Francesc Mariné i Martorell va ser un tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers.
La
seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià (1891-93), bé que
els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard
Mercader i Secanella.
Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de
Sarrià (1888), la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia (1890),
el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles (1890), el cafè Alhambra,
al passeig de Gràcia (1900), i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i
Mallorca, a Barcelona (1901).
Planol de l'any 1896, troç corresponent al que es avui el barri de les Tres Torres.
A Pere Castelló
Escultura dedicada al metge Pere Castelló |
A Barcelona hi ha deu monuments dedicats a metges
catalans i dos a metges estrangers. Els catalans són els doctors Pi i
Molist, Martí i Julià, Ignasi Barraquer, Jaume Ferran, Josep Girona,
Jeroni de Moragas, Jacint Reventós, Bertomeu Robert, Josep Trueta i Pere
Castelló. Els dos estrangers són Alexandre Fleming, descubridor de la
penicil·lina, i Samuel Hahnemann, creador de l'homeopatia.
Pere Castelló és el que correspon a una època
històrica més reculada, ja que va viure entre 1770 i 1850. Nascut a
Guissona, va viure la major part de la seva vida a Madrid, on va ser
metge de la família reial, primer amb Ferran VII i després amb Maria
Cristina i Isabel II. L'autor del bust de bronze col·locat sobre una
alta base en la plaça que porta el seu nom és un altre escultor
contemporani d'ell, si bé més jove, Ponciano Ponzano, que va començar la
seva carrera artística els anys trenta del segle XIX. Sembla però que
aquest retrat del doctor Castelló no el va prendre al natural sinó que
va fer servir algun retrat pictòric que li havien fet altres artistes,
potser el de Vicente López que es conserva a la Facultat de Medicina de
la Universitat Complutense de Madrid. López sí que fou absolutament
contemporani del doctor Castelló, ja que van néixer i morir gairebé els
mateixos anys. Ponciano Ponzano, aragonès que va viure a Madrid la major
part de la seva vida, com Castelló, és autor d'una obra molt extensa,
majoritàriament de retrats i funerària, però la seva obra més popular és
la última que va fer i la única en que va representar animals: els
lleons de l'entrada del Congrés de Diputats.
Quan un regidor de l'Ajuntament de Guissona, Jaume
Alsina Oliva, va promoure la col·locació d'un monument al doctor
Castelló a Barcelona, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va prendre
l'11 de juliol de 1994, l'acord de fer una còpia del bust original fet
per Ponzano, que es conserva a Madrid i, col·locada aquesta còpia sobre
una base dissenyada per Josep Garganté Pujol, es va enjardinar l'entorn
en una petita placeta de nova creació prop de Piscines i Esports,
delimitada per l'avinguda de Sarrià, el carrer del doctor Fleming i el
de Bori i Fontestà, a la que es va donar també el nom del qui fou
nomenat marqués de la Salud el 1846 per Isabel II, a qui probablement
havia ajudat a néixer, ja que el 1830 era catedràtic d'Obstetrícia del
Real Colegio de Cirugía de San Carlos, a Madrid, i des del 1825 cirurgià
de la família reial. El monument, però, no li fou dedicat per aquesta
vinculació amb la corona sinó, en primer lloc, per ser fill de Guissona,
municipi que el promovia, i també perquè fou el principal autor de la
reforma del 1827, que uní els ensenyaments de Medicina i de Cirurgia. I
això tot i que havia estat destituït del seu títol d'acadèmic el 1824,
en ser restaurat l'absolutisme de Ferran VII, per les opinions que havia
expressat durant el Trienni Liberal (1820-23). Però fou rehabilitat
pocs mesos més tard. Per aquests valors, la Reial Acadèmia de Medicina
va donar suport a la proposta guissonenca i s'adherí a l'acte
d'inauguració, que va tenir lloc el diumenge 6 de novembre de 1994 pel
matí.
Van estar presents en la inauguració els alcaldes de
Barcelona i Guissona, el regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi,
representants de la Reial Acadèmia de Medicina, i un gran nombre de
veïns de Guissona traslladats en autocars especialment fletats per
l'ocasió. L'acte es va incloure dintre el programa de la festa major de
Guissona d'aquell any.
