Quan el Col·legi de Metges va traslladar la seva seu
social des del Casal del Metge a la via Laietana, on era a lloguer, fins
a l’edifici que ocupa, des del 1968, al passeig de la Bonanova, va
encarregar al pintor Joan Vila Grau i al ceramista Jordi Aguadé un gran
mural ceràmic per decorar el pany de paret que quedava nu a l’esquerra
de la porta d’entrada. Vila Grau i Aguadé pertanyien al grup artístic La
Cantonada en aquella època en què era corrent que els artistes
d’avantguarda s’agrupessin per sentir-se més forts en l’angoixosa
soledat de l’art imperant les primeres dècades del franquisme. Portaven
ja algun temps treballant en projectes conjunts, tant en peces de
contingut figuratiu com abstracte, i de petit format o de grans
dimensions, aplicades a l’arquitectura, com va ser el cas de l’obra feta
per al Col·legi de Metges.
L’encàrrec es va fer en l’època de la presidència del
doctor Lluís Trías de Bes, en que també es va portar a terme la
construcció de l’edifici al que està adossat el mural ceràmic. Aquest
edifici es va aixecar en un solar adquirit pel Col·legi el juliol de
1964, situat entre el passeig de la Bonanova i el que aleshores eren les
cotxeres de tramvies del carrer de Dalmases. L’arquitecte de l’edifici
va ser Robert Terradas Via, autor, entre altres edificis, de dos dels
edificis de la zona universitària de l’avinguda Diagonal: el d’Enginyers
Industrials i el conjunt de Filosofia i Lletres.
Encara que l’edifici dóna per un dels seus costats al
passeig de la Bonanova, l’entrada principal es va establir pel carrer
de Vilana, el costat Llobregat del qual ocupa totalment. A l’esquerra
d’aquesta porta, l’arquitecte va deixar un pany de paret despullat d’una
superfície d’una mica més de 35 metres quadrats. És per a aquesta
superfície que es va encarregar el mural ceràmic a Vila Grau i Aguadé,
que el van cobrir de 198 peces de refractari de 40 x 40 cms cadascuna,
cuites a 1300 graus i esmaltades a 1100. Fa 12,50 metres d’ample per dos
i mig d’alt. El contingut no volia tenir cap significació determinada,
encara que alguns hi han volgut veure al·lusions a instruments mèdics.
És un pur joc de volums, formes i textures sobre diferents plans,
utilitzant les tècniques de la ceràmica.
L’edifici, segons el projecte de Robert Terradas, el
va començar a aixecar la constructora Huarte y Cía. l’estiu del 1966 i
el va enllestir en un any. Va entrar en servei el 1968, el mateix any de
realització del mural, i es va inaugurar oficialment el diumenge 15 de
desembre d’aquell any, amb l’assistència d’autoritats civils i militars i
la tradicional benedicció pel bisbe Modrego que, des de feia quasi dos
anys ja no era arquebisbe de Barcelona (havia estat succeït pel polèmic
Marcelo González) sinó que tenia el títol honorífic de bisbe de Monte
Numídia.
Es va comentar aleshores que els metges no havien
volgut ser menys que els arquitectes, que mitja dotzena d’anys abans
havien inaugurat nova seu a la plaça Nova amb un mural de Picasso a la
façana. Algun diari va arribar a parlar fins i tot de guerra de plafons.
Deu mesos després de la inauguració del Col·legi de
Metges i del mural, el 13 d’octubre de 1969 es va inaugurar en el solar
veí del carrer Dalmases, on hi havia hagut unes cotxeres de tramvies, un
petit parc urbà que porta el nom de Jardins del Doctor Roig i Raventós,
metge i escriptor mort precisament quan s’estava construint el nou
edifici del Col·legi, el 1966. El nom va ser demanat pel Col·legi i a
l’acte d’inauguració per l’alcalde Porcioles hi va assistir el president
del Col·legi de Metges, Lluís Trías de Bes.
