELONA EN TEMPS PASSAT. Aquí teniu el seu facebook: https://www.facebook.com/barcelonaentempspassat/ si us plau segui-los tene molts videos de Barcelona i com diuen ells "en temps passat".


Moltes gràcies de nou.



4ª Cursa Solidària The Bosco Run

DIUMENGE, 27 DE GENER 2019

4a CURSA SOLIDÀRIA THE BOSCO RUN

Una fita esportiva per finançar el projecte ‘Repassem Junts.


INSCRIU-TE



Salesians Sarrià, amb la col·laboració de l’escola Salesianes Santa Dorotea, organitza la 4a edició de la cursa solidària The Bosco Run per finançar el projecte ‘Repassem Junts’ que compta amb la col·laboració dels Serveis socials del Districte de Sarrià.

La competició solidària se celebrarà el proper diumenge 27 de gener a les 10:00h. Enguany té un nou recorregut de 5Km pels carrers que envolten l’escola Salesians Sarrià.



INSCRIU-TE






El llegat de Dorotea de Chopitea en el nostre barri

Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891) va ser una laica salesiana xilena i catalana, protectora i benefactora de diversos ordes catòlics i promotora d'obres socials. Va ser proclamada venerable per l'Església catòlica el juny del 1983 i el seu procés de beatificació està en estudi. És recordada per les seves activitats en el camp de la beneficència.

Biografia


Nasqué a Xile, en el si d'una família aristòcrata. El seu pare era l'emigrant, comerciant i cavaller Pedro Nicolás de Chopitea y Aurrecoechea, originari de Lekeitio (País Basc), cosí germà de José Miguel Carrera. Sa mare fou Isabel de Villota, xilena. El 1819 la família s'instal·là a Barcelona, al barri de la Ribera, ja que l'any anterior Xile havia proclamat la seva independència.

Retrat de Dorotea de Chopitea on en el fons apareix el paisatge amb l'edifici "Can Prats" seu fundacional de les "Escoles Salesianes".


Durant tretze anys van residir al carrer Barra de Ferro prop de l'església de Santa Maria del Mar i de la casa d’un vell amic nascut a Xile, però de pare català (de Palafrugell), Josep Maria Serra, futur sogre de Dorotea.[1] Es casà molt jove, als setze anys d'edat (1832), amb Josep Maria Serra i Muñoz, també nascut a Santiago, però fill del palafrugellenc Marian Serra, industrial metal·lúrgic i que més tard seria cònsol del govern xilè a Barcelona i un dels tres fundadors del Banc de Barcelona. Establerts al carrer de Moncada, tingueren sis filles. De ben aviat, la família va començar a col·laborar en el patrocini d'obres pies, entre 1844 i 1882 va participar en la fundació del Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, poble on tenien la casa d'estiueig. El 1860, Dorotea va fundar una residència per als fills dels treballadors de tallers i fàbriques, que permetés tenir-ne cura mentre els pares estaven treballant, i el 1868 funda el primer hospital per a nens de tot l'estat, encarregat a sant Benet Menni. El 1873, la família es trasllada a un palau senyorial al nou Eixample de Barcelona, avui en dia l'Hotel Granvia, just a tocar del passeig de Gràcia.


Tomba de Dorotea de Chopitea a l'església de la Parroquia Maria Auxiliadora.

En 1879 va col·laborar en la fundació de l'Hospital del Sagrat Cor i poc després, en 1882, enviudà. Des de llavors, es lliurà al compromís social i contribuí a fundar hospicis, asils, escoles, temples, etc. Tingué correspondència amb Sant Joan Bosco i amb el seu successor, el beat Miguel Rúa, i contribuí a la fundació d'obres socials dels salesians, com una escola taller a Sarrià (1884), a més de fundacions a Xile, a Santiago de Xile i Talca. Finançà la construcció de l'església del Sagrat Cor del carrer de Casp de Barcelona, dels jesuïtes, i promogué, arran de la visita de Joan Bosco a Barcelona, la construcció d'un temple al cim del Tibidabo.

A Barcelona finançà la creació de les Escoles Professionals de Sarrià, amb la primera escola-taller d'arts gràfiques de la ciutat, el Col·legi Salesià de Sant Josep, amb la seva església (a Rocafort, 42), i altres institucions religioses encaminades a l'educació i formació de joves pobres. Fora de Barcelona, contribuí juntament amb al pare Blas Cañas i el filantrop xilè Manuel Arriarán a la fundació dels col·legis salesians del Patrocini de Sant Josep i Maria Auxiliadora a Santiago de Xile.

Per la vinculació familiar amb Palafrugell, especialment amb Calella de Palafrugell, poble de mariners, i per la seva condició de catòlica, considerà que hi havia unes necessitats espirituals i de fe importants, i dedicà una especial part de la seva vida i fortuna. A Palafrugell es pot documentar el seu suport al Centre Catòlic i a la restauració de l'església de Sant Pere de Calella de Palafrugell.