Després de la inauguració del monument i la nova
placeta, on la Coral Vila de Guissona va cantar la sardana "Guissona",
de Ramon Pujol Llanes, va tenir lloc un acte acadèmic organitzat per la
Reial Acadèmia de Medicina, al col·legi de La Salle Bonanova, on la
Coral va tornar a oferir un recital de cançons i on l'historiador Josep
Maria Massens i Esplugues va glossar la figura del doctor Castelló.
Després va haver-hi missa i un dinar de germanor de tots els guissonencs
desplaçats a Barcelona per l'ocasió.
Escultures del jardí de la Biblioteca Clarà
Pati d'entrada a la Biblioteca Clarà. |
Com sigui que les escultures originals, de marbre i
terra cuita, es trobaven molt malmeses pel pas dels anys, el novembre de
l'any 2000 van ser substituïdes per còpies de bronze, moment en què es
va afegir la cinquena obra esmentada. En aquest mateix jardí es conserva
un bloc de marbre, que la mort va impedir a Clarà d'esculpir, on es va
gravar un poema de Joan Maragall dedicat a l'escultor. Dalt de l'entrada
a la casa hi ha uns relleus que representen dues dones assegudes,
posats per l'autor el 1947.
Col·legi de Metges
Quan el Col·legi de Metges va traslladar la seva seu
social des del Casal del Metge a la via Laietana, on era a lloguer, fins
a l’edifici que ocupa, des del 1968, al passeig de la Bonanova, va
encarregar al pintor Joan Vila Grau i al ceramista Jordi Aguadé un gran
mural ceràmic per decorar el pany de paret que quedava nu a l’esquerra
de la porta d’entrada. Vila Grau i Aguadé pertanyien al grup artístic La
Cantonada en aquella època en què era corrent que els artistes
d’avantguarda s’agrupessin per sentir-se més forts en l’angoixosa
soledat de l’art imperant les primeres dècades del franquisme. Portaven
ja algun temps treballant en projectes conjunts, tant en peces de
contingut figuratiu com abstracte, i de petit format o de grans
dimensions, aplicades a l’arquitectura, com va ser el cas de l’obra feta
per al Col·legi de Metges.
L’encàrrec es va fer en l’època de la presidència del
doctor Lluís Trías de Bes, en que també es va portar a terme la
construcció de l’edifici al que està adossat el mural ceràmic. Aquest
edifici es va aixecar en un solar adquirit pel Col·legi el juliol de
1964, situat entre el passeig de la Bonanova i el que aleshores eren les
cotxeres de tramvies del carrer de Dalmases. L’arquitecte de l’edifici
va ser Robert Terradas Via, autor, entre altres edificis, de dos dels
edificis de la zona universitària de l’avinguda Diagonal: el d’Enginyers
Industrials i el conjunt de Filosofia i Lletres.
Encara que l’edifici dóna per un dels seus costats al
passeig de la Bonanova, l’entrada principal es va establir pel carrer
de Vilana, el costat Llobregat del qual ocupa totalment. A l’esquerra
d’aquesta porta, l’arquitecte va deixar un pany de paret despullat d’una
superfície d’una mica més de 35 metres quadrats. És per a aquesta
superfície que es va encarregar el mural ceràmic a Vila Grau i Aguadé,
que el van cobrir de 198 peces de refractari de 40 x 40 cms cadascuna,
cuites a 1300 graus i esmaltades a 1100. Fa 12,50 metres d’ample per dos
i mig d’alt. El contingut no volia tenir cap significació determinada,
encara que alguns hi han volgut veure al·lusions a instruments mèdics.
És un pur joc de volums, formes i textures sobre diferents plans,
utilitzant les tècniques de la ceràmica.
L’edifici, segons el projecte de Robert Terradas, el
va començar a aixecar la constructora Huarte y Cía. l’estiu del 1966 i
el va enllestir en un any. Va entrar en servei el 1968, el mateix any de
realització del mural, i es va inaugurar oficialment el diumenge 15 de
desembre d’aquell any, amb l’assistència d’autoritats civils i militars i
la tradicional benedicció pel bisbe Modrego que, des de feia quasi dos
anys ja no era arquebisbe de Barcelona (havia estat succeït pel polèmic
Marcelo González) sinó que tenia el títol honorífic de bisbe de Monte
Numídia.
Es va comentar aleshores que els metges no havien
volgut ser menys que els arquitectes, que mitja dotzena d’anys abans
havien inaugurat nova seu a la plaça Nova amb un mural de Picasso a la
façana. Algun diari va arribar a parlar fins i tot de guerra de plafons.
