Al segle XVII en el terreny que ocupa la Torre de Sarrià hi havia una
masia sobre la qual, durant el segle XIX, es va construir l’actual torre
modernista. Aquesta torre, juntament amb altres dues, formava part de
les Tres Torres que van donar nom a aquest barri de Sarrià.
Va ser adquirida per la Congregació de Religioses Filipenses l’any 1915.
Alguns anys després, l’arquitecte Sr. Ignasi Adrover va dirigir la
construcció d’un edifici de planta rectangular, adossat a la torre, que
intentà mantenir una unitat amb tot el conjunt. Aquest nou espai va ser
destinat a capella, i a sales i dormitoris d’ús de la Comunitat.
L'edificació actual, situada al mig d'un extens terreny enjardinat, és el resultat de l'ampliació d'un edifici anterior. La majoria d'elements usats són de llenguatge modernista (tant per les formes com per l'ús dels materials, com el maó vist, els elements vidriats, l'estuc...). En sobresurt la torre-mirador, amb una complicada solució de coberta i la fusteria i les vidrieres de les obertures principals.
Durant la Guerra Civil es va confiscar tota la propietat i es va
destinar a hospital. Molts anys després d’acabada la guerra, a mitjans
dels anys 50, la torre de Tres Torres va tornar als seus propietaris, la
Congregació de Religioses Filipenses.
Fins als anys 1973–1974 aquesta propietat es va destinar a Casa General i
Noviciat de la Congregació. Des d’aleshores ha estat residència de
germanes grans. L’any 2006, la Congregació, atenta a les necessitats de
la societat actual i bevent de les fonts del propi carisma
institucional, va creure important dedicar la major part de l’edifici a
Casa d’Espiritualitat, mantenint una part com a residència de les
germanes grans.