Morí a Barcelona el 3 d'abril de 1891, als 75 anys, deixant quasi tota la seva fortuna personal a la beneficència. Les seves filles continuaran les obres que van restar inacabades. El papa Benet XV va concedir a la seva néta Isidra Pons Serra, casada amb Sebastián Pascual i Bofarull, el títol pontifici de marquesa de Villota de San Martín.

Veneració


Tomba de Dorotea de Chopitea a Barcelona.
El seu cos reposa al Santuari Parroquial de Maria Auxiliadora de Sarrià (Barcelona), també fundat per ella (passeig de S. Joan Bosco, 74). Ben aviat, el 1892, se'n publicà una biografia, per Jaume Nonell, jesuïta, i una segona en 1926, del també jesuïta Jacint Alegre. El 1963 se'n publica la tercera, pel salesià Amadeo Burdeus. I el 2009, la quarta, pel salesià Ramon Alberdi.

El 1927 s'obre el procés de beatificació i es traslladen les seves restes des del cementiri del Poble Nou al Santuari de Maria Auxiliadora. Fou declarada venerable per sant Joan Pau II el 9 de juny de 1983 i actualment està oberta la seva causa debeatificació.

Obra


A més dels temples esmentats, es deuen al seu mecenatge, les escoles i col·legis:

Sagrat Cor - Sarrià (Religioses del Sagrat Cor de Jesús), carrer del Sagrat Cor, 25.
Sagrat Cor - Aldana (Religioses del Sagrat Cor de Jesús), carrer d'Aldana 1.
Sagrada Família (Paüles), carrer del Comte d'Urgell, 262.
Jesuïtes de Casp, carrer de Casp, 25.
Salesians de Sarrià, passeig de Sant Joan Bosco, 42.
Salesianes de Sarrià, passeig de Sant Joan Bosco, 24.
Salesians de Rocafort, carrer de Rocafort, 42.
La Salle Barceloneta, carrer de Balboa, 18.
Jesuïtes de Sarrià, carrer de Carrasco i Formiguera, 32.
Assumpció (Concepcionistes); primer a Triomf, 107 (Sant Martí de Provençals), avui a la Rambla del Poblenou, 94-96.
Sagrat Cor - Diputació (Religioses del Sagrat Cor de Jesús), al carrer de la Diputació, 326 (primer al 270).
La Salle Gràcia; primer a Església, 4 (Gràcia), avui a la plaça del Nord, 14.
Sant Vicenç de Paül (Paüles), carrer de les Carolines 16 (desaparegut com a col·legi).
La Salle Les Corts, avinguda de Sarrià, 8 (desaparegut).
La Salle Poble Sec, carrer de Blai, 42 (desaparegut).
Els hospitals fundats van ésser:

Hospital de Sant Joan de Déu (Germans Hospitalaris de Sant Joan de Déu), primer a les Corts i avui a Esplugues de Llobregat.
Hospital Sant Rafael (Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús), primer a les Corts, avui a la Vall d'Hebron.
Hospital del Sagrat Cor (Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús), primer als carrers del Comte Borrell i de Londres, avui al carrer de Viladomat, 288.
Hospital de Nens de Barcelona, primer anomenat Alberg de Sant Antoni (Paüles), carrer de Roger de Flor, 259.
Finalment, va fundar set residències per a gent gran i infants:

Asil de Sant Joan Baptista, avui Escola Sant Joan Baptista (Paüles), carrer de Balboa, 19-27.
Asil de Sant Rafael, avui Llar d'Infants de Sant Rafael (Paüles), carrer de Roger de Flor, 98.
Residència de Maria Reparadora (Reparadores), primer als carrers de Casp i de Girona, avui a Cerdanyola del Vallès.
Residència i Centre Social de Maria Immaculada (Religioses de Maria Immaculada), al carrer Comtal, 35, avui al carrer del Consell de Cent, 393-397.
Asil del carrer de la Lluna (desaparegut).
Asil del Bon Consell (Dominiques de la Presentació), on avui hi ha El Corte Inglés - Diagonal (desaparegut).
Asil d'Ancians (Germanetes dels Pobres), carrer del Comte Borrell, 159-169 (desaparegut).


El sobrenom de Can Ràbia

Caseriu situat a la carretera que menava de Barcelona a les Corts i Sarrià.

Sembla que el sobrenom de Can Ràbia prové del següent: en una taverna situada a la carretera de Sarrià cantonada riera de Magòria, es feia menjar doncs era pas de carros i cavalleries, camí de Sarrià.

Conten que un dia uns nens jugaven amb el gos de la taverna fins que van fer-li mal; els crits del gos van alertar l'amo i aquest enfadat va atonyinar els nois. Els noiets com a venjança van començar a dir-li "rabiós, rabiós, ràbia, ràbia!!" i d'aquí nasqué el mot de Can Ràbia.



Imatge de "Can Ràbia" entre l'any 1950-1952.