Situada al barri de les Tres Torres,
aquesta casa on va viure l'escultor olotí Josep Clarà i Ayats
(1878-1958) ha quedat vinculada a la polèmica sobre la conservació a
Barcelona de l'obra de l'artista. Era un habitatge unifamiliar emmarcat
per un petit jardí romàntic, al que l'edificació posterior del taller de
l'artista li va prendre espai. Allà va viure Clarà fins a la seva mort i
després hi va seguir vivint la seva germana. El seu alicient era no
només les obres de l'artista sino poder respirar l'ambient, l'entorn i
la decoració on va desenvolupar la seva obra.
L'escultor, juntament amb la seva germana Carme, van fer hereu universal del seu llegat a l'Ajuntament de Barcelona el 1964. La voluntat de Clarà era que la col·lecció romangués a la seva casa taller del carrer Calatrava. L'any 1969 s'hi va inaugurar el Museu. Amb el pas dels anys, la baixa afluència de visitants (es parlava d'una mitjana de quatre diaris) va fer decidir l'Ajuntament a tancar-lo i traslladar part de la seva obra a Olot.
 |
| Actualment es la seu de la Biblioteca Josep Clarà. |
Al desembre de 1994 l'Ajuntament de Barcelona, el Museu Nacional d'Art
de Catalunya (MNAC) i l'Ajuntament d'Olot van signar un conveni que va
donar llum verda al trasllat progresssiu al Museu Comarcal de la
Garrotxa de més de set-centes escultures i altres peces de Clarà. Al
MNAC hi van quedar unes 100 escultures, a banda d'apunts, esbossos i uns
15.000 dibuixos realitzats per l'escultor, així com objectes d'ús
personal i mobiliari. Aquesta operació va comportar el desmantellament
efectiu de la casa taller de l'artista, que va quedar abandonada i sense
cap inversió en conservació per mantenir-la en el seu estat original.
El
gener del 1996 es va constituir l'Associació d'Amics del Museu Clarà,
presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, amb l'objectiu d'evitar
el trasllat total de les obres de Clara fora de Barcelona. Al mateix
temps, les associacions de col·leccionistes ja van posar de manifest que
la solució adoptada suposava un mal precedent i que en el futur
dificultaria que els artistes cedissin els seus béns a les institucions.
La reobertura del Museu Clarà del carrer de Calatrava va ser demanada
per l'Associació Catalana de Crítics d'Art i un grup de
quaranta professors d'història de l'art de la Universitat de Barcelona.
Paral.leament a Olot les associacions de veins i altres entitats
culturals varen reclamar el manteniment a la capital de la Garrotxa de
les obres de l'artista.
La
polèmica va arribar al seu punt més àlgid quan els dies 16 de març i 27
d'abril es van produir a Barcelona sengles manifestacions contra el
tancament del Museu. Finalment, el 17 de maig l'Ajuntament de Barcelona
va decidir que el MNAC es faria càrrec de la part del llegat Clarà que
es quedaria a Barcelona, i va autoritzar la permanència de les obres
traslladades a Olot.
A finals de 1996 la Casa Museu Clarà va ser tancada per l'Ajuntament que va aprovar la seva conversió en una biblioteca d'art noucentista dins de la xarxa de biblioteques de la Diputació.
Posteriorment,
a l'estiu de 1999 es va procedir a l'enderrocament de la casa.
L'Institut de Cultura de l'Ajuntament va al·legar que l'immoble es
trobava en estat ruinós i que no estava catalogat per no contenir
elements arquitectònics d'interès.
El
resultat de tot plegat no ha estat però, gaire feliç. Barcelona
continua tenint un deute pendent amb l'escultor d'Olot al que sembla com
si l'oficialitat no li hagi perdonat del tot que hagués treballat per
compte del franquisme en alguns monuments als caídos.
I la ciutat va perdre un altre edifici històric al que, a banda de l'escassa sensibilitat municipal, la seva llunyania del centre de la ciutat va condemnar encara més a l'enderroc.