Deu mesos després de la inauguració del Col·legi de
Metges i del mural, el 13 d’octubre de 1969 es va inaugurar en el solar
veí del carrer Dalmases, on hi havia hagut unes cotxeres de tramvies, un
petit parc urbà que porta el nom de Jardins del Doctor Roig i Raventós,
metge i escriptor mort precisament quan s’estava construint el nou
edifici del Col·legi, el 1966. El nom va ser demanat pel Col·legi i a
l’acte d’inauguració per l’alcalde Porcioles hi va assistir el president
del Col·legi de Metges, Lluís Trías de Bes.
Sant Jordi
Aquesta és una escultura urbana que té la
característica singular d'haver estat inaugurada dues vegades. La
primera va ser el dia 24 de novembre de l'any 1962, quan va obrir les
portes el Centre Cardiovascular Sant Jordi, de la Via Augusta, a la
porta del qual està situat. La Caixa de Pensions, promotora i
propietària d'aquest centre mèdic, va decidir de comú acord amb
l'arquitecte Ricard Ribas Seva, autor de l'edifici, de col·locar a
l'entrada una imatge de sant Jordi, del qual la clínica havia pres el
nom, que va ser encarregada a l'escultor Joaquim Ros.
La segona inauguració es va fer set mesos més tard,
aprofitant una visita del cap d'Estat, Francisco Franco, a Barcelona,
segons asseguren els directius actuals del centre mèdic. Franco va estar
a Barcelona des del 13 al 30 de juny de 1963, amb un parèntesi de dos
dies per visitar les ciutats del Vallès afectades per les riuades de la
tardor anterior. Segons fonts de la clínica, un dels actes previstos va
ser la visita del dictador a la nova clínica, ja en funcionament des del
mes de novembre anterior, i per donar més solemnitat a l'acte s'hauria
fet una segona inauguració de l'estàtua de Sant Jordi. Però no existeix
cap constància a la premsa d'aquesta inauguració. Durant aquella estada,
Franco havia inaugurat al castell de Montjuïc una altra escultura: la
seva pròpia estàtua eqüestre, obra de Josep Viladomat.
Alba
L’escultor
noucentista Martí Llauradó Mariscot va viure els últims dotze anys de
la seva vida en una casa-estudi que s’havia fet els anys 1944-45 a la
cruïlla del carrer de Vergós amb el de les Escoles Pies. Per aquest
motiu es va donar el seu nom a la plaça que es va urbanitzar l’any 2001
al costat de la Clínica Corachán, en el mateix barri de les Tres Torres.
Una dècada més tard es va posar a la plaça una obra seva, titulada Alba,
un nu fet amb la que durant molts anys va ser la seva model, una
adolescent que l’ajudava també en les feines domèstiques. Segons va
explicar en l’acte inaugural el seu fill, Martí Llauradó Torné, la model
l’anava a buscar a escola i jugava amb ell.
Quan es
va fer, la plaça Martí Llauradó va marcar una fita en la història urbana
de la ciutat en tractar-se d’un espai públic remodelat a partir
d’algunes idees aportades pels alumnes de primària de dues escoles del
districte, Orlandai i Nausica, sobretot pel que fa al mobiliari urbà i
l’espai de jocs per infants. La inauguració es va fer el 21 de febrer
del 2002, amb una festa on van participar els alumnes de les escoles.
Quasi deu
anys més tard, el 13 de desembre del 2010, els alumnes de les escoles
Nausica i Orlandai van tornar a participar en una altra festa
d’inauguració a la plaça, el dia que s’hi va posar, en el costat del
carrer Castellnou, un nu femení en bronze d’aproximadament un metre
d’alçada, sobre una base d’un metre i mig, que l’autor havia titulat Alba
i del que la família en conservava el guix. En l’acte hi va parlar la
regidora del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, i el fill
de l’escultor, Martí Llauradó Torné, que als anys 1960 va pertànyer al
grup de cançó dels Setze Jutges, amb el número 10.
Un altre
nu femení semblant a aquest i basat segurament en la mateixa model
adolescent havia estat posat el 1960 a la Rambla del Poblenou. La
relació de l’escultor amb aquest altre barri rau en el fet que a la
postguerra havia estat pres a la fàbrica d’El Cànem, convertida en camp
de concentració de presos republicans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)