Falta d'inversió al barri

Jordi Tusell és el president de la Asossicacio de Veïns de Les Tres torres.

Recentment ha publicat a el diari El Periòdico, en l'apartat de Districtes, un artícle on critica la falta d'inversió en el nostre barri així com ens exposa i explica que és el barri de Barcelona a on menys s'inverteix.

Adjuntem el retall de l'article. Esperem que d'aquesta manera s'ecolti la nostra causa.


Festa Major 2017

La Festa Major del barri de les Tres Torres acomiada el mes de maig i rep el mes de juny amb activitats per a totes les edats que tenen com a centre principal la plaça de Joaquim Pena com la dolça xocolatada , el concurs de pintura, les ballades de sardanes i la missa de diumenge.

wLes entitats del districte són l’escenari d’altres activitats com els itineraris per descobrir els racons del barri, o la botifarrada popular.

 

Concertante

Després de 25 anys d’experiència pedagògica i 10 anys d’experiència professional en organització de cursos, concerts, concursos i festivals dels seus fundadors, obre la CORCERTANTE Barcelona.

Academia Internacional de Música, d’acord amb la seva llarga trajectòria professional. L’acadèmia ofereix la possibilitat de viure la música com un tot unificador, que fusiona  el llenguatge musical i la pràctica. Els alumnes desenvoluparan les habilitats musicals i les personals i, així, es facilita la unió entre el perfeccionament, l’exercici, les destreses individuals i la praxis musicals. D’aquesta manera, els alumnes podran iniciar-se, educar-se, especialitzar-se i, sobretot, viure amb la música.



Raúl Giménez i Assunto Nese s’uneixen en aquesta experiència pedagògica amb la intenció de fer una escola de música que ofereixi una formació completa als seus alumnes. D’un costat, a aquelles persones que s’inicien en l’estudi de la música i de l’altre, a professionals que necessiten perfeccionar-se.

Raúl Giménez, tenor argentí amb més de 30 anys d’experiència professional del cant i que ha actuat en els teatres més prestigiosos del món, s’uneix a Assunto Nese, amb 20 anys d’experiència com a pedagog i instrumentista, per crear una acadèmia internacional on l’art de la música estigui a l’abast de tothom.


El Plà Parcial de la Zona Nord de la Diagonal de l'any 1959

L'ordenació a la postguerra de la part alta de la Diagonal, a més d'una operació especulativa fou també de prestigi. Es volia una entrada a Barcelona ben espectacular i propangandìstica. Primer s'instal·là la Ciutat Universitària a Pedralbes (primera expulsió dels estudiants del centre de Barcelona), i després s'ordenaren, per a la futura residència de l'alta burgesia i del sector terciari més dinàmic, els espais més representatius.

Però al mateix temps, aquest pla serví per a il·luestrar el significat d'aquest sistema de gestió urbanística que és pròpiament tot pla parcial, el qual serveix per a la legalització de les irregularitats comeses. De 41 plans parcials aprovats i existents fins a l'any 1971 a Barcelona, el 25 per cent foren relitzats per legalitzar l'existència d'uns edificis, una zonificació o una trama de carrers, que ja eren relitzats amb interioritat a la redacció dels plans esmentats o que contràriament el Pla General o Comarcal, o bé per incrementar el volum edificable. El 60 per cent dels plans parcials esmentats aprovats augmentaven el volum edificable. En conjunt aquells 41 plans parcials mutiplicàven per a tot Barcelona el volum edificable per 1,8 de tal manera que si, segons el Pla General del 1953, Barcelona podia arribar fins als 2.400.000 d'habitans, amb els nous sostres permesos arribarà als 4.300.000.

Part d'aquest Pla General afectà el nostre barri el que llavors era Can Ràbia, és a dir l'Estadi de l'Espanyol que llavors consistia, segons la proposta en una "super" illa. Actuament en son sis i concretament afectava el que ara son els carrers de Ronda General Mitre, Carrer de Can Ràbia, Passeig Doctor Flèmig, Carre de Santa Fè de Nou Mèxic, Carrer de Bori i Fontestà, Av de Sarrià, Carrer de Ricard Zamora i Ricardo Villa.

Plan Parcial de Ordenació de la Zona Norte de la Avda. del Generalísimo Franco entre las Plazas de Calvo Sotelo y del Papa Pio XII y del Barrio de las Corts, Ajuntament de Barcelona.

El Pla en l'actulitat


El naixement del barri

Plàno d'alinecions dels principals carrers i plaçes del barri de Les Tres Torres de l'any 1902.
"Plano que acompaña la solitud suscrita de los Sres D. Clemente Mas, D. Manuel Romaní y D.Pedro Romaní para la petición de alineaciones y rasantes" firmat per l'arquitecte municipal J.Anselm Capdevila al setembre de 1902.

Entre altres curiositats es pot veure les propietats afectades i amb futures expropiacions que es van duu a terme seguidement de la seva urbanització. Es a partir d'aquestes alineacions que serugeix l'atual barri partit en dos per la Via Agusta pero degut a les alineacions de carres en cuadricula permeten la cohesió de les dos parts separades.

La finca de Can Gironella

Com ja sabeu era una gran finca situada a les afores de Sarrià on avui comença el Passeig de Sant Joan Bosco, on ara hi ha la Clínica Corachan, i la casa Santa Dorotea.

Quan es va vendre es va convertir en 18 finques on es van edificar cases.

A Sarrià coneixem als Gironella per la seva finca, no per la vinculació a Sarrià doncs no tenim noticies que participessin en la vida del poble. Els Gironella compraren diverses finques contigües entre 1772 i 1806.Vivien a Barcelona i lo de Sarrià era la finca de recreo.

Al moment de la venda la finca tenia 68.000 m2, i hi havia 3.000 arbres, entre ells 600 taronjers.
Procedia de la compra de 10 finques iniciada pel avi, Cristobal Gironella iniciada a l'any 1772.
A 1839 va decidir deixar la finca de Sarrià i se li va ocórrer fer una rifa.

El 15 d’agost de 1839 anuncia la venda de 21.000 paperetes a 4 duros cadascuna i obté permís del delegat d’hisenda per a fer la rifa a gener de 1840. La rifa no va arribar a fer-se doncs no es van vendre ni la meitat de les paperetes.

Al final a 1850 va vendre la finca per 41.250 lliures a Josep Buigas Gauran que ja tenia compradors per a les 18 parcel·les.

Miquel Clavé es va quedar la casa antiga.(avui es l'escola de les Salesianes).

A mitjans de 1852 ja s’havien fet la casa, Jaume Rigalt, Pere Costa, Ramon Yañez, Jacint Ratés, F. Jordana, Salvador Pons, Magí Puig ( dues cases), Joan Carsi, Josep Buxareu, i el propi Joseph Buidas.

Els que encara no s’havien fet la casa eren: Mariana Garriga de Lluch, Joan Casamitjana, Erasme Gassó, Baltasar Vernet, Carles Roger, Jaume Urgell, Felix Macià i Manel Camps.