Arribada
la dècada dels 1920's va ser reformat i ampliat fins assolir una
capacitat de 1.250 butaques. En acabar la Guerra Civil, com molts altres
cinemes, va tenir que canviar el nom. Spring no sonava gaire espanyol i li van posar el nom de Cine Murillo
a partir del 7 de maig de 1939. La patriòtica denominació va romandre
fins el 1955 any que va recuperar el seu nom de tota la vida. Durant
la primera etapa del franquisme oferia sessions els dijous, dissabtes,
diumenges i festius.
A finals dels 1970's, la sala va ser reconvertida en un cinema de repertori amb el nom de Cinestudio Spring,
que projectava pel·lícules d'autor. Aquest últim periode va durar fins
el 1984 quan va ser venut i enderrocat l'any següent. En el solar que
ocupava s'hi construiren habitatges de luxe.Llegeix l'artícle original: aquí.