La trajectòria d'aquest edifici modernista conegut com a Casa Urrutia i construït l'any 1905 és tot un misteri | Després d'anys d'abandonament, els nous propietaris convertiran l'immoble en pisos de luxe.
 |
La Casa Urrutia del barri de les Tres Torres en una imatge de principis del segle XX.
|
Barcelona, 1905. Mentre la capital catalana s’obria al mar amb la construcció de la Via Laietana, que culminaria tres anys després connectant el centre de la ciutat amb el litoral, en una zona a la perifèria de Sant Gervasi començava a erigir-se al carrer del Rosari, 44, la Casa Urrutia, un edifici d’estil modernista que passaria a la posteritat per haver albergat suposadament l’antic casino de les Tres Torres. Amb els anys, la finca on està ubicada la casa acabaria flanquejada per les línies de ferrocarrils de Sarrià i, posteriorment, per l’actual Via Augusta, quedant la seva història esborrada i reduïda a una petita menció dins del catàleg municipal de patrimoni.
La majestuositat de l’edifici original té poc a veure amb l’actual aspecte decadent i desangelat que presenta la façana. Només la malla de color verd que penja del sostre i un cartell d’una promotora immobiliària semblen indicar que la casa no està abandonada. De fet, res més lluny de la realitat, ja que pròximament començaran les obres de reforma per convertir la finca en pisos de luxe. Aquests primers indicis d’activitat a la casa després d’anys sense moviment han estat precisament els culpables que diverses persones comencessin a moure fils per esbrinar la història que amaguen les gruixudes parets de pedra i el per què de la protecció com a Bé d’Interès Urbanístic (BIU) que ostenta l’immoble, tal com figura al Portal d’Informació Urbanística (PIU) de l’Ajuntament de Barcelona.
 |
| Una fotografia recent de la Casa Urrutia que mostra el seu estat de semiabandonament. |
Un arxiu fantasma i l’escriptor de Valladolid.
La recerca en aquest particular paller la va iniciar l’any 2022 el despatx d’arquitectura Àgora, la companyia contractada pels nous propietaris dels terrenys per dur a terme la reforma de l’edifici. Amb l’ajuda de l’enginyer Artur Rojas i del Taller d’Història de Sarrià, l’empresa encapçalada per Jose Luis Cisneros i Joan Casals va començar a investigar els antecedents i recopilar documentació sobre la Casa Urrutia i la seva història. El procés, però, no va ser bufar i fer ampolles. “No sabem per què, però pràcticament no hi ha informació al respecte. Sabem que es va construir el 1905, que durant molts anys hi va viure una família a la planta principal i que la resta de l’espai el subarrendaven“, explica Cisneros en una conversa amb el TOT Barcelona.
Les gestions amb la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament i les visites a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona van permetre contrastar aquests primers indicis recavats, però, davant la sorpresa de l’equip d’arquitectes, no van permetre posar llum als múltiples clarobscurs de la història de l’edifici centenari. “És com si l’arxiu mai hagués existit. Potser algú se’l va emportar i no el va retornar“, cavil·la Cisneros, que no recorda haver-se trobat abans en una situació d’aquestes característiques. Un dels pocs documents als quals va tenir accés el despatx d’arquitectura és un contracte d’arrendament que va signar l’aleshores propietari amb Lope F. Martínez de Ribera, un periodista i escriptor de 34 anys natural de Valladolid que volia llogar un dels baixos de l’immoble per un any i que anys després faria carrera com a crític cinematogràfic en diversos mitjans barcelonins.
 |
Un dels únics documents que es conserven del passat de la Casa Urrutia.
|
El record oblidat del casino.
Tanmateix, una de les incògnites més inversemblants al voltant d’aquesta casa és la presència pràcticament nul·la als arxius de cap referència a l’antic casino de les Tres Torres, que a priori va tenir la seva seu almenys durant uns quants anys en aquest edifici. Només en un llibre del periodista Antoni Capilla sobre aquesta zona de la capital catalana apareix una petita menció a l’immoble en qüestió i a l’activitat recreativa que hi tenia lloc: “Quan la Via Augusta no era més que un camí de ronda al costat de la via del tren de Sarrià, uns quants propietaris de la zona van decidir crear el Casino Tres Torres. La institució va ocupar breument l’anomenada Casa Urrutia, un senzill edifici quadrat i modernista amb façana d’estuc que imita la pedra i un notable jardí posterior presidit per una curiosa torrassa amb merlets”.
 |
| Les vies del tren de Sarrià per la Via Augusta en una imatge de principis del segle XX. |
Contradiccions i hipòtesis.
Aquesta referència, però, contrasta amb els resultats de l’anàlisi de l’estructura interior de la casa duta a terme pel despatx d’arquitectura Àgora, que conclouen que l’edifici no va albergar cap mena de gran equipament d’aquestes característiques. Per argumentar aquest posicionament, Cisneros apunta que tant la cuina com els lavabos són els originals que es van construir l’any 1905 i que la distribució interior no ha patit cap alteració rellevant que indiqui que es va utilitzar com a casino durant un període prolongat en el temps. “Sembla inviable que ho hagi sigut. No hi ha cap indici de canvi i tampoc figura cap modificació de l’activitat en el registre”, insisteix l’arquitecte.
Una de les hipòtesis que explicarien aquesta dicotomia respecte a l’existència de l’antic casino de les Tres Torres és que la Casa Urrutia no s’utilitzés ben bé com a negoci recreatiu, sinó que funcionés com una petita sala de joc familiar que obria les seves portes un cop o dos a la setmana. Així ho creu Jesús Mestre, un dels impulsors del Taller d’Història de Sarrià, que remarca que això explicaria per què l’activitat econòmica que hauria de generar i declarar aquest casino no figurava enlloc.
 |
La Casa Urrutia del barri de les Tres Torres en una imatge de principis del segle XX.
|
La reforma, un punt d’inflexió per recuperar la història?
Tot aquest periple d’incògnites ens porta a la situació actual d’aquest edifici modernista del districte de Sarrià-Sant Gervasi, que després de gairebé quinze anys en estat de semi abandonament i amb una família que vivia a l’entresòl com a únics inquilins, tornarà a la vida gràcies a una profunda reforma que dividirà la finca en diversos habitatges. Aquesta remodelació s’haurà de fer seguint els criteris que marca el nivell de protecció per als Béns d’Interès Urbanístic (BIU), que en aquest cas concret implica que qualsevol intervenció que es faci ha de mantenir la volumetria i els elements originals de la façana. En aquest sentit, sí que es permet edificar una nova construcció a la finca, sempre que aquesta tingui un mínim de tres metres de separació amb l’edifici actual.
 |
Una fotografia recent del pati de la Casa Urrutia, on es podria construir una nova edificació. Fotografia de Artur Rojas.
|
Consultats per aquest mitjà, des de l’Associació de Veïns de les Tres Torres asseguren que fins fa uns mesos desconeixen completament que la Casa Urrutia hauria estat la seu de l’antic casino del barri i lamenten l’estat semi-ruïnós que ha presentat el conjunt durant tots aquests anys. “Aquest edifici ha estat abandonat molt de temps. Millor que s’hi facin pisos que continuar així”, afirmen. Només el temps dirà si aquest serà el punt d’inflexió per recuperar la història esborrada de l’antic casino o si aquesta tornarà a guardar-se en un calaix a l’espera d’una nova oportunitat per fer-se un lloc en la memòria històrica del barri.
